Cartes a l’Ainhoa de Joseba Sarrionandia és un excel·lent llibre de 28 cartes. Joseba Sarrionandia, Sarri, fugit de la presó l’estiu de 1985, va viure temporades amagat en cases que li oferien refugi, i en moltes d’elles, hi havia nenes i nens petits. A una nena li va ensenyar a caminar, a un altre a acolorir dibuixos, a una altra la va ajudar a fer tasques escolars, no sense el temor que la policia, que el perseguia a ell, pogués també danyar aquells nens i nenes. Una vegada que se n’anava no els tornava a veure, però, passat el temps, imaginant que anaven creixent, els va identificar amb el nom d’Ainhoa i els va escriure una sèrie de 28 cartes plenes de vivències, d’afecte i d’idees sobre el món.
Posía, ensayo y narrativa. Escritor prolífico. Receptor de varios premios.
Conocido también por ser miembro de la banda terrorista ETA, condenado a 18 años (en total) de prisión en los años 80, de donde escapó. Fugado a Cuba, en 2021 vuelve a España con los delitos ya prescritos.
Miembro de Euskaltzaindia (la Real Academia de la Lengua Vasca) desde el 31 de enero de 1991.
Premio Euskadi de Literatura que le fue concedido en 2011.
"Cartes a l'Ainhoa" de Joseba Sarrionandia es un libro que me ha dejado una impresión profundamente positiva. A pesar de que no he logrado comprenderlo completamente, la belleza de su prosa y la complejidad de su narrativa han estimulado mi mente de una manera única. Cada carta escrita en este libro es como un puzle literario que me ha desafiado a reflexionar sobre la vida, la identidad y la libertad de una manera que pocos libros lo logran. A pesar de no haber desentrañado todos sus secretos, la lectura de "Cartes a l'Ainhoa" ha sido una experiencia enriquecedora que me ha hecho cuestionar y analizar mi propio pensamiento de maneras inesperadas. Una obra maestra que merece ser explorada y apreciada, incluso si su significado completo sigue siendo un misterio para mí.
Només començar la lectura em pregunto com pot ser que no conegués prèviament l'existència d'aquest llibre... Delicat, sincer, profund i reflexiu. Només puc dir que se't fa curt, molt curt. Necessito més reflexions per l'Ainhoa que en el fons som tots, amb aquesta prosa propera com si t'ho estiguessin xerrant a cau d'orella. Hi ha cartes més encertades que d'altres, però totes tenen quelcom d'especial sobre el que es podria parlar molta estona però que en Joseba és capaç de condensar en pàgina o pàgina i mitja, traient-ne molt de suc. Per si no ha quedat clar encara, és un llibre (petit i menut però gran d'esperit) d'allò més recomanable.
Compré "Cartes a l’Ainhoa" casi por casualidad. Entré a una librería de segunda mano y fue lo primero que vi, quizá me llamó porque llevaba mi nombre. No lo compré en ese momento, pero el libro se me quedó dando vueltas en la cabeza y al día siguiente regresé por él.
La lectura no decepcionó: es un libro hermoso, delicado y profundo. A través de un conjunto de cuentos, Joseba Sarrionandia construye textos llenos de identidad, con una prosa cuidada y un constante anhelo de libertad. Cada relato deja una sensación íntima, como si hablara en voz baja pero con mucha fuerza.
Bonics contes i petites narracions adreçades als infants que va conèixer a les cases que el van acollir quan vivia clandestinament i també als infants que no poden veure els seus pares empresonats.
Beti dago eredu bat hor nonbait politika iskanbiletan arriskatzen ez dena, poemekin denbora galtzen ez duena, arkitektura ikasten ari dena. Ez egin kasurik, hamaika seinalatu badizkizute, zelan izan aldi berean hamaika pertsona?