«La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap».
Converses, viatges, molta vida i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell.
«A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida.
La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.».
Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 1972)
És periodista i presentador de Televisió de Catalunya. Part de la infància i joventut la va viure al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, entre xivarri, parades, bona gent, olors i viandes que alimentaven el pap i l’ànima.
Al mercat, la família hi tenia la parada de peix on ell també va despatxar uns quants anys. D’aquell ambient de basar, tan viu i acolorit, n’ha heretat, com a poc, l’estima per la paraula i la passió per la comunicació. I entre boga i surell, els seus inicis des de ben jove en el món de la comunicació van ser en mitjans locals com ara Televisió de Mataró, Ràdio Argentona i Ràdio Arenys. A partir d’aquí va fer el salt a mitjans com Cadena 13, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Rac 1. I a l’horitzó, el desig de treballar a TV3. S’hi va estrenar a l’edició del TN vespre i el TN migdia. Més endavant va presentar el TN nit i les notícies al canal 3/24. També va presentar el Trànsit, el programa Els matins i el concurs Bocamoll. Durant vuit anys va estar al capdavant del magazín diari de tardes Divendres, cada setmana i en directe des d’una població diferent del país.
Actualment forma part de la direcció del concurs Atrapa’m si pots, i el camí continua.
Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 15 de març de 1972) és un periodista i presentador català de Televisió de Catalunya. Nascut a Mataró, fou a la seva ciutat natal on va començar al món dels mitjans de comunicació. Als 14 anys va col·laborar a TV Mataró i, alhora, a Cadena 13. Posteriorment va treballar a Catalunya Cultura i en RAC 1.
Recordo els que no estan, però no estic familiaritzat a parlar de manera directa sobre la mort. Intueixo que per aquest motiu busco llibres que m’ajudin a millorar aquest taló d’Aquil•les. Potser tot va començar amb “Aprendre a parlar amb les plantes” (Marta Orriols) o “El tumor” (Toni Soler) el Sant Jordi de 2019 on, sense buscar-ho, vaig copsar que tenia una espina clavada des de feia masses anys i que havia d’extreure-la d’alguna manera o altra. Tinc a les mans “Tres desitjos abans de morir” tan bon punt va sortir del forn i no m’havia atrevit a una primera lectura. Fins ara. Tot i que no he arribat al punt de reflexió de l’Espartac Peran (tant de bo) considero que ha estat un viatge inspirador. És curiós el prisme que ofereix l’autor sobre com les diferents comunitats tracten amb la mort i quins referents tradicionals i culturals s’esdevenen un cop arriba el gran moment. També hi ha crítica a la societat capitalista i la sensació que alguna cosa ens van arrencar aquells 3 mesos de confinament pandèmic. Així mateix he observat que, en bastants aspectes, és notable que l’Espartac i jo som de generacions diferents i no entenem les relacions a tots els nivells de la mateixa manera. Acumulo la gran sort de poder crear espais segurs i cuidar un entorn íntim ple de persones sanes, afectives, empàtiques i comunicatives. No ens fa por obrir-nos en canal, abraçar, fer petons i deixar anar les nostres penes i alegries. Al final, per molt tòpic que sigui, cadascú és un món i la gràcia de tot plegat conflueix en respectar, escoltar i estimar. PD: Deu ser interesantíssim establir una conversa amb ell.
Mentre estava acabant el llibre no sabia encara si posar-li les 5 estrelles, però m'ha emocionat tant com l'Espartac parla de la mort i he gaudit tant de les històries que explica i sobretot com les explica, que amb la finalització d'aquest gran epíleg ja no n'he tingut cap dubte.
L'Espartac mostra la visió més colpidora de la mort i com aquesta afecta a les nostres vides, però ho fa d'una manera optimista i reflexiva (cosa que envejo) malgrat les experiències que ell mateix ha hagut de viure amb la mort. Desitjaria que a l'hora de la veritat, com ell diu, realment fos tant fàcil encarar la mort i mirar-la de cara, tant la pròpia com la dels sers estimats.
El que més m'ha agradat és com explica les seves morts i l'amor i tendresa que processa quan parla dels seus pares, del dolor que van viure i dels records d'infantesa. El capítol "La calaixera i els tres desitjos" diria que és el que més m'ha emocionat, per dintre vaig deixar anar alguna llàgrima.
En definitiva, un llibre de lectura àgil i amena, però molt intensa i emocionant, un llibre per reflexionar i que també incorpora dades i fets curiosos que et fan veure la mort des d'un altre punt de vista, i que és capaç de treure't alguna llàgrima i alhora un somriure mentre el llegeixes.
Reflexiona sobre el tabu de la mort. Un tema que no ens agrada ni és fàcil. De fet, vivim d'esquena a la mort i quan no ens toca de prop; no estem preparats i no sabem com afrontar-la. I això, d'alguna manera, ens castiga a la solitud i ens condemna a afrontar, amb por uns dels moments més importants. i difícils de la nostra vida, sense saber com acomiadar-nos de la nostra gent. Encarar-se amb la mort és una acció personal i intransferible, la millor manera de fer-ho, per molt dolorós que sigui emocionalment, és parlant-ne. Aquesta llibre no dona respostes, sinó que pretén ajudar a pensar, a reflexionar. Ben estructurat i facil de llegir.
Por qué nos cuesta asimilar y hablar de la muerte?. Cuando nacemos tenemos el pack, viaje de ida y vuelta. Entonces, por qué nos aferramos tanto a la vida?. Pienso que será porque nos cuesta desprendernos de todo lo material, de lo que realmente no nos llevaremos nada. A medida que pasan los años, la visión y pensamiento que tengo de la muerte es cambiante. Las generaciones van pasando y en algún momento, más pronto que lejos habré de coger el viaje de vuelta. Pero cada día procuro ver mejor el enfoque, vivir el día a día todo lo bien que puedo, pero siempre pensando que en algún momento, la "muerte" llegará.... Y aquí estaré!!
Reflexions personals al voltant de la mort a través de les experiències del propi autor. Parla de les morts que l'han marcat, què n'ha après, com ha observat que viuen les morts altres cultures... Hi he trobat a faltar una mica de fil conductor, és una barreja entre experiència personal, les seves converses amb altres persones sobre la mort i una pinzellada de com la viuen altres cultures. Hi he trobat a faltar més veus expertes perquè, si bé és interessant trobar persones que trenquin el tabú, al final és una experiència personal més sobre un tema que, això sí, és probablement el més universal de tots.
“Tres desitjos abans de morir” de @espartacperan Un libro sobre la muerte y el duelo que está lleno de vida. Otra de esas pequeñas joyas que te hacen reflexionar profundamente sobre la vida, la ausencia, los recuerdos. Hay que aprovechar el día a día y disfrutar de los nuestros al máximo. Un libro muy recomendable para leer y releer. #Libros #Lectura #Objetivo2022 #LeerMás #Octubre #2022 Leído en mi #Kindle @amazonkindle
No és una novel·la, ni tampoc una biografia, sinó una reflexió personal que fa l'autor sobre la mort —que ha tingut ben present al llarg de la seva vida en la família— comentant i explicant com s'hi ha trobat envoltat des de ben petit. Conté reflexions interessants de llegir, amb independència de si hi estàs més o menys d'acord. Text de prosa fàcil, l'epíleg final és el que m'ha agradat més de tot el llibre. Valoració de 3,5/5
A partir d’experiències personals, relatives a familiars i amistats, l’autor reflexiona sobre la mort i com acompanyar als malalts i com fer costat a les persones que afronten el dol per la pèrdua d’un ser estimat. És fàcil de llegir i conté raonaments que a mi m’han semblat molt profitosos. El recomano.
La meva vida també està marcada per diverses morts tràgiques. I aquestes m’acompanyaran sempre. Fins i tot he vist la meva de ben a prop, però de moment li guanyo la batalla. M’ha agradat el fet de poder-ne parlar sense fer cap drama. Un bon llibre per poder treure ferro al fet inevitable de la mort.
És curtet i per això l'he acabat però se m'ha fet pesat i m'ha costat llegir tan sobre la mort. Segurament pel q explica ell al llibre, que la societat li donem l'esquena a la mort i costa afrontar-s'hi.
És un llibre que m'ha ajudat quan encara no he paït la mort del meu pare. Vaig topar amb ell per casualitat a la biblioteca, atreta pel títol. Després de llegir-lo, he decidit que me'l compraré, per tenir-lo de llibre de capçalera per quan el torni a necessitar.
Un gran assaig que permet entendre la mort d'una forma molt humana. Coneixements i opinions concretes que són fàcilment aplicables a cadascú, sobretot si has tingut un dol recent.
Un llibre complicat, duríssim. Et descobreix una cara desconeguda de l'autor, i a mi m'ha sorprès molt, la veritat. He plorat a galledes en molts capítols, i he rigut com un boig en d'altres…
Sense cap pretensió especial, i amb un llenguatge proper, com de conversa, l'autor ens apropa a la seva experiència amb la mort i el dol. I aporta a més les seves reflexions. Molt interessant per acostar-te a aquest tabú de la nostra societat que és la mort. Molt recomanable.