Un llibre extraordinari per moments i estranyament avorrit en d'altres, fruit de ser precisament una recopilació de textos sobre sociologia... M'han semblat molt interessants, i he après diversos conceptes nous sobre la impossibilitat de separar la tècnica de la societat o l'home, principalment al primer capítol (100 pàgines). També m'ha agradat la manera d'aproximar-se a la carrera científica, veure com al final els temes d'investigació són escollits segons les possibilitats de reproduir-se i continuar amb el cicle de subvencions. Finalment, també m'ha agradat força el seu estudi socio-científic en primera persona a l'Amazones, on observa el comportament de botànics i pedòlegs i com es construeix el coneixement científic. Diria que en general és molt interessant Latour per a il•luminar la producció científica i la ciència, que estan submergides en una mena d'obscurantisme d'alguna manera similar al religiós, permanentment en caixes negres, mentre que la realitat és molt més banal. És un document valuós, doncs, per resituar la ciència al món, en un pensament sempre relacional, no absolutista ni relatiu, de cadena i no de finalització.
Como no podía ser de otro modo, me gustó mucho. Latour tiene un tandem muy bueno entre filosofía y sociología, que buena falta hace en el estudio social de la ciencia y la tecnología. Una cita que me gustó mucho: «el amante de las ciencias no piensa que vivamos en un mundo racionalizado, dominado completamente por el imperio de los hechos. No, las aprecia tal como son: frágiles, entremezcladas, raras, interesantes, civilizadoras». Gracias a Pablo que me lo dejó en un buen momento.
Des petits textes plein d'humour sur la technique et les controverses, sur la morale encapsulée dans les objets, et sur la référence, dont un très grand texte de philosophie des sciences, amha, le pédofil de Boa Vista...