Invasió subtil i altres contes de Pere Calders va ser publicat per primera vegada l'any 1978 a la col·lecció "Antologia Catalana" d'Edicions 62. El llibre va ser guardonat amb la Lletra d'Or de 1979, i va ser reeditat posteriorment diverses vegades. A la present edició, el text va acompanyat d'un estudi preliminar sobre l'autor i la seva obra, i una part final amb diverses eines didàctiques (textos complementaris, comentaris de text i propostes de treball) a càrrec de Joan Martínez Sala, professor de llengua i literatura catalanes a l'ensenyament secundari en un institut de Barcelona.Les narracions d'Invasió subtil i altres contes ens mostren l'actitud de Calders davant la realitat, una actitud presidida, sobretot, pel sentit de l'humor, però que també inclou una mirada irònica i lleugerament pessimista sobre el comportament humà. Amb una escriptura extraordinàriament àgil i plena de troballes de llenguatge, Calders aconseguirà que la imaginació i la fantasia acabin per posar un interrogant a les nostres conviccions sobre l'aparença "normal" de les coses.
Escriptor, periodista i dibuixant. Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts. Es donà a conèixer a L'Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època amb Avel·lí Artís i Gener. El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc. Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui. L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme. Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.
Quina delicia els contes d’en Calders. Com m’agrada rellegir-los, no em trec el somriure dels llavis. Una mica més i oblido que demà tinc expo d’ètica, molt recomanable per llegir entre responsabilitat i responsabilitat.
El llibre consta de dues parts. La primera són disset narracions curtes. La més llarga, “Zero a Malthus”, és la que més m’ha agradat, juntament amb “El millor amic”, “Vinc per donar fe” i “La societat consumida”.
La segona part es titula “Contes breus”, i és un recull de vint-i-sis relats encara més breus. Paràgrafs, aforismes, frases. Ja els havia llegit en el volum “Contes portàtils”.
La majoria, en temps passat. Hi ha una desena de narracions en present. Una mica més en tercera persona que en primera.
Hi ha narracions realistes, d’altres subtilment tocades de fantasia i d’altres clarament de ciència-ficció, sent aquestes últimes les que més m’han agradat. Situacions distòpiques, algunes pertorbadores on, per sota de l’aparent normalitat, hi percebem l’esmicolament moral.
Aquest recull de Pere Calders va rebre al 1979 els premis: Premi Lletra d’Or. Premi Crítica Serra d’Or de contes.
La nota del llibre és la mitjana ponderada de totes les narracions.
"no passarà res. enterrarem el cap dins un barret, i veuràs com la placidesa del món es mantindrà plana, quieta com és del nostre gust. cap país no alterarà la seva hora oficial, ni cap invasió no serà detinguda. demà, milers d'ombrel·les s'acararan al poder del sol i cada u podrà dir-hi la seva."
Què bonica es la prosa de Calders! Aquest humor suau, aquesta ironia subtil, aquests personatges tan únics, aquesta manera tan innovadora de tractar temes universals, com podem ser la ciència-ficció i la mort... Un mestre del relat curs, sense cap mena de dubte.
Paradoxalment, el conte que dóna nom al recull és el que menys m'ha agradat, en part perquè l'humor es basa molt en estereotips i una sola broma. La resta, brillants; menció especial a "La batalla del 5 de maig" i "Filomena Ustrell (1916-1962)".
Fou aquí a Catalunya on va escriure “Invasió subtil i altres contes”, una compilació que abasta 18 contes curts i acaba amb una sèrie de contes molt breus. Amb un estil directe, irònic, esbojarrat i eloqüent que em recorda a Eduardo Mendoza i Manuel de Pedrolo, en Calders no decep. Vampirs, extraterrestres, personatges únics, objectes que es rebel·len contra la tirania humana conformen l’obra. La moral, l’avenç científic i la moralitat imperant dels anys 70 es reflecteixen amb mordacitat en aquesta obra.
La única crítica que hi puc fer és que els personatges són masculins i la dona apareix en un paper molt secundari.
Me l'he llegit un poc per fer-me la interessant, no ho negaré. Igual m'ha agradat, no massa tampoc, però està bé per a llegir un parell de relats després de menjar, en comptes de mirar el instagram. També com ha llibre d'abans d'anar a dormir m'ha agradat, perqué no costa gaire acabara un capítol.
Recopilación de diecisiete cuentos editados por primera vez en 1978 en catalán, muchos de los cuales habían aparecido ya antes en la revista catalana Els Marges o en otras publicaciones a lo largo de los años sesenta y algunos de ellos aparecen también publicados en castellano, en el 2017, bajo el título de “Cosas aparentemente intrascendentes y otros cuentos”. Son relatos que contienen una interesante carga de crítica social, nos hablan de la ingenuidad humana, desmitifican los tópicos de la literatura más fantasiosa para enfrentarlos a los códigos de la realidad, desmontándolos por igual, y reflexionan también acerca del azar, del destino, de la culpabilidad o de la inocencia. Son relatos en los que el autor catalán juega con el humor, con el absurdo, con lo insólito y especialmente con las palabras. De hecho son una pura muestra de virtuosismo narrativo. Se ha llegado a equiparar a Pere Calders con Borges, Cortázar o García Márquez, por el uso que hace del realismo mágico, influenciado por Massimo Bontempelli, el introductor del realismo mágico en Italia, pero precisamente, en “Invasión subtil i altres contes” encontramos un marcado contraste entre la realidad y...
Prosa àgil amb tocs irònics i sovint crítics amb la societat. Porta situacions real al límit, de vegades al terreny del surrealisme i amb ressons del realisme màgic. Segon llibre que llegeixo de Calders (després de "Cròniques de la veritat oculta"), es consolida com un dels grans prosistes en llengua catalana del segle XX.
Relats preferits: "Un trau a l'infinit" "Nosaltres dos" "No s'admeten corones" "Zero a Malthus" "La rebel·lió de les coses"
"Jo pensava que la gent som així: deixem passar mig endormiscats la possibilitat de fer el bé o d'esbantar l'esperit i després plorem sobre les oportunitats perdudes." Un trau a l'infinit.
"Algú m'ha fet a mi i he estat venut. Mai no he pogut saber qui ha cobrat els drets ni si he estat un bon o un mal negoci" Copyright.
Em costa molt llegir llibres de contes. No és que els contes per si sols no m'agradin, però els llibres sencers de contes em costen perquè em talla el rotllo que s'acabi una història, tornar-ne a començar una altra... A més, al final se'm fan repetitius; mai he llegit un llibre de contes tot seguit. Aquest, en canvi, me'l vaig llegir sencer, de cop i gaudint tots i cadascún dels contes. Li recomanaria a tothom! Són divertits, es fan lleugers de llegir i alhora et fan reflexionar. A més, els contes breus del final són meravellosos!
Molt bé, contes curts i de molta volada. Me'n tornaré a llegir algun sens dubte. m'agarada molt la manera d'escriure de Pere Calders, té un humor amagat en l'absurditat de tot el que explica que és encisador, i alhora reté una veritat més o menys petita, sobre el comportament humà. Perfecte per llegir abans d'anar a dormir. Definitivament tornaré a llegir-me'l i em faré una llista d'aquells que trobi més bons.
M'agradaria donar-li cinc estrelles, però "Zero a Malthus", que és la narració més llarga, em va avorrir tant que vaig deixar el llibre a la prestatgeria durant mesos. L'he reprès fa poc, i m'ha agradat molt, sobretot els "Contes breus" (que són, en realitat, microrelats) i "Vinc per donar fe".
Arran d'haver llegit aquest llibre, m'he comprat un volum que inclou tots els contes de Pere Calders. Suposo que aquest fet parla per si sol: no cal afegir-hi res.
Invasió subtil i altres contes de Pere Calders és un recull de relats curts on l'autor combina situacions quotidianes amb elements fantàstics i absurds.
Amb un humor fi i un estil àgil, Calders presenta històries que qüestionen la realitat, sovint amb una crítica subtil a la societat i un profund coneixement de la naturalesa humana.
Els relats de Pere Calders són inclassificables: fantasia, horror, ciència-ficció, misteri, realisme màgic... Humor subtil, cinisme, mala llet... Però sempre sorpreses inversemblants i una imaginació inesgotable. Imprescindible!
⭐⭐Es un libro que en muchos momentos te incita a reflexionar sobre algunas cosas que tenemos muy normalizadas y otras cosas ficticias. Sin embargo al ser cuentos breves no llegas a conectar con ninguno de los personajes por lo que no te engancha demasiado.
El recull en si està bé. Potser sí que és millor que "Tot s’aprofita". Sobretot m'ha agradat molt "Nosaltres dos". Li dono 4 estrelles per la introducció i anàlisi de l'obra i autor, que m'ha agradat molt.
No és el meu estil habitual, però com que era curt i semblava entretingut, li vaig donar una oportunitat com a pausa del que estic llegint ara. Es llegeix ràpid, però m'ha semblat una mica avorrit i no m'ha aportat gaire.