El llop estepari

by Hermann Hesse, Margarida Sugranyes (Translator)

El llop estepari és una recreació turmentada, poètica, gairebé fàustica, d’una mena de misantrop que topa frontalment amb la societat burgesa. Es tracta d’un individu dolorosament escindit entre l’home lúcid, inclinat al bé, i l’ésser instintiu, salvatge i ferotge, talment un llop. "Aquest llibre", va escriure Hesse "parla de greuges i mancances; però amb tot, no és pas el llibre d'un home desesperat, sinó el d'un home ple de fe".

229 pages, Kindle Edition

Published December 9, 2020

About the author

Many works, including Siddhartha (1922) and Steppenwolf (1927), of German-born Swiss writer Hermann Hesse concern the struggle of the individual to find wholeness and meaning in life; he won the Nobel Prize for literature in 1946.

Other best-known works of this poet, novelist, and painter include The Glass Bead Game , which, also known as Magister Ludi, explore a search of an individual for spirituality outside society.

In his time, Hesse was a popular and influential author in the German-speaking world; worldwide fame only came later. Young Germans desiring a different and more "natural" way of life at the time of great economic and technological progress in the country, received enthusiastically Peter Camenzind , first great novel of Hesse.

Throughout Germany, people named many schools. In 1964, people founded the Calwer Hermann-Hesse-Preis, awarded biennially, alternately to a German-language literary journal or to the translator of work of Hesse to a foreign language. The city of Karlsruhe, Germany, also associates a Hermann Hesse prize.

Reviews

[LLibreZeta · Rating 4 out of 5]

Harry Haller és un burgès solitari, independent, antisocial. Te dues personalitats la d’un humà i la d’un llop estepari. Una nit, passejant, li apareix un cartell enigmàtic que diu “teatre màgic....només per a bojos”, Harry no pot obrir la porta, un venedor ambulant li regala un petit llibre que resulta que parla d’ell, explica com és aquesta bèstia, el llop estepari, mig humana i mig animal. El manifest finalitza amb el suïcidi de Harry als cinquanta anys. El protagonista accepta el desenllaç del llibre que acaba de llegir ja que se sent molt decebut de la vida, de tenir una existència tan pertorbada.
Després de caminar hores entra a una taverna i allà coneix a Hermine qui li diu que l’ha d’obeir en tot el que li demani, fins i tot el seu darrer desig que serà que la mati. El fa reaccionar, li ensenya a ballar, li presenta la Maria, qui serà la seva amant i el Pablo, un músic hedonista. L’anima a que vingui al ball de disfresses, allà gaudeix com mai havia fet: beu, riu, balla....fins a la matinada. Després del ball, el Pablo els convida al Teatre Màgic i allà comença a viure situacions irreals des d’alguns dels seus jo’s, pròpies d’un malson. Experimenta la guerra, l’amor, discussions filosòfiques amb Mozart....
És una novel·la que gira al voltant de la ment i la psique del protagonista, es debat entre dues naturaleses irreconciliables: el llop i l’home. Reflexions sobre la vida, critiques aferrissades sobre la burgesia i la guerra. Dissertacions filosòfiques i contradiccions humanes. Un personatge incomprès, rebutjat per la societat. La novel·la té una estructura molt original, una primera part amb un escenari real i quotidià i una segona totalment surrealista. Un llibre amb una narració excel·lent i molta complexitat per la quantitat i manera com aborda els temes.
Una lectura molt recomanable, no et deixa indiferent.
Els successos dins del Teatre Màgic m’ha recordat ficcions distòpiques com “Els Jocs de la Fam” i “El Juego del calamar”.

[Marc Freixa · Rating 4 out of 5]

És feixuc, pero és dels que toquen on fa pensar. Per mi, és un llibre preciós, però entenc a la gent que no li agrada.