Després de la mort de Napoleó en un atemptat poc abans de ser coronat Emperador, la República Francesa és governada amb mà de ferro pel ciutadà Fouché, excap de la policia napoleònica. La voluntat d’expandir les idees revolucionàries xocarà amb un Regne Unit immers en una trama d’enganys, espionatge i traïcions per usurpar la Corona als seus hereus legítims. La victòria britànica a la Batalla del Canal, on els aeròstats, la cavalleria mecànica i els vaixells cuirassats a vapor de les dues nacions es van enfrontar, estableix una pau fràgil entre anglesos i francesos.
Al Comú, nom adoptat per Catalunya en independitzar-se de Castella i agermanar-se amb França, un grup de personatges lluitaran per salvar Barcelona de l’enfrontament entre les dues grans potències del primer terç del segle XIX.
Filòsofs, espies, heroïnes, científics, soldats, prostitutes, terroristes, inventors… Les causes invisibles és una ucronia steampunk de personatges complexos que fan la guerra pel seu compte fins que tots acaben confluint en una història única.
Arquitecto y profesor universitario, es autor de Las causas invisibles (Spécula) y de la trilogía La República Pneumática formada por Baile de serpientes (Penguin-Random House, Cruïlla-SM y Saga-Egmont), Los cuatro confines (Cruïlla-SM y Saga-Egmont) y El puño del tejedor (Saga-Egmont). También es autor de las aventuras juveniles ØMNI (Saga-Egmont).
Ha sido galardonado en diferentes premios literarios (UPC de ciencia ficción, Escritura rápida de Sabadell, Inspiraciencia-CSIC, Asociación Catalana de Guionistas-Mercado Audiovisual de Cataluña, Bienal de Barcelona). También ha participado en la creación de libros con realidad aumentada y experiencias de narrativa transmedia.
Entretingudíssima novel·la ucrònica que situa el punt de Jonbar en l'assassinat de Napoleó en el moment de la seva coronació, i marca una Europa força diferent a la que coneixem, però perfectament reconeixible. A veure, aquí hi ha de tot: hi ha personatges molt ben travats (alguns d'inventants, d'altres de reals amb les modificacions pròpies de la ucronia), hi ha aventura, hi ha thriller, hi ha viatges, hi ha conspiracions polítiques, hi ha especulació científica... la feinada de Jaume Valor es palpa a cada paràgraf, tant a nivell de documentació com d'estructuració de la història.
La novel·la té gràcia, guspira i un humor finíssim que la travessa de dalt a baix. Potser hi ha un moment en què et pots perdre amb tanta anada i vinguda i la trama política espesseja una mica en el tercer quart (a mi m'ha passat, però jo que és soc una mica justet per seguir depèn quins fils), però la resolució és molt satisfactòria.
En conjunt, tota una sorpresa d'un autor que, si bé en tenia bones referències, no havia llegit abans per ves a saber quines raons que no tenen cap explicació, en vistes de com m'ho he passat de bé.
Molt bé! L'editorial Specula no podia començar de millor manera.
Breument, “Les causes perdudes” és una deliciosa ucronía històrica amb tocs “steampunk”. A destacar la ironia amb què l'autor impregna tota la narració, especialment en el tractament dels nombrosos personatges, tots ben delineats al servei de l'entramat de la novel·la (no en va el Jaume Valor és arquitecte).
Una lectura recomanable pels aficionats al fantàstic i també pels amants de les novel·les d'aventures. Després d'haver gaudit de “La república pneumàtica” i ara de “Les causes invisibles", em quedo amb ganes de més lectures de l'autor.
Una de les novel·les amb un worldbuilding més ambiciós que s’han fet en els últims anys en la literatura de ciència-ficció en català. Amb un gran domini de la història i una coherència interna ben aconseguida, Valor ens presenta una ucronia en la qual Napoleó va ser assassinat just abans de la seua coronació i Catalunya s’ha convertit en un estat satèl·lit de França. Potser un problema que li he vist és que tot està tan al servei d’aquest worldbuilding tan complex que m’hi ha faltat alguna cosa en el desenvolupament de la trama.
Primer llibre que em llegeixo d'aquesta editorial d'atractives cobertes pulp vintage. No serà l'últim. Una ucronia treballadíssima que imagina una Europa en pugna entre UK i una República Francesa en mode imperial. Joc a 3 bandes entre Londres, París i Barcelona en ple segle XIX. El marc de fons és steampunk. He de reconèixer que cap a la meitat se m'ha travessat un pèl (la novel·la és molt coral i la història s'embolica de valent), però de seguida ha tornat a aixecar el vol i totes les trames han confluït de meravella fins al final.
8,5/10 Fascinant i plena d'enginy amb un munt de personatges interessants. Una història ben trenada que entrellaça de manera magistral trames i sub trames, plena de conspiracions polítiques amb epicentre a Catalunya i aventures en una ucronia amb tocs de steampunk en època post napoleònica. Esperem amatents la continuació, el final queda força obert...
Una Catalunya independent en una Europa resultat d'una França victoriosa de les guerres napoleòniques sense Napoleó? La novel·la és fascinant, però anem a pams i situem el gènere. És una novel·la utòpica, distòpica o ucrónica? No ens deixem impressionar per les parauletes i som-hi. La utopia representa el projecte de societat ideal i feliç i la distopia representa aquest projecte portat a la realitat i convertit en un infern a la terra i desplegant tota mena de calamitats com dictadures deshumanitzadores o mostrant quina seria la vida ordinaria desprès d'un desastre ambiental o un col·lapse energètic. A la ucronia hi ha una construcció versemblant d'una societat fictícia - com a la utopia i la distopia - però que parteix de fets històrics coneguts. La ucronia comença amb una desviació de la història real a partir d'uns fets fictícis sobre els que es seguirà el fil del relat. Vet aquí doncs que la ucronia s'esdevé en un passat, inexistent del tot, però que el lector pot reconèixer en les referències que, com píndoles homeopàtiques, l'autor ha escampat al llarg text. Si les referències tenen màgia i ritme, el text s'aguanta i l'esperit vola alt. El genere de la ucronia és una combinació delicada amb un canon en que brillen amb llum pròpia les novel·les de Philip K Dick L'home del castell, (1962) que s'empesca una història en que nazis i japonesos victoriosos governen l'Amèrica dels anys seixanta i Pavana (1968), de Keith Roberts, clàssica recreació d'un món alternatiu en que l'Armada Invencible de Felip II hauria envait Anglaterra barrant el pas a la revolució científica i liberal i en que el món és governat per un inquuetant feudalisme inquisitorial. Arribem doncs - per fi!- a la novel·la d'aquest comentari, Les causes invisibles, de Jaume Valor, una sensacional ucronia deliciosament steampunk (o sia, una societat crescuda al voltant de l'energia del carbó i no de l'electricitat) que succeïx l'any 1820 en una Europa dominada per una Revolució francesa victiriosa d'unes guerres napoleòniques que ja no es dirien així perquè Napoleó hauria estat assassinat poc desprès de la seva coronació com emperador. En el seu lloc, l'aterridor Joseph Fouché domina un Estat policial versemblablement orwellià que coexisteix en guerra freda contra una Gran Bretanya en que el duc de Wellington exerceix de primer ministre sense haver arribat mai a guanyar la batalla de Waterloo. Un dels escenaris de la novel·la és una Catalunya independent anomenada el Comú, que va tirant entre una dictadura reconeixiblement stalianana que es troba sota una gens desitjable protecció francesa. Escrit per ser llegit, el text esdevé un girapàgines frenètic amb una desfilada de personatges i d'episodis dels primers anys del segle XIX que fa plausible la recreació de la vida ordinària sota el paganisme jacobí en que, malgrat tot i com una de les moltes conclusions de la novel·la que fan pensar, la gent va tirant.
Vaig començar el llibre sense tenir-les totes amb mi, ho reconec. M'agrada la scifi, m'agraden les ucroníes...no m'agrada tant l'steampunk; i la història francesa, després d'haver devorat Guerra i Pau, doncs ni tan malament. I m'ha enganxat. Tot i no entendre algunes de les motivacions d'alguns personatges (les intrigues de palau se m'escapen), aquest cos revolucionari a Barcelona, aquest atemptat preparat per uns contra altres per destruir a uns tercers i tenir com a personatges a referents reals de la història són grans punts a favor de la novel·la. Només un però. Aquesta "Lisístrata" de segona que utilitza el servei per tal que es coroni a la reina....jo mateix hauria executat a Deu i sa mare i hauria recaptat mà d'obra nova amb l'hambruna que hi havia. Aquesta part no m'ha fet el pes. Però fora d'això, molt gaudit.
Si una cosa defineix aquesta novel·la, barreja d'ucronia i steampunk, és el món espectacular que ha creat en Jaume Valor: una societat perfectament plausible desenvolupada després de la mort de Napoleó el dia de la seva coronació. Partint d'aquest fetque no va succeir mai, afegint la possibilitat que l'estiu sense sol —aquell durant el qual es va escriure Frankenstein i El vampir— durés cinc anys, l'autor elabora una Història on els enfrontaments entre Anglaterra i França pel coneixement i els territoris, entre ells una Catalunya independent annexionada a França, fa que es barregin els personatges reals amb els imaginaris. Del millor que he vist en moltes ficcions especulatives. Però, la trama ja és una altra cosa. Les peripècies dels protagonistes enfrontats a un complot internacional avança lentament. No tots gaudeixen del mateix carisma. I, en alguns moments, resulta massa previsible. Interessant, sí. Suficient per a tanta pàgina, no tant. El llibre aguanta per aquest món tan ben creat, que fa que vulguis saber més d'ell i com evoluciona la història dels països implicats. Una bona lectura pels amants del gènere.
Una ucronia plena de toca steampunk en la que seguim una colla de personatges que viuen en un món on Napoleó ha sigut asaasinat abans de proclamar-se emperador de França i l'ha substituit en el poder un dels seus homes més calculadors i camaleónics, Joseph Fouché. Aquest canvi en desencadena d'altres i, sumats aquests a les concessions de l'autor, ens submergeixen en una Europa convulsa on el Cos Republicà i l'Aliança (França i el Regne Unit amb els seus aliats, respectivament) juguen una partida d'escacs que pot resultar massa arriscada. També coneixerem alguns personatges històrics (amb petites variacions), com per exemple Ali Bei, en Jacquard o Charles Fourier. El millor del llibre, la conatrucció del món ucrònic, les pinzellades d'steampunk, alguns personatges i l'habilitar narrativa de l'autor. Per mi, el pitjor ha estat la resolució, que es queda un pel curta i no dóna res més del que hom anticipa de bon principi. Pinta que hi haurà una segona part, ja veurem.
Boníssima novel·la fantàstica de tipus ucrònic amb tocs steampunk, que capgira la història catalana, europea i mundial en una divertida i entretinguda aventura d'heroïcitats cotidianes protagonitzades per personatges originals i molt ben construïts.
No he llegit gaires ditopies. Al principi em va costar entrar a la trama, ja que em semblava que es perdia en detalls i explicacions del món creat i se'n ressentia la trama. Però mica en mica, va pujant el ritme i acaba sent fascinant.