El llibre definitiu que dona resposta a la veritat sobre el mite de les bruixes. Un format híbrid en què ficció i no ficció se sumen per il·lustrar un episodi singular de la història: la cacera de les bruixes.
La frontera entre realitat i mite es desdibuixa; tanmateix, les raons històriques i objectives del postfaci d'Agustí Alcoberro, expert en el tema, ens acosta als motius pels quals les bruixes van aparèixer en l'imaginari col·lectiu.
Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 18 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.
Judici a una bruixa catalana és una novel·la històrica molt ben documentada i cuidada, que destaca especialment per estar basada en un cas real. M’ha agradat molt que el punt de vista central sigui el d’un noi que defensa una dona acusada de bruixeria pel fet d’haver-lo curat: aquest gest de gratitud i justícia li dona una humanitat especial al relat. El final funciona molt bé i deixa una sensació de tancament coherent amb el to del llibre. També és molt encertat el repàs històric final, amb referències a poblacions molt properes a casa meva, que expliquen com van ser jutjades les últimes dones acusades de bruixeria i com van ser forçades a confessar, fins i tot sabent-se innocents. Tot i això, trobo a faltar més presència de la figura de la bruixa en si mateixa. La seva veu, el seu cos i el seu patiment queden una mica diluïts. En un llibre així, crec que és important mostrar amb més cruesa les tortures, els manuals i tractats en què es basaven aquests judicis, i assenyalar clarament que eren majoritàriament homes qui exercien aquests actes de violència extrema, legitimats per la religió i el poder institucional. També em sembla necessari no obviar que, en aquell context, moltes dones buscaven espais de seguretat entre elles, llocs on cuidar-se, compartir sabers i fins i tot explorar la seva sexualitat fora del judici masculí. Aquest aspecte apareix, però s’hi queda curt. Malgrat això, és un llibre molt ben tematitzat, rigorós i accessible. En el camp de la bruixeria dins la novel·la històrica, és sens dubte un dels relats millor construïts i més recomanables. El recomano: una lectura breu però potent, que obre la porta a reflexionar sobre la persecució, el cos de les dones i la violència institucional disfressada de justícia.
Agustí Alcoberro coneix molt bé el tema de les bruixes, els inquisidors, el perfil, les persecucions i les sentències de les bruixes. L'havia sentit en algunes conferències i com que el tema el trobo ben atractiu, ara l'he repassat en format llibre i no m'ha decepcionat gens.
El llibre, històric i molt ben documentat, conté una part del relat de ficció i això ens apropa més bé al perfil d'una bruixa i la seva manera de relacionar-se amb els seus conciutadans.
És una obra breu, on no hi ha ni una línia sobrera. Es llegeix ràpid, més encara perquè la història t'atrapa i et reclama.
Molt recomanable per a qui comparteixi l'interès en aquesta etapa de la història i en aquells fets tant inèdits i inversemblants.