Quina és la relació entre les dones i la literatura? Quines possibilitats han tingut les dones de publicar, ser llegides i ser reconegudes com a escriptores al llarg de la història? Quines autores catalanes han sigut oblidades injustament al llarg de la història? Aquest llibre aplega les conferències que diverses autores van fer per a l’Institut de Ciències de l’Educació durant els anys vuitanta, intentant donar resposta a aquestes preguntes. Preguntes que eren vàlides aleshores i que ho segueixen sent actualment. “...cal seguir reivindicant que és urgent i necessari parlar sobre literatura i dones, precisament per no acabar, ni sepultar, ni invisibilitzar l’escriptura feta per dones.” Georgina Monge
Anna Murià (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002). Narradora, traductora i periodista. Durant la Guerra Civil espanyola va ser secretària de la Institució de les Lletres Catalanes. Va ser una de les escriptores fundadores del Grup Sindical d'Escriptors Catalans (1936), precedent de l'actual Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Es va iniciar en la novel·la amb Joana Mas (1933). En acabar la guerra civil, es va exiliar a França i, després, amb el poeta Agustí Bartra, a la República Dominicana, Cuba i Mèxic, on van viure durant trenta anys. Van tornar a Catalunya el 1970 i es van instal·lar a Terrassa. És autora de Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967) i L'obra de Bartra (1975), on explica la vida que va viure amb el poeta, tant l'aventura familiar com la intel·lectual. Amb la novel·la El meravellós viatge de Nico Huehuet a través de Mèxic va obtenir el premi Folch i Torres (1974).
És important entendre que aquest llibre recull una sèrie de conferències de la seva època (que lluny que queden ja els 80!), i que algunes idees estan superades i tot i que moltes d'altres no. També que les autores són diverses, en número i en maneres de fer. I en la profunditat de la reflexió que hi fan. Tot i així, una lectura interessant gairebé sempre, a vegades enutjant davant la injustícia, a vegades dient obvietats i en moltes ocsasions, simplement, argumentant coses amb les que no hi puc estar d'acord. Per exemple, la idea que la novel·la rosa sempre s'ha menystingut pel fet de ser escrita per i per a dones. Jo recordo les novel·les de l'oest americà, amb sheriffs i bandolers, que llegia el meu avi a dotzenes, en paper barato i esgrogueit, i que no tenien cap mena de valor. I eren escrites per homes i (suposo) per a homes. Tot i així, un llibre per llegir i reflexionar sobre les dones, la literatura i la lectura, i poder copsar l'evolució d'aquestes idees i projectar com volem que sigui tot plegat en un futur no massa llunyà —i totalment igualitari.
el primer que em va cridar d’aquest llibre va ser el seu disseny, em va agradar molt la mida i em va fascinar la tipografia. després d’haver-lo llegit, la mateixa tipografia no m’ha acabat de fer el pes i m’ha agobiat molt que el text no estigués justificat (al centre). pel que fa al contingut, no m’ha agradat gens la introducció, m’ha sobtat molt i no m’ha semblat ni d’una escriptura brillant ni que aportés cap informació rellevant, és més, a mesura que llegeixes el llibre veus que l’escriptora que fa l’introducció va utilitzant fragments dels diversos assajos que composen el llibre per tal d’escriure el seu text. la resta de textos m’han semblat molt interessants
Aquest assaig recull les reflexions de cinc escriptores catalanes del segle XX sobre l'existència d'una literatura "de dones". Llegint-lo és inevitable pensar amb "Una cambra pròpia" de Virginia Woolf i, de fet, les autores s'hi refereixen en múltiples ocasions. És particularment interessant la introducció Georgina Monge i que aporta unamirada actual a un llibre basat en unes conferències de 1984.
és un llibre mega ràpid d llegir q t’endinsa en el debat q actualment seguim vivim sobre les dones i la literatura, centrant-se, sobretot, en la literatura catalana
És un d’estos llibres que és necessari llegir, com a dona. Especialment m’ha agradat com les diverses autores es responen als arguments tant a favor com en contra