Poemes de l’Alquimista és el títol amb el qual Josep Palau i Fabre va designar la seva aventura poètica. Escrita entre 1936 i 1950, té un magnetisme i una passió que arriben fins als nostres dies. Aplega, en realitat, cinc L’aprenent de poeta , L’alienat , Càncer , Fragments del laberint i Atzucac . Publicat per primera vegada ―clandestinament― el 1952, Poemes de l’Alquimista ha estat una obra viva que ha aconseguit atreure un tipus de lector capaç de deixar-se seduir per una poesia feta amb passió i amb certa dosi de risc. Josep Palau i Fabre concep la poesia «no com un fi en ella mateixa, sinó com un mitjà d’exploració, d’experimentació»: aquesta és la significació primera de l’alquímia poètica palaufabriana. Jo em donaria a qui em volguéscom si ni jo me n’adonésd’aquest com si ho fesun jo de mi que m’ignorés. Jo em donaria a qui es donésa canvi meu per sempre méque res de meu no me’n quedésen el no-meu que jo en rebés. Jo em donaria per un bes,per un de sol, prô que besési del besat em desbesés. Jo em donaria a qui em volguéscom si ni jo me n’adonécom una almoina que se’m fes.
Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 – 23 de febrer de 2008) fou, essencialment, un poeta però que conreà diferents disciplines artístiques com ara la poesia, el teatre, l'assaig i la narrativa i, a més, fou un dels màxims especialistes en l'obra del pintor Pablo Picasso amb qui mantingué una bona relació durant els darrers anys de la vida de l'artista malagueny. L'any 2017, amb motiu del centenari del naixement del poeta, es commemorà l'Any Palau i Fabre. L'efemèride se celebrà del 21 d'abril del 2017 al 21 d'abril del 2018.
Magnífica forma de tractar la poesia com un mitjà i no com una fi en si mateixa. Empra la poesia per expresar quelcom intangible i indefinible per la raó.