En un món de terribles passions, sobretot econòmiques, Eduard Girbal Jaume ens explica la història del Peret de cal Pere Llarg, de tràgic i ridícul destí, i sobretot la de la seva dona, la Custòdia, dita la Pere Llarga, «una qualsevol, una ximple acabada, una cabra boja, una pollina guita, una rauxosa grollera i desvergonyida, una fatxendera imbècila, una dessabrida estúpida» que els únics personatges que pot arribar a enamorar són els lectors, i que es veu abocada, per mor de la relació amb els homes, a una solitud molt diferent de la de la Mila de Víctor Català. En el seu moment la novel·la es va considerar escandalosa i això és una de les causes del seu ocultament.
Es tracta d’una tragèdia amb totes les de la llei, però Girbal Jaume, amb un magnífic domini del llenguatge i del material narratiu, ens la fa passar com una obra de les més entretingudes i còmiques del seu moment. La visió del món de la pagesia, de l’antiga civilització catalana de les masies de muntanya, és tan dura com divertida. És alhora una tragèdia, una comèdia i una gran novel·la d’acció. Un terratrèmol de passions que no arriben a l’amor ni tan sols als desamors: un desastre tràgic que no pot deixar de resultar familiar a qualsevol lector que es fixi una mica en el material humà que l’envolta.
Novel·la rural al més pur estil noucentista (m'encanta la dedicatòria, a Caterina Albert, lleona de les Lletres Catalanes). És interessant llegir-la des d'una visió feminista, així com actualment podríem retratar-la com una víctima d'una societat profundament masclista, la novel·la la tracta com una mala dona, aquella que es desvia dels seus deures i les seves obligacions, una "gandula" i una "qualsevol". És cert que no deixa gaire millor el seu marit i família. Però el "càstig" social que rep la protagonista per ser, en el fons, una dona lliure, no deixa de ser una lliçó per qualsevol dona que es desviï del seu camí. Això a banda, la novel·la és d'una riquesa increïble i la lectura és un gust.
Feia TANT que no gaudia amb una novel·la com he gaudit amb aquesta...!!!! La prosa de Girbal Jaume és arcaica i, a la vegada, tan poderosa i bonica... Els personatges estan tan ben construïts... Les accions són interessants i fan avançar la trama a un bon ritme... Els temes tractats es poden emmarcar en una època i un espai tan concret i a la vegada son tan actuals... Quan pugui aniré corrents a buscar més llibres d'aquest gran descobriment que ha estat en Girbal Jaume!!!