un obra força original que la veritat m’ha sorprès, ja que no estic acostumada a llegir en català/valencià. L’única cosa es que el final no l’he entès prou bé, però a banda d’això no m’ha desagradat.
LECTURA DE INSTITUTO (solo he leído El verí del teatre)
El verí del teatre es una obra con solamente 2 personajes, el marqués y Gabriel, en la que este último deberá representar para el noble una obra única y excepcional.
Es sorprendente como una obra de unas 30 páginas puede no solamente reflexionar con tanta profundidad sobre ciertos elementos de la sociedad, la actuación y el teatro, sino también mantener al espectador en una tensión intensa y dolorosa, para luego llegar a ese apoteósico final. Está obra te mete en un juego tenebroso y, a la misma vez, filosófico.
En fin, un deleite de lectura, libro que tengo ganas de releer para apreciar y hundirme mejor en su veneno.
Simplemente impresionante. El verí del teatre és un joc que m'ha encissat. Havia passat molt de temps des de que no havia llegit alguna cosa tan asombrosa, com és el final d'aquest llibre. Recomanadísim.
què puc dir? me l'he tornat a llegir perquè el dijous faig una presentació sobre ell... porte uns dies que només llig sobre esta obra i m'acabaré tirant per un balcó...encara que cada volta m'agrà més llegir teatre, Sirera i li estic pillant carinyo a l'obra!
Pel que fa al "verí", tant la representació com el text provoquen en el receptor tal estat de tensió que no se sap ben bé si desitja que l'obra acabe o que continue la interessant conversa entre els personatges al voltant de la tasca de l'actor, de l'excel·lent posada en escena de l'obra estudiada prèviament. Ja el receptor es repta a si mateix a entendre l'obra.
Rellegir per enèsima vegada el text de "l'assassinat" per redescobrir cada vegada un nou detall que se'ns havia fugit. Voltar les pàgines una i una altra vegada. Entendre que veure la representació d'aquest text seria un de tants somnis que desvetlaria més d'una incògnita a l'alumnat jove que tantes preguntes es fa quan la llig per primera vegada. Els espera un gran desenllaç dels fets ocorreguts en l'expedició a Moçambic per part d'un grup de persones amb el doctor Moraleda, a una ansiada recerca.
Feia anys que no llegia teatre. A les meues pràctiques a l'institut vaig conéixer i s'em va presentar l'obra de El verí del teatre, estudiada per a les proves de la selectivitat de segon de Batxillerat. Fa unes setmanes la vaig trobar a la biblioteca acompanyada d'altra peça del mateix autor desconeguda per a mi.
Són dues obres teatrals breus però bastant atractives.
L'assassinat del doctor Moraleda gira entorn d'un crim comés durant una expedició científica a l'Àfrica i que implica possibles conflictes entre diferents potències colonials de l'època (finals del segle XIX). A partir d'enganys, escenes curtes i girs de guió es munta una intriga a l'altura d'una novel·la d'Agatha Christie. M'ha sorprés per a bé, tot i ser un poc confusa al principi pels canvis temporals i de personatges que es presenten.
El verí del teatre també ha satisfet les meues expectatives. Una obra més crua i més existencial que l'anterior. Aquesta explora i busca els límits entre l'art (en forma d'actuació) i la forma de comportar-nos en la vida real. Sols amb dos personatges és suficient per a presentar-nos un diàleg extens en què també s'evidencia una crítica a la forma de relacionar-se amb les diferents classes socials.
En conclusió, dues bones obres complementàries i ràpides per a gaudir d'un bon temps llegint.
M'he llegit sols la segona part, la de "El verí del teatre". Es una obra de teatre curta, unes 50 pàgines solament, plena de girs que sols veus una oració avans de que ocórreguen. M'ha agradat encara que esperaba un últim gir final, per a mi casi obvi, pero que no es necessari per a ser una obra que destaca mes per la idea que per la destressa al escriure-la. La recomane.
hasta q punto debería llegar el teatro? el teatro es una representación de la realidad, no la realidad en sí, y eso es lo q pretende demostrarnos rodolf sirera con esta obra, q sobrepasa los límites de la ética en las representaciones teatrales.
una obra de literal media hora, pero que da para pensar
Vaig comprar este llibre en un mercat de tardor per un euro sense saber res d'ell, tan sols em sonava un poc el nom de l'autor. Supose que no la intuïció no em va fallar en eixe moment perquè les temàtiques són molt interessants i encara em ronden el cap, especialment la base de El verí del teatre.
El vocabulari era facil de entendre, encara que donaven moltes voltes entre els seus temes de conversacio es veien clarament alguns topics de l'època com Homo homini lupus est (molt breu) o Carpe diem, doncs el marques volia atresorar tots els records especials i únics, encara que foren materials.
lol no se q decir la verdad esq 30 páginas se me quedan muy cortas (ya que solo me tenía que leer la parte de el verí del teatre) pero en fin no sé, me ha parecido un poco turbio
Review 1: El verí del teatre 3/3.5 (estuvo bien y me gustó, pero nada increíble)
Review 2: Lo he vuelto a leer y lo he disfrutado bastante. Se acerca más al 3'5 que al 3 gracias a las reflexiones que se razonan a lo largo de la historia. Me gusta mucho una en particular que es: "MARQUÈS (amablement): (...) Cadascú actua amb els altres d'acord amb el que ell creu que són els altres... i d'acord amb el lloc que ell mateix es pensar ocupar -o ocupa realment- dins la societat... Us n'adoneu? Ara que sabeu que jo sóc el marquès, heu abandonat aquest to d'importància... aquest to de domini, de seguretat, amb què us adreçàveu al criat. Ara ja no em parleu de tu, sinó de vós. Ara mateix, potser sense saber-ho, comenceu a actuar vós també..."
Es una lectura obligatoria de clase, pues es temario de la PAU de valenciano.
Es una historia con una gran crítica social y mucho miga que sacar. Es una lectura ligera, se entiende muy bien y te hace reflexionar. Aunque el final es bastante creepy.
Para ser un libro en valenciano para clase es entretenido y al ser tan corto se lee en un rato.