Puskak

by Irene Pujadas, Amaia Apalauza Ollo (translator)

Egunerokoan edonori gertatzen zaizkionak dakartzate hogeita bat istorio labur hauek: puskatzen diren jaioberriak, merendolak hil hurrenekin, euli matazak dantzan. Johnny eta Jenny, Jenny eta Johnny, amaren atun-latak eta tomate-poteak, sudur berria duen senar ohia, edan eta elkar larrutzeko geratzen diren señorak herrixketatik ihesi doazen bandalo alegerak.

Umore zantarrez eta harridura dirdiratsuz blai dator Irene Pujadasen lehen liburua.

Genres: Short Stories, Fiction

170 pages, Paperback

Published October 28, 2022

About the author

Irene Pujadas i Farré (Sant Just Desvern, 1990) és una escriptora catalana. Ha treballat a la revista Butxaca i al sector editorial. Ha col·laborat amb el Diari Ara (Ara llegim) i amb d'altres mitjans digitals com La Llança, Núvol o La Directa. És una de les impulsores de la revista Branca. El novembre de 2020 va guanyar el premi Documenta de Narrativa catalana ex aequo, amb els seus contes Els desperfectes.

Reviews

[Dani Vilaró · Rating 4 out of 5]

Un recull molt bo. Són contes “poc contes” i d’aquí la seva singularitat i capacitat de sorprendre: que bé que va aquesta sacsejada i aire fresc al gènere, que massa sovint repeteix fórmules gastades... Molt bona feina d’estil, d’ús de la llengua, aparentment senzilla però molt efectiva. Alguns contes són molt originals, pel que diuen, però també pel com. Hi ha humor, ironia, i mirada lúcida i volgudament perplexa sobre la quotidianitat. Ah, i molt de menjar i beure, que els protagonistes dels contes no paren de halar i fotre tragos! El meu top 5: “La malparida”, “La purga”, “Els consells”, “Cada casa té les seves raons” i “Les hores baixes”.

[La Central · Rating 4 out of 5]

"Un dels premiats amb el Documenta del passat 2020 és aquest recull de contes en què uns ho són més que altres: ja ho diu el propi recull, que els titlla de textos i no pas contes, ja que s’escapen dels marges amb els que tradicionalment hem triat delimitar el que s’accepta dins del gènere. Una recopilació d’esdeveniments que no han tingut lloc. Una veïna que s’ha de desfer d’una plaga de mosques que amenacen casa seva. Un nas operat, un ex-amant i una dona sorpresa en una sala d’espera. Vàndals de cementiri que potser, només potser, no ho són. Els perquès de la mort, de la fe, dels espectres, de les creences populars i del desig de fer-les córrer.

Els desperfectes són salats i atrevits, a vegades tan genials que es tornen grollers i incòmodes, jugant amb els límits que separen la sinceritat i vulgaritat, però sense fondre’ls en cap moment. Amb una escriptura segura, sarcàstica, atrevida, sense recances, com els propis personatges, Pujadas es permet explorar amb total llibertat els perquès de la vida humana, l’arbitrarietat de les ocurrències quotidianes, a què ens aferrem per superar moments de canvi, inicis i finals. Un recull que es mira i es busca a si mateix, que s’estira, que es banya en ironia, que acaba i torna a començar de nou. " Clara Rosell

[blanca noguera]

m'ho he passat bé; lo que necessitava per tancar s'any lector

[El Biblionauta]

Interessantíssima antologia de relats, molts d’ells propers al gènere fantàstic, que ha guanyat el Premi Documenta. I com diu en Miquel: Un llibre de premi.

Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya d'en Miquel Codony a: https://elbiblionauta.com/ca/2022/02/...

[Sara · Rating 4 out of 5]

"Jo abans creia en Déu i en el progrés i ara només crec en el que he dinat abans i en el que soparé després"

Un exercici de prosa ben bó.

[june · Rating 5 out of 5]

21 ipuintxo. parre asko in det. ipuinan forma pasada bat da. nere favak: gogoan dut fanny, gizon txiki berdeak (honi 6 izar), ez zen gertatu: bilduma bat (ipuin eskematiko sublimea) eta bandaloak. gai pila bat ikutzeitu ta lotura moduko bat sortzea ipuin batetik bestea. laister berriz irakurrikoet.

[Marta Bellés · Rating 1 out of 5]

De tan irònic, m'ha costat entendre moltes de les històries. Buscava un llibre de relats curts i vaig fixar-me en aquest per les bones crítiques que tenia. Però malauradament, no és el meu estil.

[Ariadna · Rating 5 out of 5]

He entrat bastant a tope al club de fans de la Irene Pujadas. Llàstima que just ha tret el segon llibre i hauré d'esperar fins el 2030 pel pròxim.
M'han agradat sobretot (i que jo recordi): Els consells, Els homenets verds, Recordo la Fanny, Entrevista al diari local..., La purga, Les hores baixes, No va passar.... En definitiva, ara estic veient que m'han agradat molt molt molt, així que crec que més que les 4* que li anava a posar, li tocarà tenir-ne 5! I és que a mi una autora que menciona tantes vegades el bon menjar als seus escrits sempre em tindrà al seu bàndol ❤️

[Iruri Altzerreka · Rating 3 out of 5]

Denetarik egon da. Ipuin batzuk asko gustatuko zaizkit. Ironia oso ondo erabiltzen du. Beste batzuk indiferente utzi naute. Edozelan ere, gomendagarria.

[bruno · Rating 5 out of 5]

Aquesta antologia ha estat tot un viatge. Comença potent, amb un gir de guió en el primer relat que t'introdueix en el to macabre de l'obra, i al principi té un nivell alt de contingut pertorbador en la mateixa línia (bel·licisme, violència, dol, fam...). També inclou elements de desconcert i incertesa com la mitologia, la possible existència d'éssers divins o d'esperits, la superstició, el destí i la maledicció. En aquest sentit, també toca altres aspectes de la irrealitat, com ara la nostàlgia, les coincidències, el canvi, l'especulació i els rumors.

D'altra banda, tot i que l'autora no tira obertament per donar-li un vessant sociopolític, planteja qüestions d'aquest àmbit com si el fi justifica els mitjans, l'oposició del món rural i l'urbà, la roda incessant de la productivitat en el capitalisme, les contradiccions i les múltiples perspectives entorn d'un sol tema, l'autonomia, l'okupació i l'autogestió i la dignitat en la mort.

Pel que fa a referències o reflexos d'altres expressions culturals, Recordo la Fanny m'ha recordat pel punt de vista que pren la veu narrativa la pel·lícula Saltburn, tot i que em sembla que aquesta és posterior, i la presència animal/paràsita de La purga m'ha fet pensar en un no-res en La plaça del diamant. M'ha sobtat molt que el primer relat esmentat estigués connectat amb Adeu definitiu a en Populos i del segon tinc a destacar que m'ha aconseguit transmetre el fàstic immens que sent la protagonista per l'allau de mosques que li envaeixen la casa.

El darrer escrit, Retrospectiva, tanca l'antologia perfectament com un còctel d'autoficció i projecció futura, allunyat dels que precedeix i encaminat (novament) a l'incert.

[Laia • vidaentrellibres · Rating 2 out of 5]

Després de llegir un thriller, llegir un recull de relats és ideal. Irene Pujadas escriu vint-i-un contes amb un enginy majúscul. Aquests relats freguen l'humor negre i la raresa, i això els fa captivadors. A més són breus i de lectura ràpida i la manera com Irene Pujadas escriu és elegant i ha guanyat el premi Documenta.

La humanitat en el seu punt més primari, els nostres punts foscos i les nostres imperfeccions surten a la palestra amb aquests relats barroers, rudes i ordinaris que atrapen força justament pel seu caràcter estrany.

[Raül · Rating 3 out of 5]

Recull de 21 contes curts de temàtica diversa, encara que hi apareix força la mort. L'autora, novell, retrata escenes contemporànies amb acidesa i sarcasme. Toca l'economia, l'amor, la tecnologia, l'èxit, la religió, els estats d'ànim... En alguns casos, són textos estrambòtics, quasi surrealistes. El resultat són sempre relats incòmodes, que generen interrogants i fan rumiar. Alguns d'ells es decanten cap al fantàstic, amb extraterrestres i fantasmes. L'obra va guanyar el Premi Documenta 2020.

[Sergi Aragón]

divertídissims contes-broma-idea

[Elvira Ríos · Rating 3 out of 5]

Si es text m’ho permet, quan llegesc reculls de relats escric al costat dels títols que es congreguen als índexs una o dues paraules que defineixin o enlluernin la temàtica del títol què acompanyen. En aquest cas, les paraules es repetien, cosa que em permet fer una generalització agosarada i dir que aquesta autora està preocupada per:

- la interioritat,
- l’absurd
- les supersticions,
- els retrobaments
- les oportunitats o possibilitats perdudes.

Al mateix temps, totes, coses que poden encabir-se en els
temuts: “I si…”

I si no haguessis marxat aquell dia… i si haguessis viscut més…i si es veritat allò que diuen…i si hauria d’haver-te estat sincera, en definitiva, tot allò que mai sabrem que hagués estat o que n’hagués fet de nosaltres el que fos.

Debades, un dia vaig escriure adreçant-me a algú “y” que ja no ho faria més en condicional, tant se’m valia què hagués passat si…el cas és que no era així. El cas és que així com estan agrupades les ocasions perdudes en un relat enginyós de l’autora, en què els subjectes que constitueixen els dos vèrtexs d’una possible oportunitat són enunciats com “x” & “y”: “x” & “y”, per “a” o per “b” mai sabran que hagués passat si “y” hagués escollit “n” en lloc de “z”.

I és que ben mirat hi ha quelcom de deslliurador quan és un subjecte “y” qui pren la decisió conscient en quelcom que t’interpel·la, sigui descarregar-te de la farragosa càrrega d’escollir que sopar, sigui enunciar-te que no vol romandre més amb tu, subjecte “x”. En aquests casos, és tan fàcil com acollir-se al tranquil·litzant: si fos per mi… Però com de mi no depèn…

Per exemple: si fos per mi sopariem tomàquet amanit, però com de mi no depèn o si fos per mi ens abraçariem més sovint, però com de mi no depèn, etc. etc.

En aquest cas, l’autora s’aventura en presentar tots els casos en què no és un subjecte “y” el responsable de què no s’escometi quelcom, sinó l’atzar. I això…sí que costa més d’encaixar. Més encara quan l’atzar: eteri, inefable, fumejant, es contraposa i fulmina al desig: conscient, robust, sòlid, vivificador, tot i tenir aquestes característiques.

Hi ha relats mooolt divertits, d’altres mooolt absurds i jo crec que val la pena, per passar s’estona, per endinsar-se en els temuts “I si…”

Avui un professor ens ha dit que “si alguien tiene algo claro lo expresa con claridad, sino, es que no lo tiene tan claro” jo no sé si m’hauré sabut fer entendre. Bueno que llarg! Quin mareig!

[Joan Rius]

Pujadas ens presenta un seguit de narracions que enfronten temes habituals: el destí, l’amor, la mort, la violència, la memòria, etc. L’estil de Pujadas, però, no és tan comú, a casa nostra. És un estil distanciat i irònicament despietat; encara que aquesta capa de distància l’espunten breus moments d’humor (negre, esclar) i de llum, com per exemple al relat «Les formes de Déu»; una peça que ens parla de la religiositat a través de la relació entre una mare i la seva filla. En un dels meus relats preferits, es construeix una al·legoria sobre el món interior de la protagonista a partir de les mosques que li infesten la casa («La Purga»). D’altres, parlen, amb un sarcasme potser massa evident, del destí i de la nostra mania de cobrir d’explicacions l’estesa incomprensible de l’atzar («Els homenets verds»). En un altre dels relats que més m’han agradat, s’estableix un debat de pregunta-resposta sobre la mort, l’existència i la vida, i es fa servir l’estructura d’un diàleg entre una mare i el seu fill/a. La versemblança salta pels aires, i les preguntes del fill/a volen a una altura de sobretaula platònica («L’època dels perquès»). He gaudit bastant amb aquest recull, i la sensació que em queda, és l’emoció d’haver descobert una veu amb voluntat d’estil i el talent necessari per a crear-lo, i amb una manera d’aproximar-se al relat curt que sorprèn, per la crueltat lúcida, encara que a voltes massa guinyolesca, amb la que Pujadas afronta alguns dels relats. Ara bé, també recullo algunes de les objeccions que la mateixa autora es fa a l’últim relat, «Retrospectiva». Alguns dels relats m’han semblat divertiments sense gaire més interès que el de veure com es desplega el mecanisme ideat per a cada peça. La varietat de recursos de Pujadas és evident, però a voltes sembla que aquests recursos dirigeixin el tret cap a ells mateixos, en comptes de ser els mitjans per a arribar a alguna cosa que els ultrapassa. És segur, però, que seguiré molt de prop l’obra de la Irene. És evident que aquí hi ha un talent que pot donar molta felicitat als lectors catalans en els anys a venir.

[Edgar Cotes Argelich · Rating 3 out of 5]

Un recull irregular. Té alguns moments de genialitat sobretot amb els contes “Els homenets verds” i “La malparida”, en d’altres també juga molt bé amb l’absurd i l’humor negre per dibuixar-te una rialla còmplice, amb ressons molt caldersians i monzonians; però també hi ha molts contes que no he acabat de quedar clar què vol transmetre l’autora o el conte en conjunt no acaba de ser prou polit. Tinc curiositat pels propers llibres que tregui, per veure si aconsegueix apuntalar més el seu estil i els seus moments de genialitat.

[Colton Walworth · Rating 3 out of 5]

Alguns dels contes són millors que altres i alguns eren molt graciosos. M'han agradat la conte sobre turisme i el conte sobre vàndals que ocupar un cementiri.

[Carme A. · Rating 5 out of 5]

Els desperfectes són una sèrie de contes curts però molt ambiciosos en el seu plantejament. Pujadas els desenvolupa amb tanta fluïdesa que el lector pot admirar la imaginació irreverent i vivíssima que caracteritza el recull, tot deixant que la gran proesa executiva de l'autora lluïsca amb la discreció de la feina ben feta. I dic "proesa executiva" perquè crec que pensar contes que defugen les estructures tradicionals del gènere no és gens fàcil, però és molt més difícil fer les idees text, estructurar-les i posar-les a l'abast de la llengua. Crec que Pujadas ho aconsegueix fer de forma impecable.

[Montse · Rating 4 out of 5]

Recull de 21 contes ben dispars. Amb protagonistes i situacions que descol•loquen d'absurds. Plens de desperfectes i ben divertits. Algunes més fantàstiques, però totes tenyides d'humor negre i teixides d'una dinàmica agradable.

Els desperfectes. L'últim sopar. Els mercenaris. Recordo la Fanny. La malparida. Els homes verds. La purga. Entrevista al diari local sobre un reportatge en un diari nacional. Les formes de Déu. El solar dels Gratacós. Intimitat. Cadascú té les seves raons. No va passar: una recopilació. Les hores baixes. Adéu definitiu a en Poupolos. Els consells. El cos calent. L'època dels perquès. Els vàndals. Una història sobre llengües. Retrospectiva

[laya · Rating 3 out of 5]

izatez, “Atzerabegirakoa” kondairan bezala, “Zirriborro” giza deskribatuko nukeen liburua lehenengo istorioak soilik irakurrita. Hala ere, jarraitu ostean, eguneroko kontu baita lo geratu aurreko penstamendu arrazional eta adimengabe arteko nahasketa disfrutatzen hasi naiz.

azken batean, “zein elementu dira duinenak, bizitza bat laburbildu behar denean? Zein xehetasun dira esanguratsuenak eta zein hutsalenak?”

Uxue Apaolazak esan bezala, ipuin hauetako hitz bakoitzaren kokapena kontrolpean dago. Idazkeak kontrolatzen du, eta guk; ezin esaldia buruan osatu, irakurri arte.

bigarren irakurketa bat egin beharko diot, bera bezala

[Jordi Pelfort]

M’agrada que es considerin textos i no contes. Alguns m’han deixat sorpresos positivament, d’altres els he hagut de llegir un parell de vegades sense saber ben bé què em fan sentir. Però està bé per una lectura amb poc temps i amb frescor💥

[Marina Cunquero · Rating 5 out of 5]

Meravellós recull de petits contes

[☁️Andrea☁️ · Rating 5 out of 5]

quanta originalitat i que ben fet tot!!!! per mi 10/10

[Ivet · Rating 4 out of 5]

Molt xuloooo

[Francesc Coll · Rating 4 out of 5]

No em molestaria que la literatura catalana anés tirant més cap a aquesta direcció.

[Camèlia Rodríguez Balagué · Rating 4 out of 5]

La tipa et deixa anar unes frases-sentències que esborronen al més escèptic. Lectura exigent en el bon sentit, però celebrant haver-lo agafat en un bon moment.

[Alba]

Per llegir amb un Plim amb molt de gel i un tall de llima.

[Eduard Batlle Basart]

Què vols que et digui… l’he deixat a mig fer

[Ana · Rating 3 out of 5]

entenc la gràcia del llibre pero a mi no men ha fet molta. està ben escrit i te comentaris astuts que et fan reiure una mica pero no se, no molt mes que aixo

[Bertg · Rating 5 out of 5]

Un ús excepcional del llenguatge, 21 textos súper originals i divertits.
Un plaer de llegir.