What do you think?
Rate this book
Un home de paraula
«Ho havíem intuït a partir de la lectura de llibres anteriors, però amb Un home de paraula ha esdevingut un fet incontrovertible: Imma Monsó és una autora excepcional» (Vicenç Pagès Jordà, L’Avenç).
Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, com conciliar la necessitat d’oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? Com conjugar el record i l’oblit de la millor manera possible? Què és el que fa durar, sovint incomprensiblement, l’amor en una parella? Són les preguntes que es planteja una dona de quaranta-tres anys al llarg d’aquestes pàgines mentre, amb humor i vitalitat, fa un repàs de la singular personalitat de l’home amb qui va conviure durant setze anys, les anècdotes que van envoltar la seva relació, els viatges, l’adopció de la seva filla, la complicitat intel·lectual que es va crear entre tots dos...
Una novel·la que és un singular tractat del dol i un intent de reconstruir la presència de la persona desapareguda amb paraules i humor, les úniques armes que poden guanyar la partida a la mort.
Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, com conciliar la necessitat d’oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? Com conjugar el record i l’oblit de la millor manera possible? Què és el que fa durar, sovint incomprensiblement, l’amor en una parella? Són les preguntes que es planteja una dona de quaranta-tres anys al llarg d’aquestes pàgines mentre, amb humor i vitalitat, fa un repàs de la singular personalitat de l’home amb qui va conviure durant setze anys, les anècdotes que van envoltar la seva relació, els viatges, l’adopció de la seva filla, la complicitat intel·lectual que es va crear entre tots dos...
Una novel·la que és un singular tractat del dol i un intent de reconstruir la presència de la persona desapareguda amb paraules i humor, les úniques armes que poden guanyar la partida a la mort.
264 pages, Paperback
First published January 1, 2006
7 people are currently reading
66 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 7 of 7 reviews
October 2, 2024
A les meves mans, un dels llibres que m'ha captivat més. En el mal i en el bon sentit ha sigut el meu llibre de metro, per falta de temps i per saborejar-lo més lentament. He estat tan còmode en la seva escriptura que si no llegia era per no voler acabar-lo.
Crec que el vaig trobar en un mercadillo, i t'explica el dol que es fa al perdre el teu marit o el teu pare. No tenia cap dol, però he après a fer-lo d'alguna manera. La Imma escriu de puta mare, em vull comprar molts llibres seus desitjant que no canviï el seu estil literari.
Per si mai se us mor algun ésser molt estimat, i per si com jo trobeu la màgia en llegir temes dels quals no em sento gens identificada però alhora completament absorbida. El tornaré a llegir 100%.
Crec que el vaig trobar en un mercadillo, i t'explica el dol que es fa al perdre el teu marit o el teu pare. No tenia cap dol, però he après a fer-lo d'alguna manera. La Imma escriu de puta mare, em vull comprar molts llibres seus desitjant que no canviï el seu estil literari.
Per si mai se us mor algun ésser molt estimat, i per si com jo trobeu la màgia en llegir temes dels quals no em sento gens identificada però alhora completament absorbida. El tornaré a llegir 100%.
December 3, 2023
No le encontré el más mínimo interés literario. Es una historia facilona con personajes estereotipados, una estructura cuadrada, y agujeros de verosimilitud (¿de dónde sacaban el dinero para hacer todos esos viajes?)
December 1, 2023
Un home i una dona tant de diferents però iguals, tots dos es troben i després, la malaltia.
El vaig comprar a la fira del llibre de la ciutat; les coses venen millors quan no les coneixies. Ha estat un bon camí compartit. El Cometa era un bon home que va deixar dues vides troncades però mai desfetes, així m’imagino també la meva absència.
I sobretot la llengua, hem de cultiva la nostra essència sempre que es pugui, i quina millor forma de fer-ho amb llibres? Amb el cor
“perquè clar, una vida mai està ben feta i mai queda per fer”
El vaig comprar a la fira del llibre de la ciutat; les coses venen millors quan no les coneixies. Ha estat un bon camí compartit. El Cometa era un bon home que va deixar dues vides troncades però mai desfetes, així m’imagino també la meva absència.
I sobretot la llengua, hem de cultiva la nostra essència sempre que es pugui, i quina millor forma de fer-ho amb llibres? Amb el cor
“perquè clar, una vida mai està ben feta i mai queda per fer”
October 9, 2023
S’ha convertit en un dels meus llibres preferits. El dia que el vaig començar vaig escriure això:
He començat, per casualitat, Un home de paraula, de l’Imma Monzó. Si ens posem estrictes no l'he començat per casualitat. Una casualitat descriu alguna cosa imprevisible que ocorre sense una causa fàcilment determinable. I la causa la sé perfectament: aquest matí he acabat Kundera, últimament tinc una ànsia per llegir grossa, m’he dirigit a la biblioteca en busca del llibre de la Rosa Montero. Mentre no el trobava he passat els ulls per sobre el llom d’aquest llibre d’Imma Monzó. Les dues escriptores comparteixes el cognom que comença per Mo. L'he agafat i me l'he endut. Ara soc al sofà llegint, no puc parar, hauria de parar perquè he d’anar a la universitat en 40 minuts i no he dinat.
Imma explica que quan va conèixer el seu Amor Absolut, el cistell en el qual va dipositar tots els ous, cap dels dos tenia nom per l’altre. Van perdre els noms quan es van conèixer, el primer que van fer va ser prescindir d'ells. A ella mai li havia agradat la idea de sentir dir el mateix nom totes les hores del dia. Així que entre els dos els noms anaven canviant: duraven de vegades un instant, de vegades uns dies, de vegades tornaven, deformats, es parlaven en llenguatges estranys i amb noms estranys.
Quan va néixer la seva filla després d’un llarg procés per triar un nom convençuts que no el farien servir mai, van comprovar que ella agafava la mateixa dinàmica. Es va canviat el nom, sovint depenent dels viatges. Quan mare i filla van tornar de Mèxic, es va fer dir Díjole durant uns dies, després Churubusco i al cap d’uns dies Pozole com a homenatge a una deliciosa sopa que els havien cuinat uns amics dalla. Li diu a la seva mare un dia: “ Avui tinc un dia Ga. Digue’m noms que només comencin per Ga.” I la mare entén d’immediat que això vol dir que té un dia que vol carícies, que està mimosa.
Això m'ha fet pensar en la mania que tinc jo de canviar-li els noms a la gent, a posar sobrenoms i sobretot en l'idioma que em vaig inventar quan vam adoptar al Capri, a qui gairebé mai dic Capri. Monsó defensa sense haver-se de justificar aquelles coses que fa diferent a la resta i em va bé llegir gent que normalitza allò que em passa i trobo estrany en mi. Ara canviaré noms i no em sentiré culpable.
He començat, per casualitat, Un home de paraula, de l’Imma Monzó. Si ens posem estrictes no l'he començat per casualitat. Una casualitat descriu alguna cosa imprevisible que ocorre sense una causa fàcilment determinable. I la causa la sé perfectament: aquest matí he acabat Kundera, últimament tinc una ànsia per llegir grossa, m’he dirigit a la biblioteca en busca del llibre de la Rosa Montero. Mentre no el trobava he passat els ulls per sobre el llom d’aquest llibre d’Imma Monzó. Les dues escriptores comparteixes el cognom que comença per Mo. L'he agafat i me l'he endut. Ara soc al sofà llegint, no puc parar, hauria de parar perquè he d’anar a la universitat en 40 minuts i no he dinat.
Imma explica que quan va conèixer el seu Amor Absolut, el cistell en el qual va dipositar tots els ous, cap dels dos tenia nom per l’altre. Van perdre els noms quan es van conèixer, el primer que van fer va ser prescindir d'ells. A ella mai li havia agradat la idea de sentir dir el mateix nom totes les hores del dia. Així que entre els dos els noms anaven canviant: duraven de vegades un instant, de vegades uns dies, de vegades tornaven, deformats, es parlaven en llenguatges estranys i amb noms estranys.
Quan va néixer la seva filla després d’un llarg procés per triar un nom convençuts que no el farien servir mai, van comprovar que ella agafava la mateixa dinàmica. Es va canviat el nom, sovint depenent dels viatges. Quan mare i filla van tornar de Mèxic, es va fer dir Díjole durant uns dies, després Churubusco i al cap d’uns dies Pozole com a homenatge a una deliciosa sopa que els havien cuinat uns amics dalla. Li diu a la seva mare un dia: “ Avui tinc un dia Ga. Digue’m noms que només comencin per Ga.” I la mare entén d’immediat que això vol dir que té un dia que vol carícies, que està mimosa.
Això m'ha fet pensar en la mania que tinc jo de canviar-li els noms a la gent, a posar sobrenoms i sobretot en l'idioma que em vaig inventar quan vam adoptar al Capri, a qui gairebé mai dic Capri. Monsó defensa sense haver-se de justificar aquelles coses que fa diferent a la resta i em va bé llegir gent que normalitza allò que em passa i trobo estrany en mi. Ara canviaré noms i no em sentiré culpable.
June 6, 2024
No havia llegit res d'aquesta autora fins que vaig llegir "La mestra i la bèstia" fa uns mesos i em va encantar. M'havien recomanat fa anys "Un home de paraula" i he de dir que m'ha agradat encara més.
L’estructura és un dels encerts de la novel.la, que s’obre amb un magnífic “Introitus” que deixa baldat. I una història d'amor reeixida per variar una mica de tanta novel·la amb amors frustrats fa pensar que la literatura pot també servir per explorar amb inteligència la felicitat i les coses bones de la vida, encara que acabin, com tot acaba, en la mort.
L’estructura és un dels encerts de la novel.la, que s’obre amb un magnífic “Introitus” que deixa baldat. I una història d'amor reeixida per variar una mica de tanta novel·la amb amors frustrats fa pensar que la literatura pot també servir per explorar amb inteligència la felicitat i les coses bones de la vida, encara que acabin, com tot acaba, en la mort.
December 8, 2014
Um Homem de Palavra foi o primeiro livro que li da autora Imma Monsó.
Havia já tropeçado nele várias vezes, aquando de visitas a livrarias, até que um dia o levei comigo para casa.
Imma Monsó nasceu na Catalunha em 1959. Na sua obra podemos encontrar No Se Sap Mai (XXI Prémio Tigre Juan em 1997), Como Una Vacaciones (Prémio Prudenci Bertrana em 1998), Todo Un Carácter (2001), o livro de contos Mejor Que No Me Lo Expliques (Prémio Ciutat de Barcelona de Narrativa) e Um Homem de Palavra (2006). Para além disso, Imma Monsó colaborou em enúmeros meios de comunicação.
A escritora tem um estilo próprio de se expressar, caracterizado por uma grande capacidade de observação e pela abordagens de temas como as relações familiares, o tempo, a morte, a doença e a comunicação, através de um discurso irónico e replecto de humor.
Um Homem de Palavra, vencedor do Prémio Terenci Moix – Melhor Romance de 2006 e o Prémio Salambó) foi publicado em Portugal através da Casa das Letras.
Há alguns anos, Imma Monsó perdeu o marido. Esta grande perda originou a escrita de um diário que, quase sem se aperceber, acabou por dar origem ao livro Um Homem de Palavra.
"Num romance belo e sem dramatismo, Imma Monsó escreve sobre a sua própria experiência pessoal: a morte do marido. Numa narrativa límpida e sincera a autora descreve a perda do amor e o consequente atenuar da dor."
El País Semanal
Este livro é assim uma elegia ao amor e uma esperança para todos aqueles que, mesmo surpreendidos pela vida ou pela morte, acreditam que o amor, independentemente do que aconteça, pode existir para sempre. Numa linguagem sentida e tantas vezes carregada de humor e vitalidade, Imma Monsó revela a personalidade do homem da sua vida e os acontecimentos que rechearam a sua relação com ele, respondendo a uma série de questões...
Quando um ser querido desaparece da nossa vida, como conciliar a necessidade de esquecer com o forte desejo de nunca o fazer?
Como conjugar a recordação e o esquecimento da melhor maneira possível?
O que faz durar, amiúde incompreensivelmente, o amor de um casal?
"Monsó consegue transformar, magnificamente, o sofrimento em ficção literária."
Qué Leer
Confesso que este não foi um livro cuja leitura me tivesse agarrado até ao final mas considero-o importante, em especial para alguém que seja forçado a atravessar uma situação semelhante.
Com uma escrita muito inteligente, Imma Monsó revela os seus sentimentos na vida e na dura luta contra a morte de alguém importante, acabando por procurar o verdadeiro sentido da vida.
"Um livro comovente, inteligente e tumultuoso onde a escritora Monsó recorda o homem com quem partilhou dezasseis anos da sua vida e compartilha com os leitores o vazio traumático da sua ausência."
Rosa Montero
Havia já tropeçado nele várias vezes, aquando de visitas a livrarias, até que um dia o levei comigo para casa.
Imma Monsó nasceu na Catalunha em 1959. Na sua obra podemos encontrar No Se Sap Mai (XXI Prémio Tigre Juan em 1997), Como Una Vacaciones (Prémio Prudenci Bertrana em 1998), Todo Un Carácter (2001), o livro de contos Mejor Que No Me Lo Expliques (Prémio Ciutat de Barcelona de Narrativa) e Um Homem de Palavra (2006). Para além disso, Imma Monsó colaborou em enúmeros meios de comunicação.
A escritora tem um estilo próprio de se expressar, caracterizado por uma grande capacidade de observação e pela abordagens de temas como as relações familiares, o tempo, a morte, a doença e a comunicação, através de um discurso irónico e replecto de humor.
Um Homem de Palavra, vencedor do Prémio Terenci Moix – Melhor Romance de 2006 e o Prémio Salambó) foi publicado em Portugal através da Casa das Letras.
Há alguns anos, Imma Monsó perdeu o marido. Esta grande perda originou a escrita de um diário que, quase sem se aperceber, acabou por dar origem ao livro Um Homem de Palavra.
"Num romance belo e sem dramatismo, Imma Monsó escreve sobre a sua própria experiência pessoal: a morte do marido. Numa narrativa límpida e sincera a autora descreve a perda do amor e o consequente atenuar da dor."
El País Semanal
Este livro é assim uma elegia ao amor e uma esperança para todos aqueles que, mesmo surpreendidos pela vida ou pela morte, acreditam que o amor, independentemente do que aconteça, pode existir para sempre. Numa linguagem sentida e tantas vezes carregada de humor e vitalidade, Imma Monsó revela a personalidade do homem da sua vida e os acontecimentos que rechearam a sua relação com ele, respondendo a uma série de questões...
Quando um ser querido desaparece da nossa vida, como conciliar a necessidade de esquecer com o forte desejo de nunca o fazer?
Como conjugar a recordação e o esquecimento da melhor maneira possível?
O que faz durar, amiúde incompreensivelmente, o amor de um casal?
"Monsó consegue transformar, magnificamente, o sofrimento em ficção literária."
Qué Leer
Confesso que este não foi um livro cuja leitura me tivesse agarrado até ao final mas considero-o importante, em especial para alguém que seja forçado a atravessar uma situação semelhante.
Com uma escrita muito inteligente, Imma Monsó revela os seus sentimentos na vida e na dura luta contra a morte de alguém importante, acabando por procurar o verdadeiro sentido da vida.
"Um livro comovente, inteligente e tumultuoso onde a escritora Monsó recorda o homem com quem partilhou dezasseis anos da sua vida e compartilha com os leitores o vazio traumático da sua ausência."
Rosa Montero
March 4, 2011
It is hard to lose someone, this book is about this... Grieving in all our own ways.
Book's alright, sometimes I wanted it to be shorter, I think she could have skipped some pages, stories, details. But I did feel Cometa was beside me reading the book, kinda curious. Nice characters and well presented, they felt very real.
Book's alright, sometimes I wanted it to be shorter, I think she could have skipped some pages, stories, details. But I did feel Cometa was beside me reading the book, kinda curious. Nice characters and well presented, they felt very real.
Displaying 1 - 7 of 7 reviews