What do you think?
Rate this book
Il tempo della nostalgia
«Un libro di una bellezza travolgente». Concita De Gregorio
«Un romanzo all'altezza di un classico come Stoner. »
LIBRERÍA PARÍS
«Una storia di amore, di viaggio e di formazione, che passa e ripassa - idealmente - dall'Italia. Un libro di una bellezza travolgente »
Concita De Gregorio
«L’immaginazione è l’unico rimedio contro la solitudine. Memoria e immaginazione non si possono separare. Ricordare è sempre un modo d’immaginare».
Pembroke University, Carolina del Nord. Il luogo in cui convergono le vite di Laura, David e Sarah e dove ha origine un conflitto tra passione e lealtà, amore e amicizia. Inizia qui la storia di un triangolo dall’esito
inaspettato, che esplora il senso delle relazioni di coppia e che si interseca con un viaggio reale e letterario alla ricerca di identità e radici, e della forma giusta d’amore per ciascuno. Un viaggio tra gli
archivi polverosi delle case di Park Slope a Brooklyn fino all’Antico Caffè San Marco a Trieste, sulle strade della Croazia e della Serbia fino agli estremi confini del vecchio continente, seguendo il corso del Danubio, attraverso la Mitteleuropa fino ai territori del genio tolstojano. Il tempo della nostalgia ripercorre la geografia sentimentale di un luogo e di un tempo perduti nella memoria, e di un concetto che cos’è l’Europa, perché è la letteratura a darle identità. Un’opera controcorrente, un romanzo-fiume attraversato da personaggi reali e immaginari, che nelle loro partenze e nei loro ritorni ci mostrano che è giusto accettare le nostre fragilità, senza la pretesa di una felicità assoluta. Un libro che ci ricorda che la letteratura stessa è viaggio, lo strumento più utile per capire noi stessi e il mondo, e amarla vuol dire sentirsene protetti e prendersi cura delle nostre vite, dar loro un senso tra le storie, nella Storia.
«Un romanzo all'altezza di un classico come Stoner. »
LIBRERÍA PARÍS
«Una storia di amore, di viaggio e di formazione, che passa e ripassa - idealmente - dall'Italia. Un libro di una bellezza travolgente »
Concita De Gregorio
«L’immaginazione è l’unico rimedio contro la solitudine. Memoria e immaginazione non si possono separare. Ricordare è sempre un modo d’immaginare».
Pembroke University, Carolina del Nord. Il luogo in cui convergono le vite di Laura, David e Sarah e dove ha origine un conflitto tra passione e lealtà, amore e amicizia. Inizia qui la storia di un triangolo dall’esito
inaspettato, che esplora il senso delle relazioni di coppia e che si interseca con un viaggio reale e letterario alla ricerca di identità e radici, e della forma giusta d’amore per ciascuno. Un viaggio tra gli
archivi polverosi delle case di Park Slope a Brooklyn fino all’Antico Caffè San Marco a Trieste, sulle strade della Croazia e della Serbia fino agli estremi confini del vecchio continente, seguendo il corso del Danubio, attraverso la Mitteleuropa fino ai territori del genio tolstojano. Il tempo della nostalgia ripercorre la geografia sentimentale di un luogo e di un tempo perduti nella memoria, e di un concetto che cos’è l’Europa, perché è la letteratura a darle identità. Un’opera controcorrente, un romanzo-fiume attraversato da personaggi reali e immaginari, che nelle loro partenze e nei loro ritorni ci mostrano che è giusto accettare le nostre fragilità, senza la pretesa di una felicità assoluta. Un libro che ci ricorda che la letteratura stessa è viaggio, lo strumento più utile per capire noi stessi e il mondo, e amarla vuol dire sentirsene protetti e prendersi cura delle nostre vite, dar loro un senso tra le storie, nella Storia.
371 pages, Kindle Edition
Published October 18, 2022
13 people are currently reading
166 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 16 of 16 reviews
January 24, 2022
"La nostàlgia no és tant l'enyor del passat com la incertesa del futur."
La sinopsi de “La història de la nostàlgia” fa pensar que el més important del llibre és un triangle amorós, però des de la pàgina 1 que ens adonem que no. Si us passa com a mi, que cap de les ressenyes que havia vist abans d’endinsar-me en el llibre m’havia deixat gaire clar què em trobaria, em sap greu, però no he vingut a aclarir-vos les idees😶
El primer que vull dir és que és un llibre que m’ha encantat, però no és per a tothom. No és una lectura especialment densa, però és exigent. Demana concentració i tenir moltes ganes de pensar i aprendre. És una novel·la formada per personatges ficticis que sovint tenen noms reals (per exemple, a mi m’ha fet l’efecte que Claudio Magris representa a la perfecció el concepte d’intel·lectual italià i que bé podria ser anònim). És una novel·la plena de referents i cites on l’amor és l’excusa. M'ha fet sentir moltíssim. Sense voler-ho, m'estava bevent les paraules. Llàstima que el coronavirus em tallés la set, també us ho dic🤣 Sort que la migranya extrema no va durar gaires dies i vaig poder tornar a posar-m’hi per gaudir-lo fins al final.
Potser la part central, on la protagonista fa un viatge pels Balcans amb en Claudio Magris i altres personatges, se’m va fer una mica densa. Seria injust no dir que vaig començar aquest capítol el dia que la covid va decidir dir hola dins meu i potser per això em va costar més😅
El llibre va ple de traumes personals i traumes col·lectius. És un viatge emocional i també geogràfic per la història d’Europa. Crec que el que més m’ha agradat de llegir “La història de la nostàlgia” és que ha estat com agafar l’assignatura de literatura europea de la carrera i estampar-me-la en format novel·la de ficció a la cara (i això que mitja novel·la té lloc als Estats Units😂). És igual que no hàgiu fet cap assignatura de literatura, perquè aquest llibre és brillant es miri per on es miri.
La sinopsi de “La història de la nostàlgia” fa pensar que el més important del llibre és un triangle amorós, però des de la pàgina 1 que ens adonem que no. Si us passa com a mi, que cap de les ressenyes que havia vist abans d’endinsar-me en el llibre m’havia deixat gaire clar què em trobaria, em sap greu, però no he vingut a aclarir-vos les idees😶
El primer que vull dir és que és un llibre que m’ha encantat, però no és per a tothom. No és una lectura especialment densa, però és exigent. Demana concentració i tenir moltes ganes de pensar i aprendre. És una novel·la formada per personatges ficticis que sovint tenen noms reals (per exemple, a mi m’ha fet l’efecte que Claudio Magris representa a la perfecció el concepte d’intel·lectual italià i que bé podria ser anònim). És una novel·la plena de referents i cites on l’amor és l’excusa. M'ha fet sentir moltíssim. Sense voler-ho, m'estava bevent les paraules. Llàstima que el coronavirus em tallés la set, també us ho dic🤣 Sort que la migranya extrema no va durar gaires dies i vaig poder tornar a posar-m’hi per gaudir-lo fins al final.
Potser la part central, on la protagonista fa un viatge pels Balcans amb en Claudio Magris i altres personatges, se’m va fer una mica densa. Seria injust no dir que vaig començar aquest capítol el dia que la covid va decidir dir hola dins meu i potser per això em va costar més😅
El llibre va ple de traumes personals i traumes col·lectius. És un viatge emocional i també geogràfic per la història d’Europa. Crec que el que més m’ha agradat de llegir “La història de la nostàlgia” és que ha estat com agafar l’assignatura de literatura europea de la carrera i estampar-me-la en format novel·la de ficció a la cara (i això que mitja novel·la té lloc als Estats Units😂). És igual que no hàgiu fet cap assignatura de literatura, perquè aquest llibre és brillant es miri per on es miri.
November 8, 2021
A mí los alardes como que no. Muy bien escrito, denso pero fácil de leer, y no me ha aportado nada, ni entretenimiento ni emoción. Prescindible por mucho que sea el libro del año para los libreros.
Lo bueno, que gracias a este libro tropecé con «El refugio de Sandrine» que es un 5 estrellas.
Lo bueno, que gracias a este libro tropecé con «El refugio de Sandrine» que es un 5 estrellas.
December 5, 2021
Una noia catalana que viu als EUA que s'enamora del neuropsicòleg que viatge al seient de la vora a l'avió, una estudiant de Literatura que s'embolica amb el seu professor, una dona que arrossega la història de l'alcoholisme dels pares i així altres situacions mil vistes i que no aporten gaire. El llibre és salvat per l'aparició estelar de Trieste, Claudio Magris, Croàcia, Serbia i les mil batalles en aquell racó de món, l'encreuament cultural, religiós i social de l'Antiga Iugoslàvia. Aquestes són les pàgines que interessen del llibre. Una llàstima que les històries creuades que cus tot això no estiguin a l'alçada.
L'autora fa parlar Magris de la seva estimada Trieste: "Jo vaig ser un afortunat. La generació anterior va deixar Trieste sense perdonar mai a la seva ciutat no haver-lo permès quedar-s'hi. No li van perdonar aquesta necessitat de deixar Trieste. No van tallar mai la relació negativa amb la ciutat. Aquells mateixos anys, jo encara era a l'escola secundària. En aquesta edat, els bons amics, els bons llibres i quatre experiències són suficients. Quan vaig sortir de Trieste per anar a Torí, no va ser per necessitat, no va ser per aquesta relació negativa. La meva va ser la primera generació després de la guerra que podia ser de Trieste sense odiar Trieste". (pàg. 238)
L'autora fa parlar Magris de la seva estimada Trieste: "Jo vaig ser un afortunat. La generació anterior va deixar Trieste sense perdonar mai a la seva ciutat no haver-lo permès quedar-s'hi. No li van perdonar aquesta necessitat de deixar Trieste. No van tallar mai la relació negativa amb la ciutat. Aquells mateixos anys, jo encara era a l'escola secundària. En aquesta edat, els bons amics, els bons llibres i quatre experiències són suficients. Quan vaig sortir de Trieste per anar a Torí, no va ser per necessitat, no va ser per aquesta relació negativa. La meva va ser la primera generació després de la guerra que podia ser de Trieste sense odiar Trieste". (pàg. 238)
August 30, 2023
"Ser bosnià o serbi no és tot el que soc. Ningú no és bo o dolent en funció de la geografia. La geografia només és circumstancial."
La veritat és que vaig triar aquest llibre perquè a la portada hi ha un tren i els trens m'apassionen. No és una lectura fàcil, a estones l'he trobat massa feixuga, però m'ha ensenyat coses i això ho agraeixo.
La part que més m'ha agradat ha estat el viatge per Eslavònia i Sèrbia a la recerca d'un món perdut per sempre. Allà s'incorpora a la història un "sarajevici" que els hi narrarà objectivament terribles experiències de la guerra (de les guerres), relats massa durs per deixar-te indiferent.
I, en aquest viatge, també he après que la ciutat de Zrenjanin ha tingut molts noms entre ells Nova Barcelona perquè la van fundar exiliats austriacistes, majoritàriament catalans, de la guerra de Successió, dels vençuts del 1714, que primer van anar a Sicília i a Nàpols fins que el 1735 l'ocupació d'aquests territoris per Felip V els va obligar a un nou exili a Viena. D'allà els van convertir en colons d'un nou territori conquerit, el nord de Sèrbia. L'aventura de la Nova Barcelona només va durar tres anys, la pesta i altres malalties van fer estralls en aquells colons. Desconeixia aquest fet, la història dels catalans del Danubi. L'Agustí Alcoberro en va publicar un llibre...
I una curiositat: en el llibre es menciona en incomptables ocasions un altre llibre: la Muntanya màgica de Thomas Mann. Doncs resulta que ja abans de començar la lectura d'aquest, el tenia en la meva llista de pendents i fa uns dies vaig anar a la biblioteca a treure'l, no està disponible ara, però ja l'he reservat. Casualitat?
La veritat és que vaig triar aquest llibre perquè a la portada hi ha un tren i els trens m'apassionen. No és una lectura fàcil, a estones l'he trobat massa feixuga, però m'ha ensenyat coses i això ho agraeixo.
La part que més m'ha agradat ha estat el viatge per Eslavònia i Sèrbia a la recerca d'un món perdut per sempre. Allà s'incorpora a la història un "sarajevici" que els hi narrarà objectivament terribles experiències de la guerra (de les guerres), relats massa durs per deixar-te indiferent.
I, en aquest viatge, també he après que la ciutat de Zrenjanin ha tingut molts noms entre ells Nova Barcelona perquè la van fundar exiliats austriacistes, majoritàriament catalans, de la guerra de Successió, dels vençuts del 1714, que primer van anar a Sicília i a Nàpols fins que el 1735 l'ocupació d'aquests territoris per Felip V els va obligar a un nou exili a Viena. D'allà els van convertir en colons d'un nou territori conquerit, el nord de Sèrbia. L'aventura de la Nova Barcelona només va durar tres anys, la pesta i altres malalties van fer estralls en aquells colons. Desconeixia aquest fet, la història dels catalans del Danubi. L'Agustí Alcoberro en va publicar un llibre...
I una curiositat: en el llibre es menciona en incomptables ocasions un altre llibre: la Muntanya màgica de Thomas Mann. Doncs resulta que ja abans de començar la lectura d'aquest, el tenia en la meva llista de pendents i fa uns dies vaig anar a la biblioteca a treure'l, no està disponible ara, però ja l'he reservat. Casualitat?
March 4, 2022
3 justo justo.
Interesante por el repaso histórico que hace gracias a los distintos personajes, sobre todo a la parte de la antigua Yugoslavia. El descubrimiento del museo de Las relaciones rotas en Zagreb, que yo desconocía, me ha gustado mucho.
Sin embargo, no he conectado y hasta cierto punto, no he entendido donde me quería llevar.
Otra cosa que no me ha gustado demasiado es el uso que hace de sus conocimientos literarios, que son muchos. Me ha pareciendo en algunos momentos una especie de “exhibición” y lo siento, pero eso en los libros no me aporta.
En fin, no diré que ha sido una decepción ya que es un libro que no conocía, pero si es una pena.
Interesante por el repaso histórico que hace gracias a los distintos personajes, sobre todo a la parte de la antigua Yugoslavia. El descubrimiento del museo de Las relaciones rotas en Zagreb, que yo desconocía, me ha gustado mucho.
Sin embargo, no he conectado y hasta cierto punto, no he entendido donde me quería llevar.
Otra cosa que no me ha gustado demasiado es el uso que hace de sus conocimientos literarios, que son muchos. Me ha pareciendo en algunos momentos una especie de “exhibición” y lo siento, pero eso en los libros no me aporta.
En fin, no diré que ha sido una decepción ya que es un libro que no conocía, pero si es una pena.
April 1, 2022
4,5
Alguna part se m'ha fet llarga però en general bé.
"sota el cel, hi ha un temps per a cada cosa".
Alguna part se m'ha fet llarga però en general bé.
"sota el cel, hi ha un temps per a cada cosa".
December 30, 2021
Hace 48 años nació una niña, Laura Parker, hace 42 nació un niño David Goldman y hace 22 nació otra niña, Sarah Greenfield. Tres vertices de un triangulo amoroso típico. A primera vista, es de lo que trata este libro pero es muchísimo más. Tanto que lo que parece el tema central puede llegar a pasar a segundo o tercer plano.
Sarah Greenfield, huérfana de padres y criada por su tía Emilia Sobesky , psicoanalista de renombre estudia literatura en Pembroke, no podía ser de otra manera ya que se refugió en los libros desde pequeña . Entrar en el selecto grupo de estudio del profesor Patrick Gardner supuso dos cosas, por un lado enamorarse de su profesor David Goldman y por otro realizar un trabajo sobre Ludovico Settembrini, personaje de La montaña mágica de Thomas Mann. Para investigar más y mejor acude a Trieste para que el escritor Claudio Magris le ayude con la investigación y juntos viajarán por una Europa central herida por los hechos ocurridos en el siglo XX , especialmente lo ocurrido en Sarajevo durante la guerra de los Balcanes.
Me han encantado los personajes, todos y cada uno de ellos que nos desgranarán sus maravillosas y traumaticas vidas que los han convertido en lo que son, vidas de abandono, de vínculos familiares rotos, de soledad... Me ha encantado la cantidad de temas tratados, aunque en un principio pueda parecer abrumador porque no sólo hay amor, hay historia, hay filosofía, hay literatura y sobre todo hay sensación de estar aprendiendo mientras lo lees.
Me ha encantado la prosa de la escritora tan liviana en apariencia como profunda y emotiva. Pero aviso, es una lectura exigente, no es para pasar el rato, no es un libro ligero, es un libro que requiere una lectura centrada y que sólo leyéndolo así se va a disfrutar muchísimo aunque a veces me haya resultado abrumador. Una gran historia y un gran libro.
Sarah Greenfield, huérfana de padres y criada por su tía Emilia Sobesky , psicoanalista de renombre estudia literatura en Pembroke, no podía ser de otra manera ya que se refugió en los libros desde pequeña . Entrar en el selecto grupo de estudio del profesor Patrick Gardner supuso dos cosas, por un lado enamorarse de su profesor David Goldman y por otro realizar un trabajo sobre Ludovico Settembrini, personaje de La montaña mágica de Thomas Mann. Para investigar más y mejor acude a Trieste para que el escritor Claudio Magris le ayude con la investigación y juntos viajarán por una Europa central herida por los hechos ocurridos en el siglo XX , especialmente lo ocurrido en Sarajevo durante la guerra de los Balcanes.
Me han encantado los personajes, todos y cada uno de ellos que nos desgranarán sus maravillosas y traumaticas vidas que los han convertido en lo que son, vidas de abandono, de vínculos familiares rotos, de soledad... Me ha encantado la cantidad de temas tratados, aunque en un principio pueda parecer abrumador porque no sólo hay amor, hay historia, hay filosofía, hay literatura y sobre todo hay sensación de estar aprendiendo mientras lo lees.
Me ha encantado la prosa de la escritora tan liviana en apariencia como profunda y emotiva. Pero aviso, es una lectura exigente, no es para pasar el rato, no es un libro ligero, es un libro que requiere una lectura centrada y que sólo leyéndolo así se va a disfrutar muchísimo aunque a veces me haya resultado abrumador. Una gran historia y un gran libro.
April 21, 2022
La història té potencial però el llibre està escrit de forma pretenciosa . M'ha costat acabar-me'l.
June 9, 2022
Me'l vaig deixar perquè em pareixia molt lineal
November 1, 2022
Cuando te encuentras con este libro, la faja amarilla reza: “el libro que ha fascinado a los libreros”. Un libro al que han elogiado por su belleza y profundidad, y que ha sido comparado con alguno de los clásicos. Y en mi opinión es así, entrar en este libro es abrir la puerta a una literatura de muy alto nivel. Cada página de este libro tiene alguna frase que resaltar, que anotar, y un silencio posterior que obliga al lector a reflexionar.
Este no es un libro entretenido ni rápido de leer, porque es un libro lleno de descripciones y detalles, pausado. Es una novela donde tres personas que necesitan olvidar el maltrato, el dolor o los abusos; y usarán la literatura para sanar. Una novela llenísima de cultura, con referencias continuas a libros, con muchísima historia, filosofía y geografía. La autora es en este libro un personaje más, una periodista.
Personajes secundarios maravillosos, como Claudio Magris, o como la tía Emilia, maravillosa psicoanalista, que nos muestra caminos diferentes para enfrentarse a la verdad.
Un libro que transmite de una forma espectacular el poder de leer. Leer de formas diversas. Leer historias mezcladas que convergen en un mismo punto. Personajes que se aíslan en el mundo que quieren, o que sueñan, y encontrar así un poder terapéutico en la lectura.
Un lenguaje extraordinario y una narrativa maravillosa. ¡Si os gusta leer y reflexionar tranquilos, yo no puedo dejar de recomendaros este libro!
Este no es un libro entretenido ni rápido de leer, porque es un libro lleno de descripciones y detalles, pausado. Es una novela donde tres personas que necesitan olvidar el maltrato, el dolor o los abusos; y usarán la literatura para sanar. Una novela llenísima de cultura, con referencias continuas a libros, con muchísima historia, filosofía y geografía. La autora es en este libro un personaje más, una periodista.
Personajes secundarios maravillosos, como Claudio Magris, o como la tía Emilia, maravillosa psicoanalista, que nos muestra caminos diferentes para enfrentarse a la verdad.
Un libro que transmite de una forma espectacular el poder de leer. Leer de formas diversas. Leer historias mezcladas que convergen en un mismo punto. Personajes que se aíslan en el mundo que quieren, o que sueñan, y encontrar así un poder terapéutico en la lectura.
Un lenguaje extraordinario y una narrativa maravillosa. ¡Si os gusta leer y reflexionar tranquilos, yo no puedo dejar de recomendaros este libro!
January 10, 2023
"No oblidis mai el que no va poder ser. Les històries que mai han estat mereixen també que algú les instal·li a la memòria. Amb nostàlgia pel que hauria pogut ser."
Val més agafar aquesta novel·la amb un llapis per subratllar i bona predisposició emocional. Plena de reflexions sobre l'amor, la passió, la literatura, els finals, l'oblit i les històries no viscudes. T'arriben mica en mica a través de personatges, tots ells reals i força erudits, que van entrellaçant-se entre ells amb històries que no crec que siguin la part fonamental del llibre. Això podria fer que l'obra a algun lector li pugui resultar un punt pretensiosa i alhora caòtica, tot i que jo la vaig digerir amb molt entusiasme i amb un somriure constant.
Val més agafar aquesta novel·la amb un llapis per subratllar i bona predisposició emocional. Plena de reflexions sobre l'amor, la passió, la literatura, els finals, l'oblit i les històries no viscudes. T'arriben mica en mica a través de personatges, tots ells reals i força erudits, que van entrellaçant-se entre ells amb històries que no crec que siguin la part fonamental del llibre. Això podria fer que l'obra a algun lector li pugui resultar un punt pretensiosa i alhora caòtica, tot i que jo la vaig digerir amb molt entusiasme i amb un somriure constant.
July 3, 2022
Em quedo amb la sensació de no haver entès massa res però ok
August 16, 2022
M'ha costat molt acabar-me'l. Moltíssimes referències literàries, però aporten poc i aturen el ritme de la novel·la. Ben escrit, això sí.
December 10, 2021
CATALÀ:
Univers és un segell editorial del Grup Enciclopèdia que publica ficció i no ficció en català, i a ells els he d'agrair l'enviament d'aquest exemplar.
He de començar la ressenya dient que La història de la nostàlgia m'ha semblat una novel·la escrita per una persona culta, i els personatges que crea també són tots molt cultes, per tant, el llibre és molt interessant.
Hi ha hagut algunes parts, com les explicacions de l'escriptor Claudio Magris, que m'han semblat una mica complexes. Fa servir unes reflexions massa profundes per mi, però, per contra, el viatge que fan plegats amb la Sarah m'ha permès aprofundir més en una part de la història que només coneixia de passada, la del conflicte dels Balcans. També parla de la Viena nazi, entre altres fets.
És un llibre on es barregen molts gèneres, hi ha molta conversa, retalls dels dietaris dels protagonistes i coprotagonistes, i també cartes, ens parla d'amor, d'amistat, de guerra, de literatura, de filosofia, de psicologia, tot lligat d'una manera molt acurada.
Si el que busqueu és un llibre àgil aquest no és el moment de llegir-lo, perquè cal fer-ho de manera pausada per poder-lo assimilar bé. Però si voleu llegir un llibre bo, molt bo, ben escrit i molt interessant no el deixeu escapar perquè el gaudireu.
Heu llegit alguna vegada un llibre que us hagi fet sentir cultes? 😅
ESPAÑOL:
Univers es un sello editorial del Grup Enciclopèdia (Catedral en español) que publica ficción y no ficción en catalán, y a ellos tengo que agradecer el envío del ejemplar.
Debo empezar la reseña diciendo que La història de la nostàlgia me ha parecido una novela escrita por una persona culta, y los personajes que crea también son todos muy cultos, por lo tanto, es un libro muy interesante.
Ha habido algunas partes, como las explicaciones del escritor Claudio Magris, que me han parecido un poco complejas. Utiliza unas reflexiones demasiado profundas para mi, pero, por otro lado, el viaje que hace junto a Sarah me ha permitido ahondar en una parte de la historia que solo conocía de pasada, la del conflicto de los Balcanes. También habla de la Viena nazi, entre otros hechos.
Es un libro donde se mezclan muchos géneros, hay muchas conversaciones, recortes de los dietarios de los protagonistas y coprotagonistas, y también cartas, nos habla de amor, de amistad, de guerra, de literatura, de filosofía, de psicología, todo mezclado de una manera muy concreta.
Si lo que buscáis es un libro ágil este no es el momento de leerlo, porque es necesario hacerlo de manera pausada para poder asimilarlo bien. Pero si queréis leer un libro bueno, muy bueno, bien escrito y muy interesante y completo, no lo dejéis escapar porque lo vais a disfrutar.
¿Habéis leído alguna vez un libro que os haya hecho sentir cultos? 😅
Univers és un segell editorial del Grup Enciclopèdia que publica ficció i no ficció en català, i a ells els he d'agrair l'enviament d'aquest exemplar.
He de començar la ressenya dient que La història de la nostàlgia m'ha semblat una novel·la escrita per una persona culta, i els personatges que crea també són tots molt cultes, per tant, el llibre és molt interessant.
Hi ha hagut algunes parts, com les explicacions de l'escriptor Claudio Magris, que m'han semblat una mica complexes. Fa servir unes reflexions massa profundes per mi, però, per contra, el viatge que fan plegats amb la Sarah m'ha permès aprofundir més en una part de la història que només coneixia de passada, la del conflicte dels Balcans. També parla de la Viena nazi, entre altres fets.
És un llibre on es barregen molts gèneres, hi ha molta conversa, retalls dels dietaris dels protagonistes i coprotagonistes, i també cartes, ens parla d'amor, d'amistat, de guerra, de literatura, de filosofia, de psicologia, tot lligat d'una manera molt acurada.
Si el que busqueu és un llibre àgil aquest no és el moment de llegir-lo, perquè cal fer-ho de manera pausada per poder-lo assimilar bé. Però si voleu llegir un llibre bo, molt bo, ben escrit i molt interessant no el deixeu escapar perquè el gaudireu.
Heu llegit alguna vegada un llibre que us hagi fet sentir cultes? 😅
ESPAÑOL:
Univers es un sello editorial del Grup Enciclopèdia (Catedral en español) que publica ficción y no ficción en catalán, y a ellos tengo que agradecer el envío del ejemplar.
Debo empezar la reseña diciendo que La història de la nostàlgia me ha parecido una novela escrita por una persona culta, y los personajes que crea también son todos muy cultos, por lo tanto, es un libro muy interesante.
Ha habido algunas partes, como las explicaciones del escritor Claudio Magris, que me han parecido un poco complejas. Utiliza unas reflexiones demasiado profundas para mi, pero, por otro lado, el viaje que hace junto a Sarah me ha permitido ahondar en una parte de la historia que solo conocía de pasada, la del conflicto de los Balcanes. También habla de la Viena nazi, entre otros hechos.
Es un libro donde se mezclan muchos géneros, hay muchas conversaciones, recortes de los dietarios de los protagonistas y coprotagonistas, y también cartas, nos habla de amor, de amistad, de guerra, de literatura, de filosofía, de psicología, todo mezclado de una manera muy concreta.
Si lo que buscáis es un libro ágil este no es el momento de leerlo, porque es necesario hacerlo de manera pausada para poder asimilarlo bien. Pero si queréis leer un libro bueno, muy bueno, bien escrito y muy interesante y completo, no lo dejéis escapar porque lo vais a disfrutar.
¿Habéis leído alguna vez un libro que os haya hecho sentir cultos? 😅
January 6, 2025
Libro giusto al momento giusto.
Un libro che ti fa entrare nella narrazione di una storia romantica per poi catapultarti in un viaggio on the road in Europa, descrivendo tutte le città visitate.
E come potevo io non segnare ogni pagina del capitolo su Trieste? La città dei miei ultimi 3 anni che, tramite questo libro, ho potuto iniziare a salutare.
Un libro che alla fine parla della scelta di un'amore non passionale ma di un'amore che permetta di rimanere in pace con sé stessi e con il mondo, un tema non comune nei romanzi attuali e che fa sperare in un'amore sincero.
Un libro che ti fa entrare nella narrazione di una storia romantica per poi catapultarti in un viaggio on the road in Europa, descrivendo tutte le città visitate.
E come potevo io non segnare ogni pagina del capitolo su Trieste? La città dei miei ultimi 3 anni che, tramite questo libro, ho potuto iniziare a salutare.
Un libro che alla fine parla della scelta di un'amore non passionale ma di un'amore che permetta di rimanere in pace con sé stessi e con il mondo, un tema non comune nei romanzi attuali e che fa sperare in un'amore sincero.
This entire review has been hidden because of spoilers.
October 15, 2022
No ha estat un llibre de lectura ràpida, he necessitat quasi tres mesos. M’ha agradat la part del viatge perquè et transporta als Balcans, a la frontera d’Europa, on han viscut mil pobles, El viatge és una història dins d’una història que permet resoldre el nus de la novel.la, que precipita decisions i retorna un altre ordre. I potser jo també tinc un nan de jardí.
Displaying 1 - 16 of 16 reviews