Margarida Ramond és una jove francesa de bona família que passa l'estiu deixant-se festejar en el luxós hotel Palace, de Mürren, un pintoresc poble penjat sobre l'abisme, als Alps suïssos. Ella dubta entre el peculiar tennista japonès, Johasito Yoka, afalagador, divertit, energètic, i un tal Josep Ferrer, un tímid català que experimenta una intensa fascinació pels cims mítics del Cerví, la Jungfrau o el Breithorn.
Però la riallera Mademoiselle Ramond no és l'única que dubta. El català es debat entre el risc de deixar-se seduir pel dolç encant de la noia o emprendre la perillosa conquesta de les neus perpètues.
Una bellesa o una altra. Gràcia o magnificència. Frivolitat o tragèdia.
Aquest tercer llibre d'Aurora Bertrana tanca la Trilogia dels Viatges. A Edelweiss trobem la millor escriptora de viatges en la literatura catalana. Aquest cop el text no és la narració personal i antropològica de Paradisos oceànics, ni al crònica periodística d'El Marroc sensual, sinó que descobrim la primera novel·la de l'autora, exactament la història que va desvetllar la seva vocació literària. A Edelweiss la prosa intensa i colorista d'Aurora Bertrana es posa al servei d'una història on conflueixen bellesa i tragèdia, aconseguint una descripció corprenedora dels Alps suïssos.
Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1974) és una de les grans figures del feminisme català. Filla de l’escriptor Prudenci Bertrana, Aurora aprofita els estudis musicals per obrir-se camí lluny de la família i comença a guanyar-se la vida a Barcelona tocant de nit en un trio femení, abans de fundar a Ginebra la primera jazzband formada íntegrament per dones. Del seu pas per la colònia francesa de Tahití en surt el primer llibre que publica, Paradisos oceànics, aviat seguit per El Marroc sensual i fanàtic, llibre de viatge i estudi sobre la condició de la dona en un país musulmà. Poc abans d’esclatar la Guerra Civil, esdevé redactora en cap de Companya, la revista femenina del PSUC, i el 1938 s’exilia a Suïssa, d’on no tornarà fins al cap de deu anys. El seu exili en un país europeu, quan la majoria d’escriptors catalans es refugien a Amèrica, marca la seva obra posterior. Les novel·les Entre dos silencis (1958) i Tres presoners (1957) recullen la seva experiència al poble francès d’Étobon, on arriba just després de l’armistici del 1945, i elaboren una vivència que la literatura de l’època aborda rarament: la de les dones davant la guerra i la reconstrucció.
la novel·la en sí no m'ha agradat gaire (i les raons estan molt ben explicades al llibre), però les memòries i l'explicació son fascinants. Té alguna cosa de molt interessant llegir viatges de principi de segle XX i més encara d'una persona tan inquieta com aquesta. M'han vingut moltes ganes de llegir-ne les memòries completes :)
Em sembla una edició molt acurada per a una obra important dins de la producció literària de Bertrana. Les memòries de l’inici, el postfaci del final, les imatges del paisatge i dels fragments manuscrits originals… ajuden molt a comprendre i connectar amb l’obra.
Tot i que “Edelweiss” no m’haja captivat per la història en si, pense que l’aparició de la novel·la té cert valor si tenim en compte el moment en què apareix (anys 30 del segle passat).
M’ha encantat descobrir Aurora Bertrana, la tenia pendent ❤️
La novel·la només és una part petita del llibre, la resta són les seves memòries i un postfaci d'Adriana Bàrcia. La trobo tan cinematogràfica a l'Aurora! Perquè sempre escriu diferent segons la història. Per mi Edelweiss ha estat com una peli clàssica disfrutona sense gaire més. Les descripcions de la muntanya són increïbles.
I el context històric de la resta del llibre és genial perquè segueix fent que llegir l'Aurora Bertrana sigui una experiència grossa històrica. Aurora i Adriana soc la vostra seguidora ❤️🤞
La novel·la Edelweiss és bastant curta, de només 60 pàgines, i com admet la mateixa autora, no gaire aconseguida. Es tracta de la típica novel·la dels anys 30 que vol advertir les noies de les males conseqüències de la frivolitat. Vaig trobar molt més interessants els fragments de les memòries de Bertrana, i el postfaci que explica la història de l'edició del llibre i el compara amb la versió en castellà que l'autora va escriure anys més tard.