What do you think?
Rate this book
Irreductibles: Una història de la llengua i la literatura dels valencians
Irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians és un assaig i un dubte exposats després d’una lectura intensa i en perspectiva: la del passat i la del present del valencià i de la literatura escrita amb totes les seues paraules, dos dels elements cabdals que han particularitzat i definit el poble valencià com a col·lectivitat europea des de fa vora huit segles.
Per a saber què ha passat amb la nostra llengua i la nostra literatura al llarg del temps, des de l’edat mitjana fins a la contemporaneïtat, cal llegir esta obra, escrita amb el fascinant estil de Carles Fenollosa: pertorbador, combatiu, irònic, brillant, provocador. Ací està tot allò que algú mínimament interessat en la llengua i la literatura valencianes hauria de conéixer sobre la seua evolució, des d’una perspectiva global.
El llibre, de fet, arriba en un moment històric decisiu i paradoxal: el nostre idioma és més estudiat i parlat per més quantitat de gent que mai, però veu seriosament compromesa la seua supervivència a mitjà termini. Esta impactant obra és també, al capdavall, una crida que ens interpel·la: fins ara hem sigut irreductibles, però ho serem a partir d’ara?
Per a saber què ha passat amb la nostra llengua i la nostra literatura al llarg del temps, des de l’edat mitjana fins a la contemporaneïtat, cal llegir esta obra, escrita amb el fascinant estil de Carles Fenollosa: pertorbador, combatiu, irònic, brillant, provocador. Ací està tot allò que algú mínimament interessat en la llengua i la literatura valencianes hauria de conéixer sobre la seua evolució, des d’una perspectiva global.
El llibre, de fet, arriba en un moment històric decisiu i paradoxal: el nostre idioma és més estudiat i parlat per més quantitat de gent que mai, però veu seriosament compromesa la seua supervivència a mitjà termini. Esta impactant obra és també, al capdavall, una crida que ens interpel·la: fins ara hem sigut irreductibles, però ho serem a partir d’ara?
312 pages, Paperback
Published October 1, 2022
11 people are currently reading
72 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 15 of 15 reviews
November 7, 2024
Les ganes que tinc ara de parlar, escriure i produir en valencià són canines. Defensem el que és nostre, d'una o d'altra manera. Jo intentaré fer el meu.
January 18, 2023
Monumental. Un llibre dels que sorgeixen un o dos cada generació. Com diu V. Baydal en el proleg desde Fuster o Mira que ningú escrivia així en literatura valenciana, un gran llibre que hauria de ser d'obligatoria lectura per a tots els valencians, i diria que també per a tots els catalans.
September 18, 2025
Ha sigut una bona lectura; constructiva, dialogant, expositiva. Com en qualsevol assaig, la postura de l’autor marca molt la direcció del text, però el llibre no amaga cap segona intenció, va de cara. Amb una proposta molt interessant («Hem sigut, fins ara, irreductibles. Ho serem a partir d’ara?», diu en l’advertència del començament), demostra com el valencià ha sigut sempre part del poble, una part que ni tan sols les prohibicions més deplorables han pogut erradicar. També mostra les contradiccions del(s) valencianisme(s) i els conflictes lingüístics —o, al menys, part de— en relació amb els nostres congèneres catalans i balears (les reflexions entorn de Joan Fuster, per exemple, em pareixen prou encertades). Tot això sense deixar de banda el continu context d’opressió nacional i l’autolingüicidi des de dins (m’encanta, en este sentit, la qualificació de «fantasies iberopsicotròpiques» que fa dels postulats actuals de Lo Rat Penat). De fet, una bona mostra de la basura política en matèria de gestió lingüística la mostra a partir d’un fragment de les memòries de l’expresident Aznar. Li diuen el «divide y vencerás», o siga, criticar el catalanisme per impositiu i extern mentres s’afavorix la castellanització (?), que, com tots sabem, «es general y comuna a todos los nacionales» (!). Probablement la part més certera —i dolorosa— és aquella en què diu que per a bona part de la societat espanyola i valenciana, desgraciadament, valencianitzar es conceb com si fora catalanitzar i que quan realment diuen valencianitzar acaben imposant la castellanització. És dur llegir —i ho és perquè és cert— que qui més defén la llengua des dels àmbits urbans a penes la usa i que qui la parla evita defendre-la perquè «antes español que catalán». Compte: als catalans també els marmola, acusant-los d’haver tingut poca consideració cap a la resta del domini lingüístic, especialment, al sud. Tot i això, potser m’esperava un assaig més lingüístic i no tant literari, però no ho valore com a negatiu perquè m’ha permés aprendre parts encara desconegudes de la nostra història (pareix que no, però des de March i Corella fins a Llorente han passat coses, moltes de les cuals ni s’ensenyen). Deixe per ací un fragment que em pareix un bon resum:
«Malgrat tot, i malgrat tant, hem sigut irreductibles: hem sobreviscut. I si ho hem fet ha sigut, en part, precisament per l’enorme importància de tot eixe patrimoni literari, eixe cabal de lletra escrita, un monument iniciat en el segle XIII, elevat en el XIV, sublimat en el XV, allargat en el XVI, conservat en el XVII, refugiat en el XVIII, desempolsat en el XIX i modernitzat en el XX. D’alguna manera, la nostra literatura ens ha salvat. Mai deixà de ser un referent, una base i un far. Ens ha salvat això i la rutina i la tossuda insistència d’un poble. O d’una part d’un poble que no ha renunciat mai a fer de la seua llengua part de la seua identitat i el seu legítim enllaç amb el món que l’envolta. No som, els valencians, molt propensos a l’heroisme verbal, és cert. Som més barrocs, potser, i ens estimem més l’escepticisme o el sarcasme. Sí, segurament és així com veiem la vida i les seues coses, però caldria valorar que, lluitant en moltes fases contra tots els vents, hem tocat port. Hem arribat on altres malauradament no han pogut: al segle XXI. Cal recordar-ho i reivindicar-ho. Moltes llengües s’han quedat pel camí, bé perquè no han tingut el pes literari que els assegurara una possible resurrecció culta o bé perquè no han pogut articular —o rearticular— un poder polític que les protegira i els assegurara una certa normalitat quotidiana. O per les dos coses alhora. El valencià sí, tan precàriament com es vullga i tan irregularment com sabem, però ho ha fet i ací estem. Si volem continuar estant, això sí, ja depén de nosaltres. No és una novetat en la nostra trajectòria com a poble, però les circumstàncies que travessem ens han col·locat en una tessitura inèdita, una mica paradoxal i molt delicada. És, la que vivim, l’enèsima prova davant la qual ens ha col·locat la història».
«Malgrat tot, i malgrat tant, hem sigut irreductibles: hem sobreviscut. I si ho hem fet ha sigut, en part, precisament per l’enorme importància de tot eixe patrimoni literari, eixe cabal de lletra escrita, un monument iniciat en el segle XIII, elevat en el XIV, sublimat en el XV, allargat en el XVI, conservat en el XVII, refugiat en el XVIII, desempolsat en el XIX i modernitzat en el XX. D’alguna manera, la nostra literatura ens ha salvat. Mai deixà de ser un referent, una base i un far. Ens ha salvat això i la rutina i la tossuda insistència d’un poble. O d’una part d’un poble que no ha renunciat mai a fer de la seua llengua part de la seua identitat i el seu legítim enllaç amb el món que l’envolta. No som, els valencians, molt propensos a l’heroisme verbal, és cert. Som més barrocs, potser, i ens estimem més l’escepticisme o el sarcasme. Sí, segurament és així com veiem la vida i les seues coses, però caldria valorar que, lluitant en moltes fases contra tots els vents, hem tocat port. Hem arribat on altres malauradament no han pogut: al segle XXI. Cal recordar-ho i reivindicar-ho. Moltes llengües s’han quedat pel camí, bé perquè no han tingut el pes literari que els assegurara una possible resurrecció culta o bé perquè no han pogut articular —o rearticular— un poder polític que les protegira i els assegurara una certa normalitat quotidiana. O per les dos coses alhora. El valencià sí, tan precàriament com es vullga i tan irregularment com sabem, però ho ha fet i ací estem. Si volem continuar estant, això sí, ja depén de nosaltres. No és una novetat en la nostra trajectòria com a poble, però les circumstàncies que travessem ens han col·locat en una tessitura inèdita, una mica paradoxal i molt delicada. És, la que vivim, l’enèsima prova davant la qual ens ha col·locat la història».
September 10, 2025
Un assaig complet, valent i necessari. Carles Fenollosa ens ofereix una panoràmica extensa i rigorosa sobre el llarg recorregut de la llengua i la literatura valencianes, des dels seus orígens medievals fins a l’actualitat. Una història que, com bé apunta l’autor, ha estat marcada per moments d’esplendor i per etapes de marginació, però que mai ha deixat de resistir.
El llibre és tan vast com la matèria que tracta, i això és d’agrair. Fenollosa no escatima en noms, fets ni contextos, i fa un esforç notable per recuperar figures que han contribuït —per acció o per omissió— al desenvolupament, la degradació o la defensa de la nostra llengua. És cert que, en alguns moments, el text pot resultar dens, com un manual d’història, però també és cert que sense eixa densitat no podríem entendre la complexitat del periple lingüístic i cultural valencià.
Cada capítol abasta períodes amplis, amb una estructura clara que facilita el seguiment cronològic. Des de la consolidació del valencià als segles XIII i XIV, passant per les seues etapes de censura, resistència i renaixement, fins a arribar a la seua oficialitat actual. I tot això, amb una mirada crítica però serena, que convida a la reflexió.
Tot i que el llibre es va publicar en 2022, la realitat sociopolítica valenciana ha continuat evolucionant, i no sempre en la direcció esperada. Fenollosa ja advertia del perill de la desinformació i de la instrumentalització política de la llengua, i en els darrers anys hem vist com certes decisions han afectat negativament els espais de normalització i promoció del valencià. La retirada de continguts en la televisió pública o la reducció de pressupost a institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua són exemples que, sens dubte, mereixerien un epíleg actualitzat.
Les reflexions de Fenollosa són encertades, ben argumentades i escrites amb estima per la llengua i pel país. El llibre és una joia per a qualsevol persona interessada en la filologia, la història o la identitat valenciana. I com ell mateix recull en una cita memorable:
Tal qual. Seguirem sent irreductibles, passe el que passe.
El llibre és tan vast com la matèria que tracta, i això és d’agrair. Fenollosa no escatima en noms, fets ni contextos, i fa un esforç notable per recuperar figures que han contribuït —per acció o per omissió— al desenvolupament, la degradació o la defensa de la nostra llengua. És cert que, en alguns moments, el text pot resultar dens, com un manual d’història, però també és cert que sense eixa densitat no podríem entendre la complexitat del periple lingüístic i cultural valencià.
Cada capítol abasta períodes amplis, amb una estructura clara que facilita el seguiment cronològic. Des de la consolidació del valencià als segles XIII i XIV, passant per les seues etapes de censura, resistència i renaixement, fins a arribar a la seua oficialitat actual. I tot això, amb una mirada crítica però serena, que convida a la reflexió.
Tot i que el llibre es va publicar en 2022, la realitat sociopolítica valenciana ha continuat evolucionant, i no sempre en la direcció esperada. Fenollosa ja advertia del perill de la desinformació i de la instrumentalització política de la llengua, i en els darrers anys hem vist com certes decisions han afectat negativament els espais de normalització i promoció del valencià. La retirada de continguts en la televisió pública o la reducció de pressupost a institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua són exemples que, sens dubte, mereixerien un epíleg actualitzat.
Les reflexions de Fenollosa són encertades, ben argumentades i escrites amb estima per la llengua i pel país. El llibre és una joia per a qualsevol persona interessada en la filologia, la història o la identitat valenciana. I com ell mateix recull en una cita memorable:
“Però què voleu, vivim en un país on la gent que parla dos o tres llengües és de poble i la gent que en parla una és ‘del mundo’...”
Tal qual. Seguirem sent irreductibles, passe el que passe.
January 12, 2023
Irreductibles és una obra lúcida i honesta, dos atributs difícilment trobables últimament, en general, i en matèria d'història: més encara.
L'estil dinàmic amb que està escrita, sense complexos i amb un regust sarcàstic, sumat als fets que es narren -ja de per sí interesants- fan del llibre un paquet de pipes. No has passat una pàgina i en vols un altra.
Irreductibles és, per a qualsevol valencià: Una obra de referència. Un espill en el que mirar-se. Una història fascinant. La nostra.
Un llibre que plena de sentit tota una biblioteca.
L'estil dinàmic amb que està escrita, sense complexos i amb un regust sarcàstic, sumat als fets que es narren -ja de per sí interesants- fan del llibre un paquet de pipes. No has passat una pàgina i en vols un altra.
Irreductibles és, per a qualsevol valencià: Una obra de referència. Un espill en el que mirar-se. Una història fascinant. La nostra.
Un llibre que plena de sentit tota una biblioteca.
December 28, 2022
Un llibre que me paregué indispensable des del moment que m'assabentí de la seua publicació. Un llibre que revisa tota la literatura i l'evolució del valencià en relació amb els fet històrics que ha anat vivint. M'ha agradat molt poder repassar la nostra literatura en un tó més distés que a l'escola i poder constatar que els anomenats "Segles de la Decadència" no fou ni tanta decadència ni tant de desert com ens diuen. És cert que al llarg del text es diuen molts noms i un pot acabar perdent-se, o algunas idees que es repetixen constantment, la qual cosa pot fer que es faça també un poc repetitiu i feixuc, però al cap i a la fi són conceptes importants per poder entendre com hem aplegat fins ací i són constants que ens han acompanyat durant segles.
El llibre arriba en un moment crucial com bé assenyala l'autor. El valencià s'afeblix i pareix que no hi ha cap full de ruta ni projecte per salvar-lo. L'objetiu d'obrir el debat i fer-lo amb una anàlisi sucosa i en profunditat es complix totalment. Com bé indica, ens cal un pacte pel valencià en contra d'aquesta inèrcia, a contracorrent. Espere que a partir d'ara s'obriga el meló.
Tot i això, ja diu que el perfil actual majoritari del lector en valencià és militant i cultureta, justament el públic al qual millor es pot adreçar aquest llibre. Com podrem trencar eixa barrera?
És un llibre trobe que revulsiu i que m'ha sacsejat i fet pensar (i també patir i frustar, no ens enganyem). Trobe que és un llibre necessari i recomanable, encara que més necessària és la reflexió. Hem estat irreductibles fins ara, ens trobem davant un repte que ens posa en perill, com ens ho podem fer per continuar sent irreductibles?
El llibre arriba en un moment crucial com bé assenyala l'autor. El valencià s'afeblix i pareix que no hi ha cap full de ruta ni projecte per salvar-lo. L'objetiu d'obrir el debat i fer-lo amb una anàlisi sucosa i en profunditat es complix totalment. Com bé indica, ens cal un pacte pel valencià en contra d'aquesta inèrcia, a contracorrent. Espere que a partir d'ara s'obriga el meló.
Tot i això, ja diu que el perfil actual majoritari del lector en valencià és militant i cultureta, justament el públic al qual millor es pot adreçar aquest llibre. Com podrem trencar eixa barrera?
És un llibre trobe que revulsiu i que m'ha sacsejat i fet pensar (i també patir i frustar, no ens enganyem). Trobe que és un llibre necessari i recomanable, encara que més necessària és la reflexió. Hem estat irreductibles fins ara, ens trobem davant un repte que ens posa en perill, com ens ho podem fer per continuar sent irreductibles?
September 9, 2023
Extraordinària anàlisi de la història de la llengua i la literatura valencianes. Des de les primeres manifestacions, allà pel segle XIII, fins el present més rabent. Contada amb rigor conceptual i un estil fresc i engrescador. Aclara idees, descobreix paranys, denuncia derives tòxiques, adverteix de les amenaces. Tot plegat ens ajuda a comprendre perquè som el que som, perquè estem com estem. Desvetla els discursos falaços d'un autoproclamat "cosmopolitisme" monolingüe (en castellà, òbviament) i assenyala el camí a seguir: més parlants i més lectors. Les recents declaracions de les autoritats "educatives" (?) -conseller Rovira i palmeros- sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el "dret" a vulnerar la norma en nom d'una suposada llibertat, altra vegada la llibertat d'elecció dels pares en matèria lingüística, el qüestionament de la denominació dels departaments de Filologia catalana en les universitats valencianes, la hipòcrita indignació davant la decisió de la presidenta del Congrés dels Diputats de permetre l'ús de les llengües cooficials... fan encara més urgent la lectura d'aquest llibre.
February 5, 2023
Un llibre imprescindible, una repàs a la història de la llengua (i dels valencians) i una magnífica reflexió sobre la situació lingüística (i social). Una mirada en front de l'espill per explicar com i per què (i gràcies a qui) hem arribat fins a este moment.
Un llibre amb tantes lectures com detalls té. Un llibre amb tantes dades, com esperança. Un llibre que suma a la gran biblioteca de la història del País Valencià per seguir fent-nos irreductibles.
Un llibre amb tantes lectures com detalls té. Un llibre amb tantes dades, com esperança. Un llibre que suma a la gran biblioteca de la història del País Valencià per seguir fent-nos irreductibles.
March 3, 2023
Diria que promet més del que dona. És com si s'haguera agafat el temari de valencià de batxillerat ampliat i la tesi de "La nació dels valencians" de Mira, s'haguera mesclat tot i s'hagueren redactat huit d'eixos mega-fils divulgatius de Twitter, recollint-los tots en un volum.
L'epíleg s'ho juga tot a una carta i no sé si és l'opció més raonable.
Em quede amb el Fenollosa rabiós de Narcís.
L'epíleg s'ho juga tot a una carta i no sé si és l'opció més raonable.
Em quede amb el Fenollosa rabiós de Narcís.
April 4, 2024
Carles Fenollosa demostra una capacitat immensa per relatar-nos d’una manera agradable, didàctica i comprensible les principals obres literàries escrites en valencià al llarg de la història posant-nos sempre en el context de la situació política del moment i de l’ús social de la llengua. Imprescindible per a les persones que estimem la nostra llengua. Només li he trobat a faltar que posara més en valor els grans escriptors catalans i mallorquins del segle XX.
January 1, 2025
Un llibre imprescindible per a tots els valencians (i no tan sols), per a entendre què som, la nostra història i com hem arribat fins hui en día en aquestes condicions. Et fa reflexionar molt sobre la salut de la nostra llengua i del que és necessari per a mantindre-la. Molt recomanable. Espere que sigam irreductibles per sempre!
March 3, 2023
Molt bon llibre per a enendre d'una manera didàctica què ha passat amb la nostra llengua al nostre país i per què. Fa un repàs cronològic per a contextualitzar una història amb llums i ombres que ha donat com a resultat un panorama preocupant.
April 27, 2025
“Carles tres i Felip cinc,
m’han deixat ab lo que tinc”
–Persona d’a peu sobre les condicions materials derivades de la Guerra de Succesió Espanyola.
Llibre de gran qualitat en forma i fons a l’altura del que ens té acostumats l’editorial Drassana
m’han deixat ab lo que tinc”
–Persona d’a peu sobre les condicions materials derivades de la Guerra de Succesió Espanyola.
Llibre de gran qualitat en forma i fons a l’altura del que ens té acostumats l’editorial Drassana
July 15, 2024
Necessari, de lectura obligada
December 8, 2025
IRREDUCTIBLES. Una història de la llengua i la literatura dels valencians
Josep Daniel Climent
@josepclim
Hem sigut, fins ara, irreductibles els valencians valencianoparlants? Sí, afirma l’autor, Carles Fenollosa, ho hem sigut perquè hem sobreviscut, hem mantingut viu el valencià, malgrat tot i malgrat tant, i això ha sigut possible tant perquè no hem necessitat una altra llengua per a la nostra vida diària, com per la «tossuda insistència d’un poble» que en moment difícils s’ha mantingut fidel a la seua llengua. I també gràcies a la nostra literatura que «ha sigut un referent, una base, un far».
És a partir d’aquests plantejaments que Fenollosa en presenta una visió panoràmica de la història de la llengua i literatura dels valencians, des del segle XIII fins a l’actualitat, on veiem desfilar per les seues pàgines els grans autors i obres de la nostra literatura, des de les quatre grans Cròniques, el Tirant, els dietaris dels segles XVII, els col·loquis i la literatura popular del XVIII, la poesia de la Renaixença o les obres literàries més actuals, i a personatges fonamentals com Isabel de Villena, Constantí Llombart, Teodor Llorente o Joan Fuster.
Ara bé, no estem davant d’un manual acadèmic i especialitzat, com podríem pensar quan diem que és un llibre d’història, sinó que es tracta d’un text assagístic i, fins i tot, diríem que narratiu, que s’ajusta a la voluntat de l’autor de confegir una obra de caràcter divulgatiu que arribe a un ampli ventall de lectors, des d’estudiants de llengua i literatura a persones interessades per la història i la cultura del País Valencià.
Conseqüència d’aquest caràcter divulgatiu és la manera d’escriure de Fenollosa: ha elaborat una obra explicant els passatges del nostre passat com ningú ho havia fet fins ara, d’una manera clara, entenedora, propera, fàcilment llegidora, amb un llenguatge àgil i dinàmic, que t’atrapa com si fora una novel·la, amb abundants notes d’ironia, ús d’expressions col·loquials, pròpies de l’oralitat, i que busquen la complicitat del lector. Estem davant d’un narrador excepcional, com ja havia demostrat en obres com Narcís o l’onanisme, que va ser premi Lletraferit el 2018, i que ara torna a demostrar en una obra de caràcter assagístic.
En tot cas, el fet que el llibre tinga un caràcter divulgatiu i didàctic no vol dir que siga una obra superficial; ben al contrari, estem davant d’un text extremadament rigorós, tant en els plantejaments com en l’execució. Fenollosa coneix molt bé la totalitat dels períodes històrics que analitza, ha llegit les nombroses obres que comenta, així com els estudis elaborats pels especialistes en cada tema o etapa. És per això que les seues explicacions són ben personals, no es limita a repetir el que han dit altres autors sobre el període o l’obra analitzada, sinó que aporta valoracions ben sovint originals.
Fet i fet, Fenollosa ofereix «una interpretació general digerible de la història de la nostra llengua i de la literatura», amb l’objectiu de confegir un llibre útil per a despertar consciències, per a impulsar-nos a l’acció i treballar en favor del valencià, per transformar l’actual situació de marginalitat on alguns volen apartar la nostra llengua. En definitiva, conéixer la història, el nostre passat, per a intervindre en el present i sobretot per a construir el futur.
Josep Daniel Climent
@josepclim
Hem sigut, fins ara, irreductibles els valencians valencianoparlants? Sí, afirma l’autor, Carles Fenollosa, ho hem sigut perquè hem sobreviscut, hem mantingut viu el valencià, malgrat tot i malgrat tant, i això ha sigut possible tant perquè no hem necessitat una altra llengua per a la nostra vida diària, com per la «tossuda insistència d’un poble» que en moment difícils s’ha mantingut fidel a la seua llengua. I també gràcies a la nostra literatura que «ha sigut un referent, una base, un far».
És a partir d’aquests plantejaments que Fenollosa en presenta una visió panoràmica de la història de la llengua i literatura dels valencians, des del segle XIII fins a l’actualitat, on veiem desfilar per les seues pàgines els grans autors i obres de la nostra literatura, des de les quatre grans Cròniques, el Tirant, els dietaris dels segles XVII, els col·loquis i la literatura popular del XVIII, la poesia de la Renaixença o les obres literàries més actuals, i a personatges fonamentals com Isabel de Villena, Constantí Llombart, Teodor Llorente o Joan Fuster.
Ara bé, no estem davant d’un manual acadèmic i especialitzat, com podríem pensar quan diem que és un llibre d’història, sinó que es tracta d’un text assagístic i, fins i tot, diríem que narratiu, que s’ajusta a la voluntat de l’autor de confegir una obra de caràcter divulgatiu que arribe a un ampli ventall de lectors, des d’estudiants de llengua i literatura a persones interessades per la història i la cultura del País Valencià.
Conseqüència d’aquest caràcter divulgatiu és la manera d’escriure de Fenollosa: ha elaborat una obra explicant els passatges del nostre passat com ningú ho havia fet fins ara, d’una manera clara, entenedora, propera, fàcilment llegidora, amb un llenguatge àgil i dinàmic, que t’atrapa com si fora una novel·la, amb abundants notes d’ironia, ús d’expressions col·loquials, pròpies de l’oralitat, i que busquen la complicitat del lector. Estem davant d’un narrador excepcional, com ja havia demostrat en obres com Narcís o l’onanisme, que va ser premi Lletraferit el 2018, i que ara torna a demostrar en una obra de caràcter assagístic.
En tot cas, el fet que el llibre tinga un caràcter divulgatiu i didàctic no vol dir que siga una obra superficial; ben al contrari, estem davant d’un text extremadament rigorós, tant en els plantejaments com en l’execució. Fenollosa coneix molt bé la totalitat dels períodes històrics que analitza, ha llegit les nombroses obres que comenta, així com els estudis elaborats pels especialistes en cada tema o etapa. És per això que les seues explicacions són ben personals, no es limita a repetir el que han dit altres autors sobre el període o l’obra analitzada, sinó que aporta valoracions ben sovint originals.
Fet i fet, Fenollosa ofereix «una interpretació general digerible de la història de la nostra llengua i de la literatura», amb l’objectiu de confegir un llibre útil per a despertar consciències, per a impulsar-nos a l’acció i treballar en favor del valencià, per transformar l’actual situació de marginalitat on alguns volen apartar la nostra llengua. En definitiva, conéixer la història, el nostre passat, per a intervindre en el present i sobretot per a construir el futur.
Displaying 1 - 15 of 15 reviews