What do you think?
Rate this book
El porvenir de la humanidad: Decálogo para la supervivencia de nuestra especie
10 CLAVES PARA CULMINAR LA EVOLUCIÓN HUMANA.
Nos encontramos en un momento crucial de nuestra evolución como especie. Con la sociedad al borde del colapso, pues se basa en un sistema económico que genera desigualdad, y con un impacto fatal sobre la ecología, no tenemos evolución o extinción.
¿Qué necesitamos para asegurar el futuro de la humanidad? ¿Hasta qué punto la tecnología es clave para nuestra supervivencia? Eudald Carbonell nos propone un decálogo que garantizará la continuidad del Homo sapiens tanto en nuestro planeta, como fuera de él.
Nos encontramos en un momento crucial de nuestra evolución como especie. Con la sociedad al borde del colapso, pues se basa en un sistema económico que genera desigualdad, y con un impacto fatal sobre la ecología, no tenemos evolución o extinción.
¿Qué necesitamos para asegurar el futuro de la humanidad? ¿Hasta qué punto la tecnología es clave para nuestra supervivencia? Eudald Carbonell nos propone un decálogo que garantizará la continuidad del Homo sapiens tanto en nuestro planeta, como fuera de él.
194 pages, Kindle Edition
Published October 20, 2022
About the author
Eudald Carbonell
48 books9 followersEudald Carbonell i Roura is a Spanish archaeologist, anthropologist and paleontologist. Educated in Girona, Barcelona and Paris, he holds a PhD in geology of the Quaternary from Pierre and Marie Curie University (1986), and one in history from the University of Barcelona (1988).
In June 2015, he left the direction of the Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social to be professor at the University of Rovira and Virgili in Tarragona. He also serves as co-director of the excavations at the Archaeological Site of Atapuerca, together with José María Bermúdez de Castro and Juan Luis Arsuaga.
In June 2015, he left the direction of the Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social to be professor at the University of Rovira and Virgili in Tarragona. He also serves as co-director of the excavations at the Archaeological Site of Atapuerca, together with José María Bermúdez de Castro and Juan Luis Arsuaga.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 11 of 11 reviews
April 22, 2023
La carta als reis d’Eudald Carbonell. Aquesta obra recull un seguit de “propostes” per frenar el col·lapse civilitzatori. Més enllà de plantejar les propostes, l’autor no ens explica com s’haurien de dur a terme ni quines conseqüències tindrien. Moltes elles són d’un contingut utòpic destacable.
Busqueu un altre llibre si us voleu plantejar preguntes sobre el futur de la civilització i possibles respostes als reptes actuals.
Busqueu un altre llibre si us voleu plantejar preguntes sobre el futur de la civilització i possibles respostes als reptes actuals.
December 31, 2024
Aquest és un llibre carregat de bones intencions, i això sempre mereix, suposo, una valoració positiva. Alguns dels seus plantejaments sintetitzen intuïcions compartides per moltes persones preocupades per la deriva de l'espècie en el marc de la revolució tecnològica i la crisi medioambiental actual, i tot el que sigui posar aquestes problemàtiques sobre la taula és un aportació que ha de ser benvinguda i reconeguda.
Tanmateix, el caràcter excessivament teòric i idealista de les propostes de Carbonell, acompanyat d'unes formulacions confuses i sovint críptiques –a causa de l'abús d'un vocabulari massa tècnic–, desvirtuen completament, al meu parer, el text.
Eudald Carbonell, figura rellevant en els estudis sobre el Paleolític, és també un dels grans exponents de la corrent anomenada Humanisme tecnològic. Aquest concepte està estretament relacionat amb la idea del posthumanisme. Tal com ho expressa el propi Eudald Carbonell, el posthumanisme parteix del fet que, en el context de l'augment exponencial de les capacitats tecnològiques, «la integració de l'estructura de primat social amb la de primat tècnic desborda la selecció natural com a factor determinant de l'evolució humana». En aquest sentit, Carbonell i altres autors proposen un cop de timó, és a dir, agafar les regnes evolutives de l'homo sapiens i completar l'evolució natural que ens ha dut on som amb una evolució cultural. Parlen d'humanisme tecnològic, perquè en aquest plantejament evolutiu, la tecnologia té un paper clau al servei de l'humanisme per fer-nos més humans, permetent-nos prendre control del nostre context i empoderant el conjunt de la humanitat d'una manera harmònica amb el medi natural.
En termes pràctics –tot i que abstractes, perquè Carbonell no proposa en cap cas una estratègia operativa que ens permeti assolir els objectius plantejats–, per arribar a aquest nou ordre caldria, entre d'altres coses, assegurar una socialització de la tecnologia (és a dir, posar la tecnologia a l'abast de tothom amb una intenció democratitzadora), l'abolició del sistema polític i social jeràrquic actual al voltant de la figura dels líders polítics, o la supressió de la globalització, que perjudica el medi ambient i la major part de la humanitat, afavorint només de manera clara el que Carbonell anomena la classe extractiva. El nou ordre també implicaria una reafirmació de la individualitat col·lectiva (concepte que contraposa a l'individualisme i que consistiria, bàsicament, en valorar les aportacions de cada individu a la intel·ligència social i col·lectiva) i una defensa de la planetització, que és com l'autor anomena la reivindicació de la pluralitat d'expressions culturals humanes, llegat sobre el qual hauríem de construir el futur en l'humanisme tecnològic que el llibre postul·la.
El problema d'aquestes propostes, i d'altres del mateix estil, és que atorguen a la humanitat una agència unitària –o la capacitat d'assolir-la– més enllà d'interessos particulars. És a dir, assumeixen que un context d'emergència serà suficient per activar una intel·ligència col·lectiva que vetlli pel bé comú de la humanitat i que no es descarrili per interessos partidistes. Ignoro si un context d'emergència extrema ens duria a actuar d'aquesta manera, però estic bastant segur que l'actual percepció atenuada d'emergència medioambiental no impulsarà canvis tan dràstics com aquests. L'experiència dels darrers anys ens mostra, de fet, que la difusió d'un discurs basat en aquests postul·lats té el handicap de despertar, com a contrapartida, contradiscursos simplificadors i negacionistes, com els de l'extrema dreta, que perjudiquen completament qualsevol progrés cap a la justícia i la igualtat humanes.
Les accions dels col·lectius humans estan codificades de maneres molt diverses i en funció d'un gran nombre de factors, que inclouen substrats històrics, contextos polítics i socials, interessos econòmics, o prejudicis i pors irracionals, per mencionar-ne només alguns. Assumir que la humanitat pot deixar de banda totes aquestes diferències i prendre decisions de manera unitària per produir canvis estructurals tan importants com els que hem assenyalat (per exemple, abandonar l'estructura jeràrquica i substituir-la per una estructura horitzontal i més democràtica), i a més sense que ningú ni cap col·lectiu intenti aprofitar-se'n en el procés, em sembla excessivament ingenu. És més, tenint en compte el nombre ingent d'aspectes que entren en joc en les interaccions humanes, pensar que l'evolució de l'espècie deixarà d'estar regida per l'atzar i passarà a estar determinada de manera intencional gràcies a la tecnologia és, al meu parer, un desig més que no pas una idea realista i conseqüent amb el que hem vist fins ara.
Malgrat tot, el llibre hauria pogut semblar-me una aportació interessant, encara que utòpica, a la reflexió sobre el futur de l'espècie. Però el que m'ha fet desconnectar completament del text ha estat no tant el contingut com la forma. L'ús de tecnicismes i d'un lèxic propi de l'autor és un element recurrent en el text, i també ho és que l'autor no aclareixi els conceptes que maneja. En general, desconfio dels escriptors que no fan un esforç per fer-se entendre pel seus públic, especialment quan el tema que plantegen és tan urgent i els conceptes que utilitzen són de fet bastant simples. En el millor dels casos, això implica que l'autor està tan immers o tan familiaritzat amb les seves idees que li dona la falsa impressió que seran evidents també per al lector, cosa que ja de per si és un vici d'escriptura. Però a més, sempre em ronda la sospita que hi ha una part d'interès en fer brillar la pròpia intel·ligència, i això ho trobo molt més greu.
Posem per cas aquest fragment:
«En aquest sentit, hem d'adonar-nos de com la comunicació pot incrementar la nostra ecosociabilitat, que ha de ser la forma d'habilitar el nostre equilibri ecològic mentre estem progressant com a espècie. És, al capdavall, la manera com s'integren adaptació i evolució. [...]
Amb això vull dir que una bona educació tecnològica no tan sols ens permetrà augmentar la sociabilitat, sinó que el que farà és que s'incrementi l'humanisme evolucionista, entès com un marc teòric relacional que ens permet gaudir d'una base empírica encomiable.»
El passatge segueix en el mateix estil una estona més, però aquest tros ja ens serveix d'exemple. És remarcable com, cada vegada que sembla que el text aclarirà un concepte, el que fa és barnissar-lo amb una nova capa de significat no necessàriament intuïtiu. Parla primer d'"ecosociabilitat". I què és l'"ecosociabilitat"? Doncs "la forma d'habilitar el nostre equilibri ecològic mentre estem progressant com a espècie", sigui el que sigui el que això significa. El següent paràgraf hom diria que oferirà una mica de llum, ja que comença amb el que sembla un aclariment ("Amb això vull dir que"), però de seguida introdueix un nou concepte: l'humanisme evolucionista. I què és l'humanisme evolucionista? Doncs "un marc teòric relacional que ens permet gaudir d'una base empírica encomiable". Ni més ni menys.
L'autor utilitza de manera freqüent una terminologia que, pel que he pogut veure, és habitual en els seus textos i que també utilitza en entrevistes, però que no s'entreté en explicar en el present llibre –o que, en el millor dels casos, explica quan ja el lector se l'han trobada unes quantes vegades. Per donar-ne un exemple, Carbonell utilitza quasi a cada pàgina les paraules "sociabilitat", "socialització", "resocialització", "socialitzat" o "socialitzant", però no acaba d'explicar mai ni el significat individual dels mots ni la diferència entre ells. Amb excepció, potser, del terme "resocialització", sobre el qual aclareix: «Val a dir que quan em refereixo a resocialització no ho faig en el sentit que fan servir els anglosaxons per parlar d'un espècimen humà que ha sortit de la presó. Faig servir aquest terme per parlar de la capacitat humana d'incrementar la sociabilitat a través de noves adquisicions socials, tècniques o tecnològiques». La part sobre la "sociabilitat" segueix sense quedar-nos del tot clara, però ens alleugereix saber que ningú ha entrat a la presó.
Si m'entretenc en aquest punt no és gratuït. Penso que si hom té l'objectiu d'escriure sobre una qüestió tan seriosa com és el futur de la humanitat, i ho fa a més amb la intenció –o esperança– de suscitar una determinada resposta constructiva per part del lector, l'elecció del llenguatge és molt rellevant, ja que determinarà quin pugui ser l'impacte del text. I malauradament, l'elecció del llenguatge que fa l'autor en aquest cas té el greu defecte de relegar el llibre i les seves reflexions, de manera inevitable i exclusiva, a l'àmbit acadèmic, on l'impacte social que pugui tenir serà escàs o nul.
El futur de la humanitat és, doncs, un llibre carregat de bones intencions, en efecte, però cal alguna cosa més que bones intencions per assegurar el futur de la humanitat.
Tanmateix, el caràcter excessivament teòric i idealista de les propostes de Carbonell, acompanyat d'unes formulacions confuses i sovint críptiques –a causa de l'abús d'un vocabulari massa tècnic–, desvirtuen completament, al meu parer, el text.
Eudald Carbonell, figura rellevant en els estudis sobre el Paleolític, és també un dels grans exponents de la corrent anomenada Humanisme tecnològic. Aquest concepte està estretament relacionat amb la idea del posthumanisme. Tal com ho expressa el propi Eudald Carbonell, el posthumanisme parteix del fet que, en el context de l'augment exponencial de les capacitats tecnològiques, «la integració de l'estructura de primat social amb la de primat tècnic desborda la selecció natural com a factor determinant de l'evolució humana». En aquest sentit, Carbonell i altres autors proposen un cop de timó, és a dir, agafar les regnes evolutives de l'homo sapiens i completar l'evolució natural que ens ha dut on som amb una evolució cultural. Parlen d'humanisme tecnològic, perquè en aquest plantejament evolutiu, la tecnologia té un paper clau al servei de l'humanisme per fer-nos més humans, permetent-nos prendre control del nostre context i empoderant el conjunt de la humanitat d'una manera harmònica amb el medi natural.
En termes pràctics –tot i que abstractes, perquè Carbonell no proposa en cap cas una estratègia operativa que ens permeti assolir els objectius plantejats–, per arribar a aquest nou ordre caldria, entre d'altres coses, assegurar una socialització de la tecnologia (és a dir, posar la tecnologia a l'abast de tothom amb una intenció democratitzadora), l'abolició del sistema polític i social jeràrquic actual al voltant de la figura dels líders polítics, o la supressió de la globalització, que perjudica el medi ambient i la major part de la humanitat, afavorint només de manera clara el que Carbonell anomena la classe extractiva. El nou ordre també implicaria una reafirmació de la individualitat col·lectiva (concepte que contraposa a l'individualisme i que consistiria, bàsicament, en valorar les aportacions de cada individu a la intel·ligència social i col·lectiva) i una defensa de la planetització, que és com l'autor anomena la reivindicació de la pluralitat d'expressions culturals humanes, llegat sobre el qual hauríem de construir el futur en l'humanisme tecnològic que el llibre postul·la.
El problema d'aquestes propostes, i d'altres del mateix estil, és que atorguen a la humanitat una agència unitària –o la capacitat d'assolir-la– més enllà d'interessos particulars. És a dir, assumeixen que un context d'emergència serà suficient per activar una intel·ligència col·lectiva que vetlli pel bé comú de la humanitat i que no es descarrili per interessos partidistes. Ignoro si un context d'emergència extrema ens duria a actuar d'aquesta manera, però estic bastant segur que l'actual percepció atenuada d'emergència medioambiental no impulsarà canvis tan dràstics com aquests. L'experiència dels darrers anys ens mostra, de fet, que la difusió d'un discurs basat en aquests postul·lats té el handicap de despertar, com a contrapartida, contradiscursos simplificadors i negacionistes, com els de l'extrema dreta, que perjudiquen completament qualsevol progrés cap a la justícia i la igualtat humanes.
Les accions dels col·lectius humans estan codificades de maneres molt diverses i en funció d'un gran nombre de factors, que inclouen substrats històrics, contextos polítics i socials, interessos econòmics, o prejudicis i pors irracionals, per mencionar-ne només alguns. Assumir que la humanitat pot deixar de banda totes aquestes diferències i prendre decisions de manera unitària per produir canvis estructurals tan importants com els que hem assenyalat (per exemple, abandonar l'estructura jeràrquica i substituir-la per una estructura horitzontal i més democràtica), i a més sense que ningú ni cap col·lectiu intenti aprofitar-se'n en el procés, em sembla excessivament ingenu. És més, tenint en compte el nombre ingent d'aspectes que entren en joc en les interaccions humanes, pensar que l'evolució de l'espècie deixarà d'estar regida per l'atzar i passarà a estar determinada de manera intencional gràcies a la tecnologia és, al meu parer, un desig més que no pas una idea realista i conseqüent amb el que hem vist fins ara.
Malgrat tot, el llibre hauria pogut semblar-me una aportació interessant, encara que utòpica, a la reflexió sobre el futur de l'espècie. Però el que m'ha fet desconnectar completament del text ha estat no tant el contingut com la forma. L'ús de tecnicismes i d'un lèxic propi de l'autor és un element recurrent en el text, i també ho és que l'autor no aclareixi els conceptes que maneja. En general, desconfio dels escriptors que no fan un esforç per fer-se entendre pel seus públic, especialment quan el tema que plantegen és tan urgent i els conceptes que utilitzen són de fet bastant simples. En el millor dels casos, això implica que l'autor està tan immers o tan familiaritzat amb les seves idees que li dona la falsa impressió que seran evidents també per al lector, cosa que ja de per si és un vici d'escriptura. Però a més, sempre em ronda la sospita que hi ha una part d'interès en fer brillar la pròpia intel·ligència, i això ho trobo molt més greu.
Posem per cas aquest fragment:
«En aquest sentit, hem d'adonar-nos de com la comunicació pot incrementar la nostra ecosociabilitat, que ha de ser la forma d'habilitar el nostre equilibri ecològic mentre estem progressant com a espècie. És, al capdavall, la manera com s'integren adaptació i evolució. [...]
Amb això vull dir que una bona educació tecnològica no tan sols ens permetrà augmentar la sociabilitat, sinó que el que farà és que s'incrementi l'humanisme evolucionista, entès com un marc teòric relacional que ens permet gaudir d'una base empírica encomiable.»
El passatge segueix en el mateix estil una estona més, però aquest tros ja ens serveix d'exemple. És remarcable com, cada vegada que sembla que el text aclarirà un concepte, el que fa és barnissar-lo amb una nova capa de significat no necessàriament intuïtiu. Parla primer d'"ecosociabilitat". I què és l'"ecosociabilitat"? Doncs "la forma d'habilitar el nostre equilibri ecològic mentre estem progressant com a espècie", sigui el que sigui el que això significa. El següent paràgraf hom diria que oferirà una mica de llum, ja que comença amb el que sembla un aclariment ("Amb això vull dir que"), però de seguida introdueix un nou concepte: l'humanisme evolucionista. I què és l'humanisme evolucionista? Doncs "un marc teòric relacional que ens permet gaudir d'una base empírica encomiable". Ni més ni menys.
L'autor utilitza de manera freqüent una terminologia que, pel que he pogut veure, és habitual en els seus textos i que també utilitza en entrevistes, però que no s'entreté en explicar en el present llibre –o que, en el millor dels casos, explica quan ja el lector se l'han trobada unes quantes vegades. Per donar-ne un exemple, Carbonell utilitza quasi a cada pàgina les paraules "sociabilitat", "socialització", "resocialització", "socialitzat" o "socialitzant", però no acaba d'explicar mai ni el significat individual dels mots ni la diferència entre ells. Amb excepció, potser, del terme "resocialització", sobre el qual aclareix: «Val a dir que quan em refereixo a resocialització no ho faig en el sentit que fan servir els anglosaxons per parlar d'un espècimen humà que ha sortit de la presó. Faig servir aquest terme per parlar de la capacitat humana d'incrementar la sociabilitat a través de noves adquisicions socials, tècniques o tecnològiques». La part sobre la "sociabilitat" segueix sense quedar-nos del tot clara, però ens alleugereix saber que ningú ha entrat a la presó.
Si m'entretenc en aquest punt no és gratuït. Penso que si hom té l'objectiu d'escriure sobre una qüestió tan seriosa com és el futur de la humanitat, i ho fa a més amb la intenció –o esperança– de suscitar una determinada resposta constructiva per part del lector, l'elecció del llenguatge és molt rellevant, ja que determinarà quin pugui ser l'impacte del text. I malauradament, l'elecció del llenguatge que fa l'autor en aquest cas té el greu defecte de relegar el llibre i les seves reflexions, de manera inevitable i exclusiva, a l'àmbit acadèmic, on l'impacte social que pugui tenir serà escàs o nul.
El futur de la humanitat és, doncs, un llibre carregat de bones intencions, en efecte, però cal alguna cosa més que bones intencions per assegurar el futur de la humanitat.
February 15, 2023
Se m'ha fet pesat
March 7, 2023
Per entendre completament alguns conceptes que menciona de forma recurrent, cal haver llegit abans altres dels seus llibres.
December 9, 2023
Sóc escèptic sobre el futur de la humanitat però he trobat una sèrie d’idees i pensaments en aquest llibre que m’han cridat l’atenció per revolucionaris com que cal aturar la globalització, fer possible la desaparició de líders i jerarquia social, preservar la diversitat genètica, social i cultural, feminització de la societat i m’agradaria que aquestes idees es difongueren.
Decàleg que planteja:
1.- Necessitem una consciència crítica d’espècie. I actuar en conseqüència.
2.- Individualitat col·lectiva. Respecte sempre a la individualitat en els interessos de la col·lectivitat. No rotund a l’individualisme.
3.- La socialització de la tecnologia. És a dir, el seu ús i coneixement per part de la gran majoria de l’espècie, canviarà absolutament la història de la humanitat.
4.- La consciència operativa. Millorar les condicions de vida de tota l’espècie, i no només d’una part.
5.- La fi de la globalització. La globalització només ha servit a interessos egoistes perquè anteposa a qualsevol altre criteri els interessos comercials i el control estratègic de recursos en benefici dels poderosos.S’ha d’aturar la globalització atès que en aquest procés estem exhaurint els recursos naturals (pàgina 93) i (pàg 172) ha produït una caiguda de diversitat biològica i una pèrdua de diversitat social, cultural i lingüística, així com la imposició per part de les classes extractives d’un pensament únic.
6.- L’inici de la planetització, lligada a la desaparició del capitalisme (pàg 106)
7.- L’increment de la diversitat. Mantenir la diversitat genètica, etològica, social, cultural, llengües, cultures, etc. I fomentar una societat multicultural, multiforme i hiperconnectada (pàg 108,109)
8.-
La desaparició de líders i la jerarquia social. Eliminació de les classes socials (pàg 108). (pag 131 i 132) Cal caminar cap a una societat basada en la cooperació individual i col·lectiva. (pag 135) Societats horitzontals.
9.- La feminització de l’espècie.
10.-
L’equilibri social i ecològic de l’espècie.
Decàleg que planteja:
1.- Necessitem una consciència crítica d’espècie. I actuar en conseqüència.
2.- Individualitat col·lectiva. Respecte sempre a la individualitat en els interessos de la col·lectivitat. No rotund a l’individualisme.
3.- La socialització de la tecnologia. És a dir, el seu ús i coneixement per part de la gran majoria de l’espècie, canviarà absolutament la història de la humanitat.
4.- La consciència operativa. Millorar les condicions de vida de tota l’espècie, i no només d’una part.
5.- La fi de la globalització. La globalització només ha servit a interessos egoistes perquè anteposa a qualsevol altre criteri els interessos comercials i el control estratègic de recursos en benefici dels poderosos.S’ha d’aturar la globalització atès que en aquest procés estem exhaurint els recursos naturals (pàgina 93) i (pàg 172) ha produït una caiguda de diversitat biològica i una pèrdua de diversitat social, cultural i lingüística, així com la imposició per part de les classes extractives d’un pensament únic.
6.- L’inici de la planetització, lligada a la desaparició del capitalisme (pàg 106)
7.- L’increment de la diversitat. Mantenir la diversitat genètica, etològica, social, cultural, llengües, cultures, etc. I fomentar una societat multicultural, multiforme i hiperconnectada (pàg 108,109)
8.-
La desaparició de líders i la jerarquia social. Eliminació de les classes socials (pàg 108). (pag 131 i 132) Cal caminar cap a una societat basada en la cooperació individual i col·lectiva. (pag 135) Societats horitzontals.
9.- La feminització de l’espècie.
10.-
L’equilibri social i ecològic de l’espècie.
February 23, 2024
Idees i propostes molt interessants per pensar i debatre sobre el futur de la espècie humana i sobre el planeta.
Ens cal molta consciencia de la que es proposa en aquest decàleg.
Lectura imprescindible.
Ens cal molta consciencia de la que es proposa en aquest decàleg.
Lectura imprescindible.
May 21, 2023
Un llibre transformador que marca un abans i un després en la meva manera de veure la humanitat en passat, present i futur.
Read
September 25, 2024Carbonell ens porta a la revolució, l'únic que ens hem d'organitzar.
Per això és necessari molt abans el que el mestre sempre ens comenta: col·lectivitat d'espècie.
Per això és necessari molt abans el que el mestre sempre ens comenta: col·lectivitat d'espècie.
January 11, 2026
Amb l'Eduard Carbonell no puc. Segur que és un gran científic, però com a comunicador... no.
January 22, 2026
Està bé, diu coses interessants, potser el que em falten són solucions o ser més efectiu.
March 9, 2023
Sin duda, Eudald Carbonell es un intelectual brillante. Es una lástima que en este libro no haya sido capaz de plasmar sus ideas. Realmente no llega a explicar cuáles son sus planteamientos, más allá del titular: en qué consisten sus propuestas, cómo llevarlas a cabo, qué implicaciones tienen. Proyecto fallido.
Displaying 1 - 11 of 11 reviews