Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen

by Montserrat Roig

Primer recull de narracions de Montserrat Roig que inaugurava un cicle que va continuar amb tres novel·les més: Ramona, adéu, El temps de les cireres i L'hora violeta. Les quatre obres, relacionades intertextualment per les protagonistes (les membres de tres generacions de les famílies Ventura-Claret i Miralpeix), literaturitzen la història de la petita burgesia de l'Eixample barceloní des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX.

Els textos es construeixen des de l'òptica de les dones que viuen aquesta història i, per tant, en donen una versió marcada per la condició sexual dels personatges principals. Són importants temes com les relacions entre les dones, els rols socials que se'ls adjudiquen, la sexualitat femenina, la problemàtica de l'articulació de la seva subjectivitat, el paper de l'escriptura en aquesta articulació i les relacions de poder entre els sexes.

186 pages

First published January 1, 1970

About the author

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991) fou una escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.

Novel·la
Ramona, adéu! (1972)
El temps de les cireres (1977)
L'hora violeta (1980)
L'òpera quotidiana (1985)
La veu melodiosa (1987)

No ficció
Els catalans als camps nazis (1977)
L'agulla daurada (1985)
L'autèntica història de Catalunya (1990)
Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
Un pensament de sal, un pessic de pebre : dietari obert (1992)

Reviews

[Trodeponent · Rating 2 out of 5]

montserrat roig, com dirie la regina george, stop trying to make Mundeta com a nom de persona happen, it's not gonna happen!!! i amb una potser ja n'hi ha prou voldrie no fer-me un arbre genealògic per distingir la Mundeta 1 de la Mundeta 2 com si fossin models del Seat Ibiza!!!

me n'he llegit la tercera edició....la qual té TRES pròlegs en què s'hi barregen joan fuster i terenci moics (perdó però des que vai descobrir que els espanyols en diuen així pfffff ho perdo putos espanyols només són graciosos per accident!!!). els setanta realment van ser anys una mica bojos per als lletraaufendosos catalans no?? la gauche divine si que va ser un fòrum de les cultures lol

diré que el sintagma "tots els personatges de l'auca eixamplària" me semble de les coses més lúcides que he llegit mai per referir-se als barcelonautes que habiten nínxols de forma autoprocladament irònica!! tots els personatges de l'auca eixamplària és el que te trobes a barcelona en un pòdcast en directe, una presentació a la finestra, una listening party al rouge d'un artista emergent....ser un personatge de l'auca eixamplària és un fucking state of mind com dirien a les tossis del kefir (derry girls)

el llibre no m'ha agradat gaire. qui diu contes diu narracions o coses que a la montserrat li van sortir del seu pussy roig dels països catalans. tinc la sensació que roig volia flexejar molt tota l'estona de molt de lèxic moltes referències i molt coneixement de barcelona i els seus personatges....és a dir ja fa moltes dècades que tenim molts llibres sobre els drames barcelonautes petitburgesos menestrals intel·lectualoides etc....i el llibre de montserrat roig acabe fent-se tan autoreferencial i pesat com tots els que han vingut després. res més d'escriptor barceloní això de donar tanta pompa a la seua barcelona!!

el llenguatge he de dir que arribe un punt que se fa més carregós q una llauna de caragols amb allioli a Lleida un diumenge d'agost amb una sant miquel calenta....d'acord ja et veiem montserrat roig tu més que sopes de lletres te foteies sopes de paraules a cullerades cada dia però uffff també emmarco aquest tema en els corrents de l'època ja ho sé que la llengua llavons era diferent i que a sobre la llengua literària es concebia d'una altra manera però un altre «gruar» un altre gal·licisme un altre el que sigui i jo agafaré el poc sabó i me l'empassaré cru per a fer petit suís💌

[jaume.vt · Rating 4 out of 5]

Històries breus! Es poden connectar si vols però no cal. Burgesia catalana en ple franquisme, lluites estudiantils, catalanistes i socialistes.

[Nil Puiggròs · Rating 4 out of 5]

3.75⭐️. Em vaig proposar llegir alguna cosa de la Montserrat Roig amb motiu del 8M com a excusa, ja que fa temps que volia llegir-la. Tot i que ja fa una setmana del 8M, millor tard que mai, no?
No entenc com pot tenir tan males ressenyes i comentaris aquest llibre aquí al Goodreads. És el seu primer llibre i apunta molt alt, amb un estil bestial. M'ha encantat que en cada relat (o en gairebé cada relat, a mi un em sobrava) es ficava el focus en la vida d'una dona, invisibilitzada, ridiculitzada o subjecte a unes convencions socials que em produeixen un profund desànim. No ho sé, sento que m'ha permès veure un punt de vista necessari sobre la societat del segle XX que és el que justament buscava. Definitivament llegiré més coses seves.

[maria cot · Rating 4 out of 5]

Una mica complicat puntar-lo. En alguns moments molt bo i en altres estava bastant confosa. És un recull de relats, els primers que va publicar la Montserrat Roig, i que ja li van guanyar un premi. Només per la seva introducció ja sé que em vull llegir més llibres seus.

[Mar · Rating 3 out of 5]

M'ha costat entrar en el mon que em relata i en ocasions crec que no he acabat d'entendre tot el que em volia explicar. Encara no tinc clar qué pensar d'aquests contes

[Clara Bricu · Rating 3 out of 5]

"Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud."

Primer llibre de Montserrat Roig, compost de contes i textos breus dels seus personatges predilectes: Mundeta Jover, Patrícia Miralpeix...

M'encanta la Montserrat Roig i la seva escriptura i després de cada llibre seu sempre en vull més.

[Marina Tena · Rating 4 out of 5]

Quina dona

[Viki Tuneu · Rating 4 out of 5]

és el primer que llegeixo de montserrat roig i ara vull llegir tota la resta de llibres que va publicar! m’ha encantat com la tia tan jove i encara durant la dictadura escriu una cosa que encara al 2024 sona tan actual.
i alhora no puc deixar de pensar la llàstima que és que estigui tan infravalorada (no la vaig ni estudiar al cole) i com això demostra el que ella reivindica. si les dones deixessin d’estar invisibilitzades, llavors tindríem referents feministes i no partiríem tota l’estona de zero i potser un dia avançaríem de veritat i acabaríem amb el patriarcat.
❤️‍🩹

recomano fer-se un esquema dels personatges que van sortint per entendre millor totes les històries, tot i que no cal.

[Maria Sopena · Rating 2 out of 5]

“De vegades em pregunto si és que soc d’aquelles persones que no estan mai contentes amb el seu destí. D’aquelles que busquen sempre conèixer d’altres mons per poder viure de debò el que els ha pertocat”

“No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la mania de pendre’m el món més seriosament del que es mereix”

M’ha costat molt seguir el fil però és que escriu tan be que només per això val la pena llegir-la

[pol asensio · Rating 3 out of 5]

Penso que no és la millor obra per introduir-se a la Montserrat Roig, tot i que aquest recull de contes va suposar realment el seu debut literari. És realment com una declaració d'intencions molt poderosa que acaba esdevenint artifici des del moment en que la qualitat de la narració recau en l'elecció del llenguatge i en l'atmosfera que aconsegueix crear en la Barcelona burgesa de pre i post guerra. Cal remarcar, però, que en aquests dos aspectes, Roig és infal•lible. Hauria estat millor si els contes tinguessin un contingut més remarcable i/o memorable.

Com a debut literari és una promesa de que les seves obres posteriors seran molt millors.

[Iñaki Tofiño · Rating 2 out of 5]

Sincerament, no m'ha fet gaire el pes. Alguna imatge curiosa, alguna frase ben trobada, però en general tot plegat m'ha semblat una mica passat de moda, massa vinculat al moment de l'escriptura com per resultar atractiu a hores d'ara. Amb tot, la penúltima narració, "En Jordi Soteres, aprenent d'escriptor i ex-líder universitari escriu una al·legoria per a explicar a la seva amiga, la Mundeta Claret, qui són els qui remenen les cireres a ca nostra" resulta ben actual i és, potser, la més intel·ligent del llibre.

[Gerard Utset · Rating 4 out of 5]

No és l'esplendor de Montserrat Roig però sí les maneres que la conduiren. Escenes i dones que semblen tant distants però a la vegada una mateixa història. En aquest llibre empatitzes en la forma com escriu i descriu, ella, les peculiaritats de ser cadascú.

[Perej · Rating 3 out of 5]

Malgrat els anys passats, la lectura d'aquest primer llibre de Montserrat Roig, el 2024, és un alè d'aire fresc. La dona, el catalanisme, les relacions humanes, ..., són temes que encara avui commouen. L'autora tractava del seu present però també del futur del país.

[Toni Padilla · Rating 4 out of 5]

Sempre cal tornar als llibres de Montserrat Roig. Quina forma d’escriure, quins personatges i quina Barcelona ja desapareguda. Roig dona veu a dones que morien tancades a cases, a mares patidores i joves somiadors. Relats que funcionen sols, però units conformen un llibre rodó.

[Georgina AM · Rating 3 out of 5]

Primera obra de Montserrat Roig, un recull de contes on ja hi ha el germen de totes les seves obres posteriors. Si no l'has llegit mai, crec que és millor començar per les novel·les, però no soc objectiva. Per mi, val la pena llegir-la sempre.

[Laura]

He començat aquest llibre i és una mica dolentot. Està guai per un ser el primer llibre de la Roig, però em sorpren que el reeditessin 8 anys després...

[Núria · Rating 2 out of 5]

El llibre, com molts primers llibres, té una quantitat indigesta de cites pretencioses, però la primera és de William Faulkner i realment la majoria de contes semblen produíts després d'un cas d'allò més greu d'empatx de Faulkner. N'hi ha alguns de bons, però la majoria amb tanta experimentació a la Faulkner pel que fa a veus narratives acaben sent pretenciosament críptics, buits i inverosímils.