En la nova societat que descriu Mater, la gestació es du a terme fora del cos femení. Per això, quan Zoe descobreix amb sorpresa que està embarassada, decideix fugir i endinsar-se amb un company en els boscos, on encara sobreviuen petites colònies humanes, amagades i perseguides, que es mantenen al marge dels progressos científics. El contrast entre els dos mons és pertorbador. Martí Dominguez, en aquesta apassionant aventura vital, planteja els interrogants centrals de la naturalesa humana i entona un cant a la maternitat com a gran origen de tot.
D'una història, com a lector, el que vull és que m'atrape, que m'anime a llegir més i fins i tot que em sàpia malament acabar-la. Vull quedar-me'n amb ganes de més. Això, per a mi, és una bona història. I, si a més, està ben escrita i gaudisc del llenguatge i, d'altra banda, aprenc sobre l'ésser humà, encara millor.
Dimarts a la nit vaig acabar "Mater", la darrera novel·la de Martí Domínguez, premi Proa 2022 (Proa). Em va enganxar la història de Zoe i de Charles, els dos protagonistes. I m'ha fet gaudir amb el llenguatge, riquíssim i, així mateix, pensar i aprendre sobre els humans (i, en concret, les humanes). "Mater" és una novel·la ambiciosa (narració en primera persona d'un personatge femení, ubicació al futur...) i, tot amb tot, el narrador ix ben parat. I, n'insistisc, no em sembla una història fàcil d'escriure. Potser hi ha un moment, cap al final de la meitat del llibre, en què el ritme decau una mica, però tampoc massa. No vull dir res més per a no fer "spoiler" (és una novetat i trobe que és millor que el lector es deixe sorprendre). En un país normal, seria una història que durien al cinema. Però tenim el llibre a l'abast. Jo, de vosaltres, llegiria la història de "Mater"...
Vaig agafar aquest llibre amb ganes. Una distòpia original que tenia bona pinta. Però tot va anar mal a partir de la primera pàgina. Un món massa ambiciós que no està suficientment treballat, que s'intenta explicar al llarg de la història pero que no he arribat a comprendre. Crec que presenta moltes incongruències en el seu funcionament. Argument atzarós amb girs de guió massa oportuns. Final al mateix nivell que la resta del llibre. Alguns moments es fa ús d'un llenguatge excessivament literari que entorpeix la lectura.
La maternitat..un dels grans temes de la literatura! Es molt enriquidor veure les bones obres publicades al voltant d’ella, per això em va encuriosir aquesta novel·la que ens parlava de la maternitat futura amb un plantejament interessant. Es tracta de “Mater” de Martí Domínguez publicat per Proa. La novel·la ens situa en un futur, on la societat està totalment condicionada a les millores que s’han aconseguit gràcies als avenços científics i tecnològics. La majoria dels humans han estat modificats genèticament per tal d’erradicar les malalties hereditàries per a fer-ho, les gestacions ja no es duen a terme dins d’un ventre matern sinó que es fan per ectogènesi. Es a dir, en uns úters externs on s’implanten uns embrions modificats genèticament nets de qualsevol malaltia hereditària. En aquest món, perfectament controlat, no hi ha marge per a errors ni sorpreses però tot comença a trontollar quan la Zoe es queda embarassada. Un fet insòlit, anòmal i totalment inesperat que no sabrà com interpretar ni ella ni la seva família, ni tampoc la societat on ha viscut tota la seva existència. Així s’inicia l’aventura que durà a la Zoe i al seu company Charles, a creuar les fronteres de la seva vida còmoda i organitzada i a aventurar-se més enllà, on encara hi ha colònies d’humans que viuen al marge de tots aquests avenços. Ens trobem davant d’una distòpia futurista, que ens mostra una societat que busca eliminar les “imperfeccions” de la nostra genètica. Malgrat que a priori, ens pot encaixar, també ens porta estar sotmesos a una “perfecció” que no tinc tant clar que sigui el més important. Farcida d’interessants reflexions cap a les dues bandes, tant els que defensen la societat que cerca la millora continua amb el suport de la tecnologia fins a arribar a extrems radicalitzats com els que es mantenen al marge de tot avenç tecnològic. Una novel·la on destaca tot el raonament científic de l’autor (biòleg de formació) que ratllaria l’assaig, però alhora lligant-ho amb una reflexió filosòfica al darrera que qüestiona la deriva de la societat la manca d’humanitat en la tecnologia.
Es tracta d'una distopia on els posthumans han superat algunes de les limitacions humanes com el dolor, certes malalties genètiques... els embarassos i el part. Tot gràcies als avanços científics, l'eugenèsia... però a costa de la submissió als algoritmes que estableixen l'ordre vigent. Per altra banda, els humans que sobreviuen reneguen de la tecnologia i es refugien en la religió i el retorn a un estat primigeni i pur, però igualment fatalista. Els protagonistes es troben al mig d'aquestes dues amenaces de les quals intenten escapar. Agudes reflexions sobre alguns dels dilemes actuals que comprten els avenços científics, els espais i possibilitats de desrnvolupar la llibertat personal i el sentit de tot plegat. Tot bastit amb una prosa captivant i un domini del lèxic científic, especialment del que fa referència a la natura.
Una fugida en un món distòpic futur, però possible. La tensió contínua fa que no el pugues deixar fins a la fi. Un final que suggereix una continuació aviat. Potser una de les obres amb més vocació de lectura general, internacional i per altra banda, menys lligada al territori. Força entretinguda i també fa pensar en conseqüències ètiques de l'ús i abús de la biotecnologia. Una mica entre Un món feliç i La fuga de Logan.
Interessant novel·la de ciència-ficció, feta a consciència per reflexionar sobre la naturalesa humana i els avanços biotecnològics. A mi personalment no m’ha impressionat tan com “L’esperit del temps” que em va parèixer una obra excepcional, però tot i que el fil narratiu de la història em costava de creure, té nombrosos aspectes que m’han interessat moltíssim perquè m’agraden les reflexions filosòfiques i científiques que són per mi el més important de la novel·la.
En termes generals m'agradat però el final no m'ha convençut del tot. Considere que necessita un epíleg tenint en compte com arriba la història al seu final...