What do you think?
Rate this book
Amor
Un matrimoni passa uns dies de vacances a la casa familiar, en un poblet. Sense fills, han viscut 45 anys d’amor i intimitat. Tots dos són professors —ell d’institut, ella d’universitat— i tenen la jubilació a prop. Els dies s’escolen amb la simplicitat de les rutines establertes i els gestos coneguts. Però ja fa mesos que ell sent el vertigen de l’envelliment i una certa confusió mental. Circumstàncies que l’aboquen a un estranyament vital. I, sobretot, comença a percebre el buit que el futur minvant obre davant seu. Per què soc mereixedor de tant amor i com puc correspondre? És la pregunta que plana, constant i retòrica, en la ment del narrador. A través d’ell —la seva mirada, les seves reflexions— transitarem amb subtilesa per la seva història personal i de parella. Lectures, família, feina… tot el que ha conformat el seu món. Ara, ha arribat l’hora de decidir si aquesta realitat ha de canviar
Obra guanyadora del XXXII Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. El jurat va voler destacar-ne la qualitat literària i el repte formal, i també l’originalitat de la veu narrativa i l’atreviment per crear un engranatge de jocs lingüístics, literaris i artístics a partir d’una trama aparentment senzilla.
Obra guanyadora del XXXII Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. El jurat va voler destacar-ne la qualitat literària i el repte formal, i també l’originalitat de la veu narrativa i l’atreviment per crear un engranatge de jocs lingüístics, literaris i artístics a partir d’una trama aparentment senzilla.
256 pages, Rústica amb solapes
Published August 1, 2022
1 person is currently reading
23 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 4 of 4 reviews
October 17, 2022
"Amor" és uns dies de vacances. És rutina. És fer-se gran. És quaranta-cinc anys convivint amb una persona. Ho és tot. És massa? De tot això parla el protagonista de la novel·la guanyadora del Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler. Formalment, és una novel·la especial. És com una paret blanca amb un quadre de lletres al mig. Cada pàgina igual: un quadrat perfecte. Una barbaritat😱 que en el meu cas m'ha jugat en contra, perquè he passat moltes pàgines fixant-me en quines paraules pot haver afegit o tret perquè quedi tot exacte🥲😅🤣
Deixant de banda l'aspecte del llibre, la història m'ha semblat molt trista. Els protagonistes estan a punt de jubilar-se i ell no està bé. Se sent perdut. (Quina desmotivació pensar que no s'acaben mai les crisis existencials💀) De fet, sembla com si hagués començat a perdre facultats. M'ho ha fet pensar la manera com està redactat el llibre. Frases molt curtes i un ritme frenètic a moments. És d'agrair el ritme, perquè la novel·la està plena de detalls i si fos lenta podria fer-se avorrida. El llibre és un dia de vacances a una casa familiar i és també un monòleg interior del protagonista sobre el seu passat amb la seva dona. És curiós que un text pugui ser tan senzill i a la vegada parlar de temes tan complexos. De fet, segurament m'he perdut força coses. O no. No ho sé, però val la pena donar-li una oportunitat. Jo la vaig llegir en pocs dies, però també trobo que és un bon llibre per tenir a la tauleta de nit i assaborir-ne cada dia uns quants paràgrafs✨
Deixant de banda l'aspecte del llibre, la història m'ha semblat molt trista. Els protagonistes estan a punt de jubilar-se i ell no està bé. Se sent perdut. (Quina desmotivació pensar que no s'acaben mai les crisis existencials💀) De fet, sembla com si hagués començat a perdre facultats. M'ho ha fet pensar la manera com està redactat el llibre. Frases molt curtes i un ritme frenètic a moments. És d'agrair el ritme, perquè la novel·la està plena de detalls i si fos lenta podria fer-se avorrida. El llibre és un dia de vacances a una casa familiar i és també un monòleg interior del protagonista sobre el seu passat amb la seva dona. És curiós que un text pugui ser tan senzill i a la vegada parlar de temes tan complexos. De fet, segurament m'he perdut força coses. O no. No ho sé, però val la pena donar-li una oportunitat. Jo la vaig llegir en pocs dies, però també trobo que és un bon llibre per tenir a la tauleta de nit i assaborir-ne cada dia uns quants paràgrafs✨
December 26, 2023
Gira en torn l'amor de l'un per l'altre. Fent un recorregut pel passat: com es van conèixer, com van decidir anar plegats, compartint inquietuds, la importància de les seves carreres professionals, com van decidir no tenir fills, com han emprat el temps lliure plegats... I de l'actual i futur: plans de futur, admiració pel físic i l'intel·lecte de l'altre, preocupació pel seu benestar anteposant-ho als èxits personals; però també: les pors al que vindrà, els dubtes de ser suficient per a l'altre, si aquest es conforma o si és excessiu l'amor que es tenen.
El format del llibre és peculiar ja que només s'empren 14 línes de cada pàgina. Es fàcil de llegir i no es fa gens pesat.
El format del llibre és peculiar ja que només s'empren 14 línes de cada pàgina. Es fàcil de llegir i no es fa gens pesat.
November 13, 2022
M'ha ferit. L'amor m'ha ferit. Una novel·la que et corromp. Mereixedora del premi que ha rebut. Crec que s'ha de llegir a l'estil del protagonista, en un parpelleig. Té un ritme ràpid, però alhora narra només l'experiència d'un dia i ho fa de la manera més lenta possible. Me'l tornaré a llegir, a poc a poc. Un matrimoni de 45 anys consumit en 24 hores contades (literalment).
La forma què pren el relat damunt les pàgines també sorprèn. Amb marges molt pronunciats. Un quadre amb informació (molta informació) condensada. Doneu-li una oportunitat.
La forma què pren el relat damunt les pàgines també sorprèn. Amb marges molt pronunciats. Un quadre amb informació (molta informació) condensada. Doneu-li una oportunitat.
June 6, 2025
4.5
L'he llegit com un glop d'aigua, i l'he acabat amb un nus a la gola. Dolorosament bell.
«Sí que ho entenc. Però entendre les coses no significa entomar-les, actuar-hi en conseqüència. Entendre les coses només vol dir entendre-les.»
«D'aquell jove, en queda una forma remota; l'edat, la memòria. El palimpsest de mi.»
«Una existència plena no és el mateix que una memòria curulla.»
L'he llegit com un glop d'aigua, i l'he acabat amb un nus a la gola. Dolorosament bell.
«Sí que ho entenc. Però entendre les coses no significa entomar-les, actuar-hi en conseqüència. Entendre les coses només vol dir entendre-les.»
«D'aquell jove, en queda una forma remota; l'edat, la memòria. El palimpsest de mi.»
«Una existència plena no és el mateix que una memòria curulla.»
Displaying 1 - 4 of 4 reviews