Déu-n'hi-dó! Altre cop amb la cançoneta de sempre. No fem tisorades, no ho has entès. El microrelat no és un relat escurçat. El que fem és ometre parts importants de la història per afavorir la participació del lector. Som artesans de l'el·lipsi. Les parts silenciades tenen tant de pes o més que allò que es diu o es mostra en el text.
Del pròleg escrit per Josep Maria Arnau de Bolos. Com a autor, i ara mateix, el podreu trobar escrit així a Goodreads: jmabolos
El 21 de novembre de 2007 neix l'Associació de Relataires en Català (ARC), una associació sense ànim de lucre que centra les seves activitats en l'àmbit de l'escriptura i la lectura en català. La intenció d'aquest col·lectiu és promoure l'ús de la llengua en tot el territori de parla catalana, difondre la realitat que empara la nostra llengua i sensibilitzar la societat al voltant d'aquesta qüestió. L'ARC neix de la mà d'un grup de relataires, usuaris habituals del portal literari Relats en Català (RC), i la primera Junta queda formada pels seus socis fundadors. Per tal d'assolir els objectius esmentats l'ARC convoca concursos literaris, crea acords i convenis de col·laboració amb altres entitats i associacions, i promou escriptors novells catalans així com intenta donar veu a les joves promeses del futur de les nostres lletres.
Un altre any més, l'associació de relataires en català publica un nou recull de microrelats, sorgits dels finalistes del concurs que ja fa dotze anys que rutlla. Aquest curs passat el tema principal era "La Colla", i es demanava descriure personatges que podem trobar en una colla d'amics, de la família, de veïns..., etcètera. Li poso cinc estrelles, malgrat que els puristes no hi estaran d'acord. Tinc clara la motivació de la valoració màxima. I les cinc estrelles les puc defensar; no sempre el nivell literari pot assolir-les, i en un recull tan divers d'autors, sempre s'ha dit que el relat pitjor dona nivell a la resta, i no sempre ha de ser així, o ho trobo injust. I la veritat, en aquests casos de lluita per una llengua viva que es resisteix a morir, cal valorar l'esforç d'un grapat de resistents que treballen per mantenir-la ben viva. Llarga vida a la nostra llengua viva, malgrat els esforços dels qui la voldrien anorreada.
Nosaltres no podem dir res més que mantenim el nostre compromís amb la llengua, una llengua viva que clama ser llegida, ser sentida i escoltada. Persistirem.