What do you think?
Rate this book
Totes les bèsties de càrrega
Book by Pedrolo, Manuel de
304 pages, Paperback
First published January 1, 1967
6 people are currently reading
77 people want to read
About the author
Manuel de Pedrolo
244 books103 followersManuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 14 of 14 reviews
May 16, 2020
Torno a llegir la novel·la dos anys més tard i la veritat que en la relectura guanya bastant. He sabut apreciar millor tot el simbolisme i càrrega política. Tanmateix, no és ni de lluny la millor obra de Pedrolo.
Podeu llegir la meua ressenya a La Lectora: http://lalectora.cat/2019/12/10/totes...
Podeu llegir la meua ressenya a La Lectora: http://lalectora.cat/2019/12/10/totes...
February 4, 2024
Hacía años que no me costaba tanto leer un libro.
January 25, 2025
3,5/4
Una al·legoria sobre la repressió franquista, l'ascens del nazisme a alemanya o la revolució russa?
Pense en el que diu Jameson sobre la novel·la postmoderna i la seua especialització com a reproducció de la divisió social del treball: hi ha diferents passatges que et forcen a llegir mot per mot, cada paraula està triada com una peça d'un mecanisme; hi ha també la manca d'objecte i del temps també, Pedrolo t'obliga a reconstruir el que passa (l'espai) a través dels mots en volta d'haver de resseguir una trama en un sentit més diacrònic, tot i que aquest element (la successió d'esdeveniments) també hi és.
Caldrà rellegir-lo en un temps; recomanat per Manel Ollé.
Una al·legoria sobre la repressió franquista, l'ascens del nazisme a alemanya o la revolució russa?
Pense en el que diu Jameson sobre la novel·la postmoderna i la seua especialització com a reproducció de la divisió social del treball: hi ha diferents passatges que et forcen a llegir mot per mot, cada paraula està triada com una peça d'un mecanisme; hi ha també la manca d'objecte i del temps també, Pedrolo t'obliga a reconstruir el que passa (l'espai) a través dels mots en volta d'haver de resseguir una trama en un sentit més diacrònic, tot i que aquest element (la successió d'esdeveniments) també hi és.
Caldrà rellegir-lo en un temps; recomanat per Manel Ollé.
December 25, 2025
Tot i que en alguns moments la lectura es pot tornar feixuga o els diàlegs poden demanar força concentració, crec que és una novel·la que val molt la pena llegir. "Totes les bèsties de càrrega" és una contribució catalana a la literatura de ficció distòpica; una mena de "1984" però crec que força més cru, desagradable i escatològic.
Els escenaris són permanentment hostils: un decorat gris i criminal a partir del qual es basteix un esquema repetitiu d'entrada i sortida a calabossos hospitals, cementiris, oficines, prostíbuls... En aquests espais, en cerca de l'al·legoria de la Mare, el protagonista es va topant i enfrontant amb una col·lecció de personatges que personifiquen una mena de dictadura hiperburocràtica absurda. La diversitat de formes d'acció i diàlegs compensa la densitat d'alguns passatges, però malgrat tot, crec que Pedrolo aconsegueix crear una atmosfera d'asfíxia constant, fet que, potser, té a veure amb la poca intenció que es percep que el lector creï cap mena d'empatia amb "els bons", com si aquests sols fossin un canal a partir del qual perdre's en el laberint de la societat que s'està satiritzant.
Els escenaris són permanentment hostils: un decorat gris i criminal a partir del qual es basteix un esquema repetitiu d'entrada i sortida a calabossos hospitals, cementiris, oficines, prostíbuls... En aquests espais, en cerca de l'al·legoria de la Mare, el protagonista es va topant i enfrontant amb una col·lecció de personatges que personifiquen una mena de dictadura hiperburocràtica absurda. La diversitat de formes d'acció i diàlegs compensa la densitat d'alguns passatges, però malgrat tot, crec que Pedrolo aconsegueix crear una atmosfera d'asfíxia constant, fet que, potser, té a veure amb la poca intenció que es percep que el lector creï cap mena d'empatia amb "els bons", com si aquests sols fossin un canal a partir del qual perdre's en el laberint de la societat que s'està satiritzant.
June 18, 2018
Un nou Pedrolo en l'Any Pedrolo. Estrany, desconcertant, irritant a voltes... però també recomanable, per paràgrafs com aquest: "Una raça no es funda ni es perllonga amb odi, sinó amb amor, perquè no volem forjar armes destructores... Volem homes i dones que cridin la seva llibertat per a ells i per a tothom".
February 4, 2025
dep manuel de pedrolo haguessis odiat fer-te CL@VE
August 20, 2023
4.5
Una distopia bastante creativa y abstracta, llena de mensajes en contra de la burocracia absurda y de críticas a la ley, señala, constantemente, la diferencia entre la justicia y la ley y entre lo correcto y lo permitido. La idea de la reproducción es central en el argumento, sin embargo, esto lleva a escenas bastante falocéntricas que pueden hacer, por momentos, del libro una lectura tediosa.
Es mi primera lectura de Manuel de Pedrolo y lo he disfrutado bastante.
Una distopia bastante creativa y abstracta, llena de mensajes en contra de la burocracia absurda y de críticas a la ley, señala, constantemente, la diferencia entre la justicia y la ley y entre lo correcto y lo permitido. La idea de la reproducción es central en el argumento, sin embargo, esto lleva a escenas bastante falocéntricas que pueden hacer, por momentos, del libro una lectura tediosa.
Es mi primera lectura de Manuel de Pedrolo y lo he disfrutado bastante.
October 2, 2025
típica que d'aquí a uns anys tornaré a llegir i entendré més coses. Això espero perquè crec que m'he perdut el 40% del significat de la novel·la. Una mica més i qui acaba a l'hospital amb una triple operació de cervell, úter i cor sóc jo.
March 7, 2019
En general m'encanta tot el que ha publicat Pedrolo, però no he pogut passar del començament del segon capítol. És tan fastigós que no es pot explicar, s'ha de llegir.
June 12, 2020
El 1984 català
March 13, 2023
El 1984 català. Una perfecta distopia amb un final rodó nietzchenià.
October 23, 2023
M'ha fet recordar "El Procés" de Kafka per l'estil literari i al "Mecanoscrit del segon origen" del mateix Pedrolo per la referència a la gran mare única i total.
July 14, 2011
This book is an allegory of the situation Catalan citizens went through during Franco’s dictatorship. I don't know what to say about this book... Its language is easy but it’s so complicated and tough to read at some points. I’m not even sure if I liked it or not!
I can truly say that I sometimes felt the anxiety and fear the characters felt when they were persecuted… I was reading that and I felt anxious myself which is good because that means I got into the story. But I felt so disappointed reading others parts such as the ones relating sexual relationships. He could have avoided those explicit details and interactions, because the idea of those citizens wanting to have descendants is implicit in the whole story…
I will give it 2 stars because I have to give an opinion of Totes les bèsties de càrrega as a whole and even though some parts of it are absolutely real, some are just unnecessary.
I can truly say that I sometimes felt the anxiety and fear the characters felt when they were persecuted… I was reading that and I felt anxious myself which is good because that means I got into the story. But I felt so disappointed reading others parts such as the ones relating sexual relationships. He could have avoided those explicit details and interactions, because the idea of those citizens wanting to have descendants is implicit in the whole story…
I will give it 2 stars because I have to give an opinion of Totes les bèsties de càrrega as a whole and even though some parts of it are absolutely real, some are just unnecessary.
February 25, 2016
Hi ha una paraula que pot descriure aquesta novel·la, i sens dubte és "lucidesa". Les circumstàncies viscudes per Pedrolo remarquen la seva convicció de que assolir la llibertat és possible, i ho explica amb una passió que només s'explica des de la convicció. Aquest llibre és un anhel més de llibertat en un clima desolador, en un sistema il·lògic però que no es pot qüestionar. La veu de Pedrolo segueix dins nostre, no perdem mai aquest anhel ni l'esperança que destil·len les obres d'aquest gran escriptor en llengua catalana. Només cal que ens ho creiem.
Displaying 1 - 14 of 14 reviews