Quan érem refugiats

Quan érem #2

by Teresa Pàmies

segunda parte de Quan erem capitans,Pinya de rosa numero 22, 1ª edicion abril 1975,190 paginas, escrito en catalan, tapa blanda, buen estado general

190 pages, Paperback

First published January 1, 1975

About the author

She published novels, diary prose, narrative and articles. Always active in politics, from 1939 to 1971 she had been exiled in South America, Czechoslovakia and France. Her work is a living witness of the Spanish Civil war and the republican's exile.
She collaborated in radio and press and also in scientific and cultural magazines, like Avui, Xarxa, El Temps, Catalunta Ràdio among others. Together with her father, he wrote Testament a Praga (1971), awarded the Josep Pla in 1970 and the Crítica Serra d'Or in 1972. She continued her production with titles such Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1975), Memòria dels morts (1981), Cartes al fill recluta (1984), Jardí enfonsat (1995), awarded with the Institució de les Lletres Catalanes de prosa no de ficció in 1995, or Cròniques de comiat (2000), among many others. Her work has been translated into Spanish, Galician and Slovene.

She was honoured with the Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya in 1984, the Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona in 2000 and the Premi d'Honor de les Lletres Catalanes in 2001.

She is the mother of another famous Catalan writer, Sergi Pàmies.

Reviews

[Marta Cava]

interessants vivències de Pàmies a l'exili. M'ha flipat molt la part en què recull part de les cartes que va rebre de gent que havia llegit els seus llibres, tant les de lloança com les crítiques (n'hi ha algunes que són força dures, fins i tot venint de companys de militància, amics o altres exiliats), pagaria molt per saber què els hi va respondre a tots

[Andrea · Rating 4 out of 5]

He de dir que després de llegir La primavera de l'àvia, no tenia pensat llegir cap altre llibre de Teresa Pàmies perquè en eixe llibre fa alguns comentaris prou negatius cap a gent grossa, cosa que no em va agradar gens. Però la meua germana em va regalar este llibre i l'havia de llegir.

M'he endut una sorpresa molt bona amb este llibre. És molt interessant vore tota l'experiència d'algú que va estar en els camps de concentració francesos. Una altra cosa que m'ha agradat és que Pàmies aconsegueix parlar d'un moment tan difícil d'una forma molt directa i senzilla. També és interessant que haja inclós cartes de gent que va viure eixos moments i com els recorden, a més de deixar que les veus de eixes persones també se senten, encara que hi haja moltes que no estiguen d'acord amb el que ella diu. Eixa em pareix una tècnica prou curiosa.

Este és el primer llibre que llegisc que tracta el tema dels camps de concentració francesos per a gent que fugia de la guerra. És un tema que em sembla molt interessant i continuaré llegint sobre el tema.

[Núria Pujol · Rating 3 out of 5]

Vaig començar “Quan érem refugiats” una mica per casualitat, després de trobar-lo en una prestatgeria de casa els meus pares. M’ha agradat conèixer el testimoni de la Teresa en primera persona: les anècdotes, els detalls, les coses petites que no acostumen a entrar als llibres d’història. Però el seu testimoni se m’ha quedat curt. M’hauria agradat saber més coses del seu exili i de la seva estada al camp de refugiats de Magnac-Laval.

La Teresa escriu d’una manera directa i sincera, tot i que també hi apareixen prejudicis i comentaris que avui grinyolen. Una veu amb les esquerdes i contradiccions del seu temps.

M’ha agradat el format, que barreja els seus records amb cartes de compatriotes. Veus que entren i surten i fan que la història sigui més compartida.

En alguns moments m’he perdut entre noms i referències, i crec que el llibre es llegeix millor amb una mica de context sobre la Guerra Civil i l’exili, o després d’haver llegit “Quan érem capitans”.

L’acabo amb un regust agredolç, més aviat fosc. Sento que la derrota republicana i l’exili no han quedat enrere. Hi ha un sentiment que no marxa: canvia de casa, d’època, de cos. I un dia el trobes en una prestatgeria.

[MERCEDES BARNACH · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat força llegir-lo. En aquest llibre no he parat esment a la forma, l'estil, el llenguatge... de tan absorbent com és la narració. Suposo que m'ho ha resultat pel fet d'historiar un passat que vaig viure en les narracions de la família, en els anys de joventut, en llibres d'història, en pel.lícules...
Teresa Pàmies em sembla honesta i sincera. Molt bé!
Recomanable per a nostàlgics d'allò que podia haver estat si...

[Víctor Juan Abelló · Rating 3 out of 5]

Una lectura més que necessària, Teresa Pàmies relata una petita part dels 30 anys que va viure a l'exili després de la Guerra Civil. Ho fa a través d'un collage d'experiències pròpies i d'altres, tot i que no es pot evitar la sensació de cert calaix de sastre.

[Mateu · Rating 4 out of 5]

Curta continuació on inclou també cartes i textos de companys a la postguera.

[Pere Ferran · Rating 3 out of 5]

Les memòries de Teresa Pàmies dels anys immediatament posteriors al 39. Ben escrit i necessari per comprendre la història recent d'Espanya i, especialment, per recordar que molts espanyols es van veure obligats a sortir empresos per la guerra, la misèria i la por. Ho varen fer llavors com ho fan ara sirians, equatorians o senegalesos.
Interessant l'aportació de les cartes que lectors i coneguts de l'autora li escriuen i complementen el relat.

[Nair]

bueno