What do you think?
Rate this book
Narracions.:
Narracions és una tria molt representativa de la prosa de Salvador Espriu i una de les mostres més significatives i brillants de la narrativa catalana de qualsevol època. La selecció comprèn set proses d´Ariadna al laberint grotesc, la narració Letizia i cinc procedents de Les ombres Salvador Espriu (Sta. Coloma de Farners, 1913-Barcelona, 1985), un dels grans noms de la poesia contemporània i dramaturg rellevant, és també un prosista extraordinari, com ho demostren les seves novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932); i els llibres de narracions Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935), Letizia i altres proses (1937), Les roques i el mar, el blau (1981) i el recull Les ombres, que l'autor no va poder completar.
- GenresFiction
190 pages, Paperback
First published January 1, 1974
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 12 of 12 reviews
April 12, 2026
Narraciones de gran belleza que retratan la vida pequeña, las relaciones entre las personas y sus formas de vida.
Su autor es más conocido por su faceta de poeta y su dominio magistral de las palabras.
Stories of great beauty that portray the small life, the relationships between people and their ways of life.
Its author is best known for his poet facet and his masterful command of words.
Su autor es más conocido por su faceta de poeta y su dominio magistral de las palabras.
Stories of great beauty that portray the small life, the relationships between people and their ways of life.
Its author is best known for his poet facet and his masterful command of words.
March 24, 2020
Si t'agraden les narracions, Espriu és una meravella. Sobretot la manera com és capaç de sintetitzar tot un món. El llenguatge, la ironia, la crítica social
April 16, 2022
“Tereseta que baixava les escales” és dels millors contes. Una mena de novel•la russa en miniatura.
May 26, 2024
Una obra mestra. "Tres sorores" és la versió perfeccionada, sintètica, de "Mirall trencat" de Rodoreda. De fet, resumeix a la perfecció part de l'obra de Rodoreda en tan sols dotze pàgines. Un exercici que també durà a terme a "Tereseta-que-baixava-les-escales", dels millors relats el·líptics que he llegit. No es pot explicar més en menys espai. "Letizia", de la mateixa manera, és la versió perfeccionada d'alguns relats de Poe, com "Ligeia". De fet, les narracions de la segona part són totes una joia.
Els altres relats (els de la primera part) m'agraden menys, encara que també siguin excel·lents. Espriu critica tot el criticable, i em sembla bé, perquè comparteixo la seva necessitat de desfogar-se dels mals i vicis de la seva època, perquè jo també em sentiria temptat a fer-ho, però a la vegada em genera un cert rebuig, com quan escoltes durant massa estona algú que no para de queixar-se. El distanciament irònic i el grotesc són treballats d'allò més bé.
En aquest sentit, Espriu és poc propositiu. La seva visió de les coses ho impedeix. Ell creu, tal com reflecteix magistralment a "Tarot per a algun titella del teatre d'Alfaranja", corol·lari de tot el que hem vist fins al moment, que els humans assistim a una funció de titelles que representa una tragicomèdia banal que ens mena a la mort. I que no hi ha ni alternatives ni solucions a això. El perdó entre éssers humans, potser l'únic camí, és quelcom fora del nostre abast.
Els altres relats (els de la primera part) m'agraden menys, encara que també siguin excel·lents. Espriu critica tot el criticable, i em sembla bé, perquè comparteixo la seva necessitat de desfogar-se dels mals i vicis de la seva època, perquè jo també em sentiria temptat a fer-ho, però a la vegada em genera un cert rebuig, com quan escoltes durant massa estona algú que no para de queixar-se. El distanciament irònic i el grotesc són treballats d'allò més bé.
En aquest sentit, Espriu és poc propositiu. La seva visió de les coses ho impedeix. Ell creu, tal com reflecteix magistralment a "Tarot per a algun titella del teatre d'Alfaranja", corol·lari de tot el que hem vist fins al moment, que els humans assistim a una funció de titelles que representa una tragicomèdia banal que ens mena a la mort. I que no hi ha ni alternatives ni solucions a això. El perdó entre éssers humans, potser l'únic camí, és quelcom fora del nostre abast.
June 7, 2020
Narracions escrita pel poeta, dramaturg i novel·lista català Salvador Espriu escrita l’any 1974.
Salvador Espriu (1913-1985) va néixer a Santa Coloma de Farners perquè el el seu pare era notari de dita localitat. El seu pare era una persona conservadora i d'esperit obert, mentre que la seva mare era d'una profunda religiositat. La seva família es va traslladar a Barcelona, encara que va seguir passant els estius a Arenys de Mar. Es va formar en una tertulia gràcies al seu pare liberal al poble d’Arenys que volia que freqüentés el diàleg amb persones intel·lectuals i participava i escoltava els homes. D’allà van sortir gran part dels personatges de la seva obra literària. Seguidament, el xarampió va fer morir la seva germana i el va obligar a passar molt temps en llit, cosa que va aprofitar per llegir l'àmplia biblioteca familiar. Va estudiar Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona, i va conèixer a poeta Rosselló-Pòrcel. A l'iniciar-se la guerra civil va patir molt espiritualment per ambdós bandos. Altrament, l’any 1938 va morir de tuberculosi el seu gran amic Rosselló-Pòrcel. La seva vida transcorria entre Barcelona i Arenys de Mar, lloc d'origen de la seva família i «pàtria noia» del poeta. Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Finalment, va morir el febrer de 1985 i va ser enterrat al cementiri de Sinera a Arenys de Mar. La seva obra es va veure influenciada per Ruyra, Víctor Català, Gabriel Miró i Valle-Inclán.
Seguidament, no podem encabir l’autor en un sol estil, ja que mostra aspectes d’antinoucentisme, antiromanticisme, antipsicologisme. La seva prosa es caracteritza pel sintetisme, l’al·lusivitat, la ironia, la deformació de la narració com l’esperpent. L’autor fa servir les tècniques narratives de la narració, el monòleg i el diàleg així com la creació de topònims Lavínia (Barcelona), Alfaranja (Catalunya), Konilòsia (Espanya) i Sepharad (península ibèrica). Espriu es presenta com un titellaire i trasllada el concepte teatral a tota la seva obra, sigui poesia o narrativa.Valle ja deia: "España es una deformación grotesca de la civilización europea." És seguint aquesta idea que veurem com els personatges espriuans dels relats comenten, criden i gesticulen amb molta fermesa uns raonaments poc convincents per al lector, perquè la distància amb què els rep permet veure'ls des de fora, com en un teatre, fet que produeix i ressalta la ironia i el grotesc, l'humor i el ridícul. A diferència de Valle Inclán, Espriu és despietat, descarnat, sarcàstic. Els personatges poden esdevenir caricatures, ninots expressionistes.
Narracions és una antologia de contes que el mateix Espriu va seleccionar. El volum és una introducció a un món mític que combina elements de la història i el paisatge locals de Sinera i Lavínia amb personatges extrets tant de l'entorn local com de la mitologia antiga. Espriu parla del grotesc, la mort, l’elegia per un món perdut i la preocupació pel país i la llengua.
Seguidament, els personatges tenen un caràcter esquemàtic i grotesc; els titelles que són una sàtira del comportament humà mostrant els defectes individuals i col·lectius.
Finalment, la llengua que utilitza Espriu es caracteritza pel gran virtuosisme sintàctic i lèxic així com la gran adjectivació tot i que depenent de la narració el registre és més popular o més culte per apropar-se al poble.
Salvador Espriu (1913-1985) va néixer a Santa Coloma de Farners perquè el el seu pare era notari de dita localitat. El seu pare era una persona conservadora i d'esperit obert, mentre que la seva mare era d'una profunda religiositat. La seva família es va traslladar a Barcelona, encara que va seguir passant els estius a Arenys de Mar. Es va formar en una tertulia gràcies al seu pare liberal al poble d’Arenys que volia que freqüentés el diàleg amb persones intel·lectuals i participava i escoltava els homes. D’allà van sortir gran part dels personatges de la seva obra literària. Seguidament, el xarampió va fer morir la seva germana i el va obligar a passar molt temps en llit, cosa que va aprofitar per llegir l'àmplia biblioteca familiar. Va estudiar Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona, i va conèixer a poeta Rosselló-Pòrcel. A l'iniciar-se la guerra civil va patir molt espiritualment per ambdós bandos. Altrament, l’any 1938 va morir de tuberculosi el seu gran amic Rosselló-Pòrcel. La seva vida transcorria entre Barcelona i Arenys de Mar, lloc d'origen de la seva família i «pàtria noia» del poeta. Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Finalment, va morir el febrer de 1985 i va ser enterrat al cementiri de Sinera a Arenys de Mar. La seva obra es va veure influenciada per Ruyra, Víctor Català, Gabriel Miró i Valle-Inclán.
Seguidament, no podem encabir l’autor en un sol estil, ja que mostra aspectes d’antinoucentisme, antiromanticisme, antipsicologisme. La seva prosa es caracteritza pel sintetisme, l’al·lusivitat, la ironia, la deformació de la narració com l’esperpent. L’autor fa servir les tècniques narratives de la narració, el monòleg i el diàleg així com la creació de topònims Lavínia (Barcelona), Alfaranja (Catalunya), Konilòsia (Espanya) i Sepharad (península ibèrica). Espriu es presenta com un titellaire i trasllada el concepte teatral a tota la seva obra, sigui poesia o narrativa.Valle ja deia: "España es una deformación grotesca de la civilización europea." És seguint aquesta idea que veurem com els personatges espriuans dels relats comenten, criden i gesticulen amb molta fermesa uns raonaments poc convincents per al lector, perquè la distància amb què els rep permet veure'ls des de fora, com en un teatre, fet que produeix i ressalta la ironia i el grotesc, l'humor i el ridícul. A diferència de Valle Inclán, Espriu és despietat, descarnat, sarcàstic. Els personatges poden esdevenir caricatures, ninots expressionistes.
Narracions és una antologia de contes que el mateix Espriu va seleccionar. El volum és una introducció a un món mític que combina elements de la història i el paisatge locals de Sinera i Lavínia amb personatges extrets tant de l'entorn local com de la mitologia antiga. Espriu parla del grotesc, la mort, l’elegia per un món perdut i la preocupació pel país i la llengua.
Seguidament, els personatges tenen un caràcter esquemàtic i grotesc; els titelles que són una sàtira del comportament humà mostrant els defectes individuals i col·lectius.
Finalment, la llengua que utilitza Espriu es caracteritza pel gran virtuosisme sintàctic i lèxic així com la gran adjectivació tot i que depenent de la narració el registre és més popular o més culte per apropar-se al poble.
November 25, 2020
As an amateur "catalan" speaker, reading this book without my Italian background would have been impossible. Nevertheless, this is far from being a negative review about this book.
Espriu's complex language, long sentences and one-of-a-kind relationships are what make this piece of art a hymn to Catalan culture. To an outsider, reading this book is a chance to understand the deep connection between catalans and their homeland (or country as some of them would refer to) in a few but intricate stories. Having lived in Barcelona for a period, I particularly appreciated those stories about the past of the city.
If you ever feel interested in knowing more about the Catalan culture, I couldn't but suggest reading this work whilst sipping on some vermut and munching on fuet.
Espriu's complex language, long sentences and one-of-a-kind relationships are what make this piece of art a hymn to Catalan culture. To an outsider, reading this book is a chance to understand the deep connection between catalans and their homeland (or country as some of them would refer to) in a few but intricate stories. Having lived in Barcelona for a period, I particularly appreciated those stories about the past of the city.
If you ever feel interested in knowing more about the Catalan culture, I couldn't but suggest reading this work whilst sipping on some vermut and munching on fuet.
May 30, 2013
Se trata de una antología de narraciones breves, siete de ellas publicadas cuando el autor tenía 22 años y otras cuando tenía 24. Las cinco últimas se escribieron un poco más tarde. Retratan la Barcelona de antes, durante y después de la Guerra Civil.
August 21, 2025
Poques lectures catalanes deprimeixen més que la prosa de Salvador Espriu. No pas pel contingut, sinó perquè t'adones del nivellàs que tenia, tot i tenir escriure tan poc (en prosa). Els contes són a l'altura dels seus millors poemes i fàcilment són dels millors de lit. catalana, a l'altura de Rodoreda o Víctor Català. Potser, com amb les novel·les llargues de Calders, és l'èxit en un front (poesia) que eclipsa la resta.
Alguns contes van ser escrits quan tenia poc més de vint anys (primera part) i, tot i ser els més fluixos, demostren una visió molt completa i crítica del panorama català noucentista ("El meu amic Salom", "Crisant", "El país moribund"). També aquí ja crea personatges recurrents, el seu Espriu-literary-universe (ELU). Passem al que toca.
Part 1:
"Tereseta" Mostra la capacitat de, com Chekov, condensar l'equivalent a un llibre en poquíssimes pàgines, també apostant per un canvi de perspectives molt modern. És dels més coneguts, però n'hi ha d'encara millors.
"Tòpic" de la impersonalització que s'obté en recrear tragèdies, molt meta.
"Conversió i mort" En canvi, aquí tenim una comèdia costumista plena d'enganys i picardia condensada (un altre cop) en un brevíssim espai.
Ara sí, la superior part 2:
"Letizia" és un conte de terror gòtic: Espriu pot amb tots els gèneres i fa unes descripcions ben evocatives del temporal.
"Tres sorores" és la història de Catalunya del segle passat, en 10 pàgines, una novel·la de Rodoreda comprimida. Potser el millor.
"Sota la fredor..." homenatge a Víctor Català, on hi ha un mix de dilema moral i visió dels baixos fons. Podria ser més bèstia, ja que al final és un homenatge a Català!
"Potser contat..." un assaig històric (?) estil Borges que un altre cop demostra que Espriu pot fer-ho tot (bé).
"Tarot" el més complex i on apareixen personatges reals i del "ELU". A estones té fragments impressionants pel que fa a reflexions de la llengua, el país, identitat, però és molt difícil de desxifrar: té moltes capes narratives, autoreferències, etc.
Alguns contes van ser escrits quan tenia poc més de vint anys (primera part) i, tot i ser els més fluixos, demostren una visió molt completa i crítica del panorama català noucentista ("El meu amic Salom", "Crisant", "El país moribund"). També aquí ja crea personatges recurrents, el seu Espriu-literary-universe (ELU). Passem al que toca.
Part 1:
"Tereseta" Mostra la capacitat de, com Chekov, condensar l'equivalent a un llibre en poquíssimes pàgines, també apostant per un canvi de perspectives molt modern. És dels més coneguts, però n'hi ha d'encara millors.
"Tòpic" de la impersonalització que s'obté en recrear tragèdies, molt meta.
"Conversió i mort" En canvi, aquí tenim una comèdia costumista plena d'enganys i picardia condensada (un altre cop) en un brevíssim espai.
Ara sí, la superior part 2:
"Letizia" és un conte de terror gòtic: Espriu pot amb tots els gèneres i fa unes descripcions ben evocatives del temporal.
"Tres sorores" és la història de Catalunya del segle passat, en 10 pàgines, una novel·la de Rodoreda comprimida. Potser el millor.
"Sota la fredor..." homenatge a Víctor Català, on hi ha un mix de dilema moral i visió dels baixos fons. Podria ser més bèstia, ja que al final és un homenatge a Català!
"Potser contat..." un assaig històric (?) estil Borges que un altre cop demostra que Espriu pot fer-ho tot (bé).
"Tarot" el més complex i on apareixen personatges reals i del "ELU". A estones té fragments impressionants pel que fa a reflexions de la llengua, el país, identitat, però és molt difícil de desxifrar: té moltes capes narratives, autoreferències, etc.
October 16, 2023
Recull de 13 narracions de Salvado Espriu. La primera part del llibre està compost per set contes d´Ariadna al laberint grotesc’ (1935). La segona part la formen les narracions ‘Letizia” (del volum ‘Letizia i altres proses’ (1937); ‘Mariàngela, l’herbolària’ i ‘Tres sorores’ (publicades a l’antologia de contistes catalans de
May 10, 2021
Buenas críticas, difícil de entender la segunda parte.
December 8, 2021
és veritat que salvador espriu escriu en anglès i no ho sap.
May 30, 2025
un lèxic depuradissim per narrar històries embarbussades, molt britànic tot plegat
Displaying 1 - 12 of 12 reviews