What do you think?
Rate this book
Fills d'Èodhum #1
L'amenaça verda
Una heroïna busca justícia i s’enfronta a la maldat enmig de ferotges lluites pel poder
Fantasy heroica ambientada en una època d'atmosfera medieval.
La jove Àstrid és la protectora del seu poblat. Té els ulls blaus i el do d’alentir el temps. Quan uns assassins d’ulls verds aniquilen la seva gent, recorrerà mig món buscant la seva germana supervivent. Els seus enemics pretenen reunir aquells amb diferents colors d’ulls i amb poders especials per iniciar de nou la Gran Guerra entre els regnes de Niburesh i Hímdor. En el camí, trobarà en Rúnuc, un milicià de Niburesh d’ulls vermells amb el do de la immortalitat, i en Yàgon excomandant de Hímdor, per qui se sent atreta.
Fantasy heroica ambientada en una època d'atmosfera medieval.
La jove Àstrid és la protectora del seu poblat. Té els ulls blaus i el do d’alentir el temps. Quan uns assassins d’ulls verds aniquilen la seva gent, recorrerà mig món buscant la seva germana supervivent. Els seus enemics pretenen reunir aquells amb diferents colors d’ulls i amb poders especials per iniciar de nou la Gran Guerra entre els regnes de Niburesh i Hímdor. En el camí, trobarà en Rúnuc, un milicià de Niburesh d’ulls vermells amb el do de la immortalitat, i en Yàgon excomandant de Hímdor, per qui se sent atreta.
512 pages, Hardcover
Published October 5, 2022
9 people are currently reading
158 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 19 of 19 reviews
October 4, 2023
7/10 Fantasía èpica de la bona on se'ns presenta un món ple d'intrigues i poders sobrenaturals on els protagonistes es veuran atrapats. Una prosa elevada i àgil, amb un sentit del ritme i una capacitat d'evolució dels personatges molt acurada. Delerós de veure com trancorren els fets ens el següent volum de la saga!
May 24, 2023
L’amenaça verda és el primer llibre de la trilogia Fills d’Eòdhum, i penso que és ideal per aquella gent, sobretot adolescents, que vulguin iniciar-se en la fantasia; amb un estil directe i sense grans floritures, es llegeix molt ràpid i de manera molt amena.
Vull destacar això especialment perquè els capítols del llibre són força llargs; però, igual que em va passar amb La casa en el mar más azul, malgrat l’extensió dels capítols, aquests es llegeixen molt bé i no es fan gens feixucs.
Sí que he trobat que s’abusa una mica de les coincidències al llarg de la història per fer avançar la trama de la manera més convenient , i personalment m’hauria agradat una mica més d’aprofundiment en la psicologia dels personatges i la relació entre ells, més cuita a foc lent;
Ara bé, el món que ha creat l’autor em sembla molt interessant i tinc ganes de descobrir-lo més a la segona part, juntament amb el sistema de màgia, que em té ben intrigada. Vull veure com totes les peces que han anat sortint encaixen en les següents entregues.
Vull destacar això especialment perquè els capítols del llibre són força llargs; però, igual que em va passar amb La casa en el mar más azul, malgrat l’extensió dels capítols, aquests es llegeixen molt bé i no es fan gens feixucs.
Sí que he trobat que s’abusa una mica de les coincidències al llarg de la història per fer avançar la trama de la manera més convenient , i personalment m’hauria agradat una mica més d’aprofundiment en la psicologia dels personatges i la relació entre ells, més cuita a foc lent;
Ara bé, el món que ha creat l’autor em sembla molt interessant i tinc ganes de descobrir-lo més a la segona part, juntament amb el sistema de màgia, que em té ben intrigada. Vull veure com totes les peces que han anat sortint encaixen en les següents entregues.
May 20, 2023
Gratament sorpresa, tan per la novel·la com per l'autor, en aquesta obra debut que inicia una trilogia a la que auguro molt de futur. Acció, intriga, màgia i personatges molt carismàtics, als que espero retrobar aviat!
November 19, 2023
Fills d'Èodhum. L'amenaça verda.
Probablement, pensareu que aquest gènere literari no va amb mi i us en sorprendreu. Però aquesta saga val molt la pena. A més, l'amic @camats me la va recomanar molt, així que vaig decidir-me a llegir-la.
Fills d'Èodhum és una trilogia de llibres de fantasia "juvenil" escrits per Roger Tarrés,
arbucienc de tan sols 30 anys. I dic "juvenil" entre cometes perquè són uns llibres que poden gaudir des de joves de 12 anys fins als 99, com els puzles o els jocs de taula.
I aquí cal remarcar dues coses:
Primer que està escrit en català, cal valorar-ho molt, ja que estem acostumats al fet que llibres d'aquest gènere vinguin de fora.
I segon, que des del primer llibre se sabia que els dos següents arribarien durant el mateix any. Això no sempre passa amb altres sagues de fantasia que, en molts casos, no s'arriben a acabar.
I ara entrem en matèria:
Fills d'Èodhum parteix d'una escena típica en llibres d'aquest gènere. Després d'un desastre la protagonista es veu implicada a canviar la seva plàcida vida i a endinsar-se en una aventura per trobar els culpables de l'exterminació de bona part del seu poblat.
I aquí és on no pots parar de llegir. Personatges amb carisma que evolucionen (cap a bé o cap a no tan bé), un sistema jeràrquic de poders mai vist, amb un mapa a la contracoberta que et permet posicionar als personatges al llarg de l'aventura... Costa de creure que una història tan ben filada hagi sorgit del costat de casa i d'un autor novell.
Creences religioses, personatges, vestimentes, races, armes llegendàries i enemics implacables, tot cuidat al detall per fer una trilogia que dins del comú del gènere, alhora se'n diferencia molt.
Doneu-li una oportunitat i deixeu portar-vos des de les gelades terres de Trysk fins a l'àrid Niburesh, acompanyant a l'Astrid, una noia amb els ulls blaus i un arc que no té res a perdre. No us en penedireu.
Enhorabona, Roger. Una novel·la excel·lent, sense escletxes. Es nota que està escrita amb passió i això traspua quan la llegeixes. Una saga inèdita.
Probablement, pensareu que aquest gènere literari no va amb mi i us en sorprendreu. Però aquesta saga val molt la pena. A més, l'amic @camats me la va recomanar molt, així que vaig decidir-me a llegir-la.
Fills d'Èodhum és una trilogia de llibres de fantasia "juvenil" escrits per Roger Tarrés,
arbucienc de tan sols 30 anys. I dic "juvenil" entre cometes perquè són uns llibres que poden gaudir des de joves de 12 anys fins als 99, com els puzles o els jocs de taula.
I aquí cal remarcar dues coses:
Primer que està escrit en català, cal valorar-ho molt, ja que estem acostumats al fet que llibres d'aquest gènere vinguin de fora.
I segon, que des del primer llibre se sabia que els dos següents arribarien durant el mateix any. Això no sempre passa amb altres sagues de fantasia que, en molts casos, no s'arriben a acabar.
I ara entrem en matèria:
Fills d'Èodhum parteix d'una escena típica en llibres d'aquest gènere. Després d'un desastre la protagonista es veu implicada a canviar la seva plàcida vida i a endinsar-se en una aventura per trobar els culpables de l'exterminació de bona part del seu poblat.
I aquí és on no pots parar de llegir. Personatges amb carisma que evolucionen (cap a bé o cap a no tan bé), un sistema jeràrquic de poders mai vist, amb un mapa a la contracoberta que et permet posicionar als personatges al llarg de l'aventura... Costa de creure que una història tan ben filada hagi sorgit del costat de casa i d'un autor novell.
Creences religioses, personatges, vestimentes, races, armes llegendàries i enemics implacables, tot cuidat al detall per fer una trilogia que dins del comú del gènere, alhora se'n diferencia molt.
Doneu-li una oportunitat i deixeu portar-vos des de les gelades terres de Trysk fins a l'àrid Niburesh, acompanyant a l'Astrid, una noia amb els ulls blaus i un arc que no té res a perdre. No us en penedireu.
Enhorabona, Roger. Una novel·la excel·lent, sense escletxes. Es nota que està escrita amb passió i això traspua quan la llegeixes. Una saga inèdita.
February 16, 2025
ns que em passa últimament, que els llibres em semblen increïbles a l'inici i, a poc a poc, van perdent pistonada. pro esq justament, en aquest, tinc la sensació que la riquesa lingüística del començament ha anat perdent espai per tal de centrar-se en la trama, i això m'ha perdut. igual que, cap al final, hi ha hagut girs que m'han fallat i fet perdre la versemblança.
ara, ha estat un llibre que m'ha fet recordar el motiu pel qual em vaig enganxar a la lectura quan era adolescent <3 trames frenètiques que no et permeten deixar el llibre. a més, m'ha encantat que el gènere m'hagi permès endinsar-me per complet en el món, tot visualitzant en detall el que transcorria.
malgrat que l'he gaudit, ns si continuaré amb la trilogia... segurament no sigui el millor en fantasia, pro quin gust que això hagi estat escrit en català
ara, ha estat un llibre que m'ha fet recordar el motiu pel qual em vaig enganxar a la lectura quan era adolescent <3 trames frenètiques que no et permeten deixar el llibre. a més, m'ha encantat que el gènere m'hagi permès endinsar-me per complet en el món, tot visualitzant en detall el que transcorria.
malgrat que l'he gaudit, ns si continuaré amb la trilogia... segurament no sigui el millor en fantasia, pro quin gust que això hagi estat escrit en català
This entire review has been hidden because of spoilers.
August 25, 2023
(2,5/5)
July 23, 2023
Ressenya completa a Bibliotecario en la escuela.
Novel·la de fantasia èpica, que si bé és excessiva en longitud i poca economia textual, ens regala uns personatges molt sòlids, un món farcit de detalls de molt nivell i grans combats èpics,
Novel·la de fantasia èpica, que si bé és excessiva en longitud i poca economia textual, ens regala uns personatges molt sòlids, un món farcit de detalls de molt nivell i grans combats èpics,
April 27, 2025
És molt guai. Tanquen gairebé tots els fils, però en deixen d'oberts perquè t'enganxis a la trilogia. I ho aconsegueixen. Continuarà...
May 9, 2025
3.5 estrellas.
Creo que no se puede tener un principio tan aburrido como el de este libro Y una segunda mitad tan EMOCIONANTE como la de este libro. He amado a los personajes muchísimo al final. He llorado con la historia de Rúnuc y he llorado... con lo de Gris. Dios mío, he amado el final. Debo decir, lo mejor de este libro es el Worldbuilding, este hombre es un genio en ello, me declaro ciudadano de este mundo ya de ya. Definitivamente es un libro adulto, muy muy denso con letra pequeña y se tarda mucho para una sola página, pero aún así, lo recomiendo mucho, y también debo decir que me ha faltado fantasía, osea de buenas a primeras se deja claro que es fantasía pero no he visto elementos de ello hasta el final, y ha sido poco, creo que se debería profundizar más sobre el tema de los ojos y sus poderes durante el primer libro. ¡Y quiero ver ya como evoluciona la relación de Yàgon y Àstrid!
Creo que no se puede tener un principio tan aburrido como el de este libro Y una segunda mitad tan EMOCIONANTE como la de este libro. He amado a los personajes muchísimo al final. He llorado con la historia de Rúnuc y he llorado... con lo de Gris. Dios mío, he amado el final. Debo decir, lo mejor de este libro es el Worldbuilding, este hombre es un genio en ello, me declaro ciudadano de este mundo ya de ya. Definitivamente es un libro adulto, muy muy denso con letra pequeña y se tarda mucho para una sola página, pero aún así, lo recomiendo mucho, y también debo decir que me ha faltado fantasía, osea de buenas a primeras se deja claro que es fantasía pero no he visto elementos de ello hasta el final, y ha sido poco, creo que se debería profundizar más sobre el tema de los ojos y sus poderes durante el primer libro. ¡Y quiero ver ya como evoluciona la relación de Yàgon y Àstrid!
June 12, 2023
Aquest llibre és bastant...meh.
És una novel·la de fantasia bastant bàsica, plena de clichés que ni tant sols fa servir excepcionalment bé. No aporta res de nou. Aquest és un llibre que existeix i ja està. El dolent és dolent perquè és dolent, els bons son bons, i tothom és molt molt pla. I 100% heterobàsics tots. I la relació romàntica principal és TANT avorrida i m'ha reafirmat TANT el meu lesbianisme.
Li sobren la meitat de les pàgines perquè hi ha molts moments que es fan molt pesats i s'allarguen molt i no aporten gaire res, i la majoria de moments importants passen de cop i per casualitat, així que no hi ha cap mena d'expectatives.
Com a mínim l'ha escrit un autor català i ajuda a promoure la llengua.
És una novel·la de fantasia bastant bàsica, plena de clichés que ni tant sols fa servir excepcionalment bé. No aporta res de nou. Aquest és un llibre que existeix i ja està. El dolent és dolent perquè és dolent, els bons son bons, i tothom és molt molt pla. I 100% heterobàsics tots. I la relació romàntica principal és TANT avorrida i m'ha reafirmat TANT el meu lesbianisme.
Li sobren la meitat de les pàgines perquè hi ha molts moments que es fan molt pesats i s'allarguen molt i no aporten gaire res, i la majoria de moments importants passen de cop i per casualitat, així que no hi ha cap mena d'expectatives.
Com a mínim l'ha escrit un autor català i ajuda a promoure la llengua.
December 23, 2022
🧿 L'Àstrid tenia una vida molt tranquila fins que van arribar els dels ulls verds. Ella viu a la Serralada gelada amb el seu pare i la seva germana, un indret molt apartat en els mapes, d'on és la protectora gràcies a la seva habilitat amb l'arc. Ella té els ulls blaus, un color d'ulls que comparteix només amb la seva germana i que aviat descobrirà els poders què amaga.
El dia que van arribar els dels ulls verds, l'Àstrid s'havia endinsat al bosc per recollir menta pel casament de la seva germana i quan va tornar, havien arrasat el seu poblat.
🧿 Una trama plena d'aventures i girs que he gaudit molt. Amb descripcions que ajuden a imaginar-te a cada moment, el lloc on se situa l'acció.
🧿 Els personatges estan molt ben caracteritzats: en Rúnuc és el personatge que més m'ha agradat. I en Yagon? Tot i que també m'agrada, a qui més li ha agradat és a l'Àstrid. Veurem que es cou al següent llibre, ja que es tracta d'una trilogia que pinta fantàsticament bé.
El dia que van arribar els dels ulls verds, l'Àstrid s'havia endinsat al bosc per recollir menta pel casament de la seva germana i quan va tornar, havien arrasat el seu poblat.
🧿 Una trama plena d'aventures i girs que he gaudit molt. Amb descripcions que ajuden a imaginar-te a cada moment, el lloc on se situa l'acció.
🧿 Els personatges estan molt ben caracteritzats: en Rúnuc és el personatge que més m'ha agradat. I en Yagon? Tot i que també m'agrada, a qui més li ha agradat és a l'Àstrid. Veurem que es cou al següent llibre, ja que es tracta d'una trilogia que pinta fantàsticament bé.
March 27, 2024
3,5
Tenia ganas de llegir-lo. Mai he llegit fantasia que no sigui anglesa i ha estat una bona sorpresa. Tot ho així la trobar una mica plana. Si bé no s'allarga en punts que no aportin "res" a l'història li falta una mica de profunditat. Per altre banda alguna cosa m'ha semblat que sortís del no res.
Continuaré llegint, això si.
Tenia ganas de llegir-lo. Mai he llegit fantasia que no sigui anglesa i ha estat una bona sorpresa. Tot ho així la trobar una mica plana. Si bé no s'allarga en punts que no aportin "res" a l'història li falta una mica de profunditat. Per altre banda alguna cosa m'ha semblat que sortís del no res.
Continuaré llegint, això si.
December 28, 2024
Un bon inici amb moments que es queden gravats a la ment. Seguirem amb la resta a vore com evoluciona tot.
August 7, 2025
Genial, m'agrada tot, els personatges, el ritme, la historia...avui mateix començo el 2.
December 28, 2023
D'inici pausat, agafa ritme fins a una trepidant conclusió. El món és conegut però alhora forà i el concepte de la màgia és interesant. L'he disfrutat
October 21, 2024
Al principi se’m va caure l’ànima als peus. L’expectativa és una estaca al cor d’un lector i les meves eren molt altes al començar a llegir aquest llibre, igual que ho seran sempre al llegir una novel·la de fantasia en català. Espero grans coses del que aquest gènere pot assolir en la literatura catalana on tanta mancança n’hi ha.
Com deia, ràpidament vaig adonar-me del to i la prosa que ompliria aquestes pàgines. La novel·la juvenil no té res de dolent, però senzillament no era el que esperava ni el que cercava en la novel·la de fantasia en català que vull llegir. La prosa, malgrat en quatre punts molt concrets on alguna expressió m’ha semblat fora de lloc o de registre, no és dolenta però tampoc bona. És molt planera, extremadament simple i directa.
Respecte la narrativa estic content que hagi tingut una evolució molt positiva al llarg del llibre. És cert que l’inici pren molta inspiració d’Eragon (de fet, quan repassant el mapa vaig veure el «Llac Leona» al costat de Càlvor vaig estar a punt de deixar-lo) i del Nom del Vent en l’escena de Tàrbean... vull dir Fèrrolid. Però s’ha de reconèixer que malgrat agafar molta inspiració dels clàssics del gènere la història se’n va independitzant gràcies, principalment, al meravellós i original sistema de màgia d’aquest món. Em sembla senzillament genial, tinc moltes ganes de veure com s’exploten aquestes possibilitats que alhora donen l’oportunitat de teixir un argument molt interessant. No acabo de veure la relació entre alentir el temps-congelar objectes però faré els ulls grossos per ara.
Com a altre punt positiu també hi veig l’exposició del worldbuilding. D’entrada la sensació és de cliché: protagonista d’un poble perdut i allunyat de tot. El gran regne dels cavallers enfrontat al dels bàrbars. Un parell de regnes més misteriosos i aïllats i tens la sensació que ja ho saps tot el món. Però en una molt ben trobada exposició constant però no feixuga el món va cobrant vida.
El tema dels personatges és un punt força negatiu. D’entrada els diàlegs no són res de l’altre món. Típics d’una novel·la juvenil. Sobretot em molesta molt el fet que un personatge tingui una manera característica de parlar que es mostri a la pàgina com a falta ortogràfica recurrent (Rúnuc). Trobo que si un personatge té un accent n’hi ha prou amb mencionar-ho i que perquè un diàleg sigui viu i sobresurtin les personalitats es pot assolir amb lèxic o registre abans que escrivint malament. És un dels trets característics de la novel·la juvenil que justament trobo que degrada la qualitat d’aquest subgènere. Reconec que el rerefons dels personatges és interessant i ben trobat, però no es reflecteix en la personalitat més enllà d’una característica estereotípica. Resta complexitat i realisme al llibre com un tot.
En general m’ha agradat però no molt. Una opinió que ha anat creixent a mesura que avançava i que guanya rellevància quan es té en compte que al principi la meva opinió era completament negativa.
Com deia, ràpidament vaig adonar-me del to i la prosa que ompliria aquestes pàgines. La novel·la juvenil no té res de dolent, però senzillament no era el que esperava ni el que cercava en la novel·la de fantasia en català que vull llegir. La prosa, malgrat en quatre punts molt concrets on alguna expressió m’ha semblat fora de lloc o de registre, no és dolenta però tampoc bona. És molt planera, extremadament simple i directa.
Respecte la narrativa estic content que hagi tingut una evolució molt positiva al llarg del llibre. És cert que l’inici pren molta inspiració d’Eragon (de fet, quan repassant el mapa vaig veure el «Llac Leona» al costat de Càlvor vaig estar a punt de deixar-lo) i del Nom del Vent en l’escena de Tàrbean... vull dir Fèrrolid. Però s’ha de reconèixer que malgrat agafar molta inspiració dels clàssics del gènere la història se’n va independitzant gràcies, principalment, al meravellós i original sistema de màgia d’aquest món. Em sembla senzillament genial, tinc moltes ganes de veure com s’exploten aquestes possibilitats que alhora donen l’oportunitat de teixir un argument molt interessant. No acabo de veure la relació entre alentir el temps-congelar objectes però faré els ulls grossos per ara.
Com a altre punt positiu també hi veig l’exposició del worldbuilding. D’entrada la sensació és de cliché: protagonista d’un poble perdut i allunyat de tot. El gran regne dels cavallers enfrontat al dels bàrbars. Un parell de regnes més misteriosos i aïllats i tens la sensació que ja ho saps tot el món. Però en una molt ben trobada exposició constant però no feixuga el món va cobrant vida.
El tema dels personatges és un punt força negatiu. D’entrada els diàlegs no són res de l’altre món. Típics d’una novel·la juvenil. Sobretot em molesta molt el fet que un personatge tingui una manera característica de parlar que es mostri a la pàgina com a falta ortogràfica recurrent (Rúnuc). Trobo que si un personatge té un accent n’hi ha prou amb mencionar-ho i que perquè un diàleg sigui viu i sobresurtin les personalitats es pot assolir amb lèxic o registre abans que escrivint malament. És un dels trets característics de la novel·la juvenil que justament trobo que degrada la qualitat d’aquest subgènere. Reconec que el rerefons dels personatges és interessant i ben trobat, però no es reflecteix en la personalitat més enllà d’una característica estereotípica. Resta complexitat i realisme al llibre com un tot.
En general m’ha agradat però no molt. Una opinió que ha anat creixent a mesura que avançava i que guanya rellevància quan es té en compte que al principi la meva opinió era completament negativa.
July 23, 2023
El llibre, en general, m'ha agradat molt. La narració és àgil i la història prou interessant com per voler saber-ne i no voler parar de llegir. Té girs argumentals inesperats i escenes entre els personatges que et fan somriure.
Pel que fa als personatges, trobo que el llibre donava per a més desenvolupament, sobretot de relacions entre ells, he tingut la sensació que estaven una mica accelerades.
El sistema de màgia m'ha deixat intigada i tinc ganes de saber com continua la història, així que em llegiré la segona part!
Valoro especialment que l'obra sigui en català, fan falta més històries de fantasia èpica en la nostra llengua.
Pel que fa als personatges, trobo que el llibre donava per a més desenvolupament, sobretot de relacions entre ells, he tingut la sensació que estaven una mica accelerades.
El sistema de màgia m'ha deixat intigada i tinc ganes de saber com continua la història, així que em llegiré la segona part!
Valoro especialment que l'obra sigui en català, fan falta més històries de fantasia èpica en la nostra llengua.
Displaying 1 - 19 of 19 reviews