Este primer número de VERSUS enfrenta a dos autores complejos (y desacomplejados) en una carrera homicida por territorios ignotos. Pertrechados con raciones bentō y una mochila de influencias manga profanan los márgenes de lo establecido (y correcto) para emprender el tirabuzón con loop más arriesgado. Sergi G. Oset golpea con Danjonkomyuniti: Las 7 muertes de Itchy No Itchy (ya publicado en su traducción al inglés en la editorial Planet Bizarro) y termina el punch con Æmatoma: Pesadillas de la Ænciana. Un aturdido (pero desafiante) Albert Kadmon contraataca con Enfermo de amor y gasta su último cartucho con Siempre le gustó lo oscuro.
Íncubos, escenarios ciberpunks, menhera kei, fetos gusano, bandas malditas con amistades tóxicas, nuevas prácticas sexuales extremas, transhumanismo, genocidio, necrotrap, J-Goth, y mucho más podrás encontrar en estos cuatro relatos en competición. Incluye una nota ilustrativa del proceso (degenerativo) del enfrentamiento y la convocatoria del próximo VERSUS. Portada de Furia Arts.
A favor: un llibre fresc i valent que ens acosta el gènere de l'Splatterpunk des de la perspectiva de dos autors de casa nostra. El format versus ens permet llegir 2 (o més) històries de 2 artistes, històries que creen lligams subtils entre elles i que d'alguna manera acaben generant un corpus únic. La contundència narrativa i la potència visual que evoquen «Las 7 muertes de Itchy No Itchy». El testimoni acurat —a la seva manera— i esbojarrat de «Siempre le gustó lo oscuro», que fa servir una veu narrativa d'allò més encertada.
En contra: l'excessiva fragmentació dels relats i la sensació que la brúixola que ens guia és la d'un Jack Sparrow a tope d'anfetamines. En el cas del d'en Sergi G. Oset ho justifica convertint els capítols en pistes musicals d'un LP, de forma que cada solc esdevé més profund i ens acosta a l'infern a través d'una petita història o aventura; en el cas de l'Albert Kadmon, però, el text llarg m'ha semblat massa erràtic i sovint m'ha fet perdre l'interès en la història. Per moments el llibre sembla una broma privada entre els 2 autors i no pas un text dedicat a un lector extern.
En definitiva: un llibre que val molt la pena, encara que només sigui pel pòsit llefiscós que et queda gravat a la ment després de llegir l'escena del sexe amb cucs o per l'univers d'estètica obscura i monstres manga que narra en Sergi. El llibre et remou per dins, et fa sentir incòmode, i precisament aquesta és l'essència de l'Splatterpunk.