Ese lugar al que llamamos casa

by Marta Orriols, Manuel Pérez Subirana (Translator)

Una periodista que cubre la zona de Oriente Medio regresa a Barcelona después de mucho tiempo. Quiere reanudar el contacto con la familia, pero lo que de verdad necesita es tomar distancia de las guerras, de un tipo de periodismo que no la convence y de una periodista italiana de quien se ha enamorado. Una vez en casa, se reencuentra con su padre, que está enfermo, con una madre siempre distante, una hermana que le echa en cara la lejanía y el hombre que había sido su pareja. En definitiva, vuelve a un lugar que nunca ha considerado propio, en el que quisiera estar. Son días para poner las ideas en orden, reconciliarse o no con el pasado, y también para mirar hacia delante y decidir si retoma la vida en Barcelona o si vuelve a marcharse.

A veces hay que volver a casa para descubrir hacia dónde queremos ir.

Genres: Fiction

304 pages, Paperback

Published January 18, 2023

About the author

Marta Orriols Balaguer (Sabadell, 1975), historiadora de l’art de formació, viu i treballa a Barcelona i té dos fills. En el camp de l’escriptura ha estudiat guió cinematogràfic a l’escola de cinema Bande à Part i escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. És autora del blog No puc dormir, treballa ocasionalment com a lectora editorial i ha participat en l’edició del llibre Objeto de amor, d’Edna O’Brien (Lumen, 2018), encarregant-se de la tria dels contes que configuren el volum. Ha col·laborat al digital de cultura Núvol i actualment la podeu llegir al portal de cultura Catorze, on publica cròniques literàries i culturals. Amb el seu primer llibre, Anatomia de les distàncies curtes (Periscopi, 2016), va aconseguir un èxit notable de crítica i públic. Els seus textos retraten la complexitat de les relacions humanes amb una prosa delicada i harmònica d’alta intensitat emocional.

Reviews

[Laia • vidaentrellibres · Rating 5 out of 5]

La possibilitat de dir-ne casa 5/5⭐ • Exemplar de col·laboració

El primer que us recomano en iniciar aquest llibre és que agafeu un llapis, perquè hi ha unes cites brutals! Frases per llegir i rellegir mil cops, que és imprescindible subratllar.

I així ha anat avançant el nou llibre de Marta Orriols. Amb la necessitat de doblegar les pàgines del llibre (en anglès es diu DOG-EARED) per guardar-me les mil cites precioses...

Aquesta novel·la se centra en la Valentina -Tina- que és periodista i corresponsal a Beirut, però que decideix tornar d'Orient Mitjà cap a Barcelona. Ho fa després de gairebé 20 anys. Aquesta tornada li suposarà un niu d'incerteses. La vida, les relacions, els vincles, la feina, aquell lloc al qual diem "Llar"...

Aquesta tornada li suposarà una oportunitat de petites revelacions que l'ajudaran a ressituar el seu camí personal, el seu itinerari i la seva identitat.

Un novel·la que capta l'ànima de la protagonista i que te'n mostra tots els plecs vitals. Amb reflexions molt interessants, amb situacions que et fan pensar i repensar la realitat, amb una radiografia de la situació social i política d'un indret com Beirut.

M'agraden els llibres que fan una crítica al fet imposat que tothom hauria de recol·lectar el mateix: una parella, dos fills, una casa adossada, una feina...

Aquesta novel·la t'ensenya que podem modificar, a la nostra manera, la vida convencional que ens han dibuixat com a bona.

En molts moments m'ha fet pensar en la Txell Feixas, qui tants anys ha fet de corresponsal.
Un deix de la seva gran tasca impregna el llibre i el fa deliciós.

Marta Orriols és una gran escriptora, escriu sensible, real i tangible i sempre, sempre, et deixa amb ganes de més.

[Marta Clua · Rating 5 out of 5]

Avui he tancat la darrera pàgina d'aquest llibre, i només puc dir que ja el trobo a faltar.
"La possibilitat de dir-ne casa" de la Marta Orriols, editat per Edicions Proa. Ens narra la història de la Valentina, corresponsal al Líban que torna a Barcelona després de 20 anys vivint fora. Torna per quedar-se, per estar aprop dels pares que es fan grans (o almenys això és diu ella), torna també per agafar distància a la professió que l'apassiona però que l'han acostat a un món i a una realitat devastadora i duríssima. .. I torna, també, per fugir d'uns sentiments cap a una altra dona que no sap definir i que la trasbalsen massa.
Però tornar al lloc on vas néixer, no resulta senzill i cal veure si pots arrelar-te de nou, però potser ja no és el lloc que recordes ni tu tampoc la,mateixa que quan hi vas viure. .

La història de la Valentina, la Valen, la Tina és una història que ens parla de la família, de les arrels, de l'amor, del desig, d'allò que anomenem llar o casa.
Una novel·la amb la que connectes, amb la que t'identifiques, amb la que t'hi veus reflexada en molts paràgrafs (n'he subratllat tants!) i per això, quan l'acabes, saps que el trobaràs a faltar.

Vaig descobrir a la Marta Orriols amb el fabulòs recull 'Anatomia de les distàncies curtes" i en aquell moment vaig saber que mai em cansaria de llegir-la .
Llegir a la Marta Orriols deixa pòsit, llegir-la es com sentir-te a casa.💜
Una delícia!
No us la perdeu!

[Laia Díaz · Rating 3 out of 5]

Li he posat un tres perquè crec que cal valorar la feina de documentació per ambientar la novel•la, però la història m’ha semblat lenta, amb reflexions exagerades que no aporten gaire i amb un punt massa poètic que m’ha acabat fent bola. Hi tenia moltes expectatives posades, però no m’ha agradat.

[Maria Sopena · Rating 4 out of 5]

"Voler-se una mica millor també és un acte d'amor. D'amor propi si més no."

Com sempre, l'escriptora ha aconseguit crear una història càlida i plena d'emoció. Potser m'ha costat més connectar amb la protagonista que en els altres llibres, però és cert que la Marta Orriols et regala frases que voldries fer teves. Llegir-la és com sentir-te a casa i posar paraules a sentiments que tens molt endins.

[ZaiDa · Rating 3 out of 5]

3.5 ⭐️

Una periodista de 43 años vuelve a su Cataluña natal tras 20 años viajando cubriendo la sección internacional. Narrado en su mayor parte en primera persona, la protagonista nos dejará entrever el porqué de su regreso y qué siente al volver al que debería ser su hogar, pero que tras tanto tiempo empieza a dudar si puede considerarlo como tal. Por fin es consciente de aquello que no había procesado quizá en sus esporádicas visitas, que sus padres se han hecho mayores y que sus amigos e incluso su hermana pequeña han formado sus propias familias y ella siente que ya no pertenece a ese mundo. Entre sus reflexiones en el presente, contadas a modo de diario, tendremos varios saltos al pasado y así iremos averiguando qué vivió en los últimos cinco años en los que estuvo destinada en Beirut. De este modo nos proporcionará bastante información sobre cómo es ser reportera en Oriente Medio y sobre la vida en Beirut y los conflictos de los últimos años.
En definitiva la novela trata varios temas: la sensación de desarraigo y de no saber quién eres realmente, la necesidad de encajar en lo socialmente aceptado, las relaciones familiares madre e hija y entre hermanas, qué significa ser realmente un periodista y cómo se puede competir con la inmediatez de las RRSS y hasta qué punto merece la pena jugarse la vida por dar a conocer al mundo la dramática situación que viven millones de personas en Oriente Medio (en este caso) si parece que el mundo está insensibilizado ante todo el horror que aparece en la televisión.

Una novela corta y muy interesante. Quizá me ha faltado un poco más de intensidad o profundidad en los temas para implicarme emocionalmente. Al principio hubo alguna frase que tuve que releer, pero creo que se debe a la traducción desde el catalán y expresiones que desconozco.

[Arnau Morancho · Rating 5 out of 5]

M’ha encantat! Potser perquè parlen temes molt adients al meu futur proper i a les meves pors, però a part d’això, la sensibilitat en que parla del Orient Mitjà i la mirada personal que li dona és molt bonica.
Potser els hi regalo el llibre als meus pares per a què puguin entendre el cacao mental d’aquestes situacions.
“Poques necessitats més humanes hi ha tan fortes com la de pertànyer. Pertànyer a un lloc, a un cor, a nosaltres mateixos, sobretot si som adults amb tendència a lliscar cap a paisatges que n’estrenyen les possibilitats.” - una de les moltes frases que em guardo

[Margalida Simonet · Rating 5 out of 5]

Per a mi la millor de Marta Orriols: imatges com la de mare i pare abraçats al box de l’hospital (recordant la d’El petó de Brancusi que he anat a cercar…), la de la reportera que escriu la història en minúscules, la germanor entre dones, com canvien la visió dels conceptes les etiquetes que els hi adjudicam, que ningú mai no guanya cap guerra…i la casa… On és casa? Què és casa?…

“Casa no és res més que una mera sensació, la de no voler marxar d’un lloc”

Gràcies per aquesta petita joia!

[Alícia Lara · Rating 4 out of 5]

"Dominem la cartografia, i malgrat tot, sovint a les nostres vides anem endavant i endarrere sense rumb."
"Som força injustos recordant, exagerem o retallem la realitat fins a deixar-la feta a la mida dels interessos presents."

[Marta Cava]

Un llibre tendre i càlid sobre una corresponsal que torna a casa malgrat té el cap encara a Beirut i en una dona que li ha fet trontollar el seu cor. Ideal per si necessiteu una lectura que doni escalforeta al cor

[lola monés · Rating 4 out of 5]

no ès un llibre llarg però m’ha durat molt la seva lectura, ja que me l’he anat llegint capítol a capítol i a poc a poc.
m’ha encantat la veritat. com està escrit, la història, com és no saber quin lloc és te casa.

[Laia González · Rating 5 out of 5]

Darrerament els llibres se m’allarguen més del que m’agradaria, però és que això de l’Orriols m’ha tocat massa endins i he necessitat moltes pauses per entendre què hi havia darrera de cada mot.

«Hi ha llocs i persones on una ha d’arribar lliure d’inseguretats»

[Bruna Avellaneda · Rating 3 out of 5]

És un llibre suau, dolç i dur, apassionat. Però també frustrant, pel meu gust. Potser massa. Crec que només per la frustració que m'ha deixat soc incapaç de regalar-li quatre estrelles. Tot i així, me l'emporto amb mi. Gràcies, Orriols.

[Clara Bricu · Rating 2 out of 5]

Em trenca el cor haver-li de posar dues estrelles. Vaig llegir Aprendre a parlar amb les plantes i em va agradar molt. Crec que l'autora té una gran habilitat de construcció de personatges i crear escenaris emocionalment interessants per la lectora.

Tot i això, crec que en aquest llibre ha caigut en un estil excessivament barroc, en el mal sentit de la paraula. Hi ha alguns capítols en els quals comences per una banda i, per culpa d'aquestes subordinades eternes, ja no saps on estàs. Moments en què et parla directament al lector però com si fossis personatges diferents...

Com que sé que a molta gent li ha agradat, tampoc no us vull dir: és molt dolent! No ho sé, simplement, a mi no m'ha agradat gens.

[Elionor Sellés · Rating 3 out of 5]

Una dona apassionada per la seva professió de periodista internacional en un context diabòlic com el de l'Orient Mitjà. La contraposició de dues realitats tan diferent com la catalana i la del Liban, el sentiment de sentir-se abandonada per un amor, les dificultats de sentir-se estimada pels de casa, l'amor i el desig per una dona amb por d'anar-hi a fons. Temes que poden ser interessants però que en la proposta de la Marta Orriols no m'han acabat d'atrapar. El tema de fons, la insatisfacció de ser el que som i no acabar de trobar un lloc en aquest món.

[PatriShaw · Rating 3 out of 5]

Con una prosa precisa y a la vez íntima, Marta Orriols consigue ofrecernos el retrato de una mujer nómada que lleva los bolsillos llenos de dudas que va dejando caer como piedrecitas en el trayecto vital que la devuelve a ese lugar que pude llamar casa. Un viaje tanto interior como exterior, que es búsqueda y encuentro, cuestionamiento y decisión de una reportera que empieza, poco a poco, a ser consciente de ser capaz de contar su propia vida y sus anhelos solo si deja de lado todo lo que de ella siempre se espera. Y la espera es justamente el hilo conductor de ese recorrido que, sembrado de personas y lugares, nos hace ver la importancia de llegar al fondo de una misma, a ese punto concreto en el que se mezclan nuestras ficciones con nuestra realidad.
Muy bien escrita, con una protagonista que cumple el punto adecuado de distancia y perfilado para dejar una traza.

[quim · Rating 5 out of 5]

Fa bastant que no llegia tan a gust. És la millor novel•la de l'Orriols, rodoníssima

[Anna Capde · Rating 4 out of 5]

Un llibre que m'ha agradat molt. La incertesa, la nostàlgia i els vincles famiars prevalen en ell. Uns fets en els que, a vegades, m'hi sento reflectida.

[Jose L. Maese · Rating 5 out of 5]

L'he devorat!

"Parar taula és com una manera d'estimar"...i així amb tot el llibre.

[Neus Rodeja · Rating 4 out of 5]

4,5

[Pau Lluis · Rating 4 out of 5]

Que bien escribe esta mujer

[Maresdelfin · Rating 5 out of 5]

4,5🌟

M’ha costat sentar-me a escriure aquesta ressenya, ja que si alguna cosa te la Marta Orriols que aconsegueix remoure sentiments amb novel·les que deixen pòsit.

La Valentina torna a casa després de molts anys com a corresponsal a l’estranger, ha deixat Beirut i una dona que li ha remogut els seus valors més íntims. I en tornar a casa, hi troba els pares que s’han fet grans i la seva germana que, sense dir-ho, desaprova la seva abscència tants anys, a més d’alguns descobriments que la faràn questionar-se aquest sentiment de pertanyença a algun lloc.

M’encanta com analitza i descriu els sentiments i la vida de la protagonista, és algo que l’autora sap fer molt bé en totes els seves obres que he llegit, i trobo que en aquesta novel·la ho fa excel·lentment bé. M’agrada que posi en valor la figura del corresponsal, però penso que podria ser qualsevol altre professió i tindria el mateix efecte i potser és la part que m’ha costat una mica més, tot i que igualment m’ha encantat.

Em fascina la seva manera de narrar les coses senzilles de la vida, d’una manera intimista, assossegada, tranquil·la i amb molt de sentiment. Hi ha moments íntims, senzills i quotidians descrits de manera brillant que es quedaràn amb mi molt temps.

Encara que “Aprendre a parlar amb les plantes” segueix sent la meva preferida, aquesta li segueix de molt a prop, no us la perdreu, ni a l’autora ni a l’obra.

[Salah Haddad · Rating 5 out of 5]

Sempre he tingut la sensació que no acabava d'encaixar aquí, ni al meu país d'origen. Sempre he volgut entregar-me fermament sense oblidar cap de les anteriors parts. La cosa que m'ha deixat més confosa és com la població dels dos països em definien, sempre dient que soc de l'altre país. Dit això, per xarxes, vaig veure l'anunciament d'aquest llibre i en un no res el vaig anar a comprar. Sempre he tingut una gran admiració pels periodistes de guerra, especialment per en Manel Alías i la Txell Feixas. On la mateixa Txell, té una importància vital en la novel·la.

Una lectura tendra i captivadora, amb una senzillesa elegant. On les emocions es viuen a flor de pell amb un llapis a la mà subratllant les frases boniques. És el primer llibre que em llegeixo de la Marta Orriols, segurament no serà l'últim.

[Núria Ribas · Rating 5 out of 5]

Suposo que és el destí qui ha volgut que acabés l’any amb aquest llibre!!!
Marta Orriols, amb tanta delicadesa com sempre, narra com la Valentina torna a casa per quedar-s’hi, després de vint anys vivint a l’Orient Mitjà. A Catalunya es retroba amb la família, amistats, antics amors i desitjos, rutines i arrels que ja no són les seves… i no aconsegueix sentir-se a casa. El llibre gira al voltant d’aquesta idea de tenir el sentiment de llar, de pertànyer, amb la calidesa i la tendresa de fer-ho teu i de les persones que estimes, i crec que per això m’ha agradat tantíssim aquesta novel·la
Una història que t’entra dins i t’ensenya que, a vegades, la llar no és simplement una casa: és una persona, una feina, un país estranger.
Recomanadíssim✨

[Guida Al·lès · Rating 3 out of 5]

Com pot ser que un llibre tan ben escrit no t'encegui?. Per distància ètica amb una generació -la mil·lenial- que s'ofega dins un got d'aigua?, que es mira el llombrígol en cada situació?, que viatja per tot el món però té un món interior tan pobre? És una crítica a la visió mil·lenial de la vida? O vol ser una honesta defensa del dret a viure com si els altres no importin?. No ho sé.

[laiacasaanova · Rating 3 out of 5]

3,5!!!
És un llibre ple de tendresa i de frases que t’arriben al cor. Feia temps que volia llegir a l’autora i m’ha agradat molt el seu diàleg narratiu i les cites maravelloses que hi ha durant tot el llibre. Ens fa estar més a prop del que per nosaltres es “casa” ❤️‍🩹🫂

[Francisco Ávila · Rating 4 out of 5]

Una història de vida i de periodisme, de dones valentes i plenes de dubtes i de certeses. Una història que et regala moments i frases, moltes frases per guardar-les per sempre. Un plaer .

[Clara Vicenç · Rating 5 out of 5]

La Marta Orriols té una gran capacitat i sensibilitat per retratar històries humanes. I aquesta novel·la és un cas més. Per què la història d'una corresponsal pot semblar molt llunyada fins que ella l'aconsegueix apropar.

[Joana Llauradó · Rating 3 out of 5]

En aquest cas és més la manera d'escriure que no pas la història en sí el que m'ha agradat. Molt d'acord amb la idea de que casa no té perquè ser un concepte estàtic, casa com a sinònim de caliu i retorn.

[Íria · Rating 3 out of 5]

3,5

[Marga · Rating 4 out of 5]

Contra tot pronostic aquest llibre m’ha encantat. Ho dic aixi perque altres llibres de la Marta Orriols m’havien agradat, eren correctes però, sense cap entusiasme.
Aquest llibre es un homenatje als periodistes que cobreixen les noticies in situ a zones en conflicte, en especial les periodistes dones. Des del primer moment ja vaig veure que es basava amb l’experiencia de la corresponsal a Beirut durant temps, Txell Freixes. Sempre m’agradaven els seus reportatges perque eren molt humans i s’apartaven de l’ho habitual.
El llibre explica el retorn al seu poble d’una corresponsal que ha estat 20 anys a Beirut. Molt ben explicat com
se sent de desubicada, l’impacte emocional quan es trova per casualitat amb el seu ex i les sensacions/impactes emocionals que ha tingut fruit de la amistat amb una corresponsal italiana. Com li venen sovint els records del que ella considera casa seva. El retrovament amb els pares ja grans i amb la seva germana, tambe té una importancia destacada en el relat.