Aquesta novel·la és, a més d’una farsa despietada dels nostres dies, un disbarat. DG és un deliri hiperbòlic que escorxa totes les professions i es permet llicències estilístiques, històriques i d’ultratomba. Quan el 1995 Maruja Ruiz és nomenada directora general de Felicitats Diverses a la Generalitat de Catalunya, enceta un enfilall de passatges hilarants i grotescos sobre un rerefons de desajust social i de crispació política. Amb DG Ramon Solsona porta a la novel·la el to mordaç i satíric que ha cultivat intensament en versos i articles periodístics, i tritura en un mateix túrmix els tics catalans i del món contemporani.
Ramon Solsona i Sancho (Barcelona, 1950) és un escriptor, periodista i publicista català. Llicenciat en Filologia Romànica i professor de secundària en excedència, destaca pel seu estil irònic i per les nombroses collaboracions amb mitjans de premsa escrita (Avui, Diari de Barcelona) i de ràdio (Catalunya Ràdio), actualment és collaborador al programa de ràdio El món a RAC 1, de l'emisora Rac 1, en la secció "La paraula del dia".
També ha estat poeta (satíric) amb el pseudònim Lo Gaiter del Besòs. La seva novella Les hores detingudes va conquerir tres premis literaris el mateix any i va ser traduïda al castellà. Per a la televisió, ha treballat com a guionista per les sèries Agència de viatges i Estació d'enllaç, emeses per TV3.
Ramon Solsona i Sancho (Barcelona, 1950) is a Catalan writer, journalist and publicist. He has a PhD in Roman Languages. He is renowned for his ironic style. He has also written poetry under the pseudonym Lo Gaiter del Besòs.
Una novel·la delirant, sonada i fresca sobre uns fets ocorreguts en un context dels anys 90 però que resulta ser de plena actualitat. El que més gràcia m'ha fet és veure com pràcticament tot el que es critica sobre l'esfera política del moment segueix més actual que mai. He rigut amb ganes, molt recomanable.
Some parts of DG were boring. And even worse, it hasn't a right ending. I finished the book and I was like 'All of this for nothing...'.
Everything wasn't wrong. Sometimes it made me smile. Its true that the smiles were shortlived ones but... It was better than nothing. Just for this is it gets two stars. I'm pretty easy going in the ratings below three.
Another thing that didn't work for me was that I didn't like how the political satira was done. I usually love political satira (actually I think I may live all types of satira, unless its downright ofensive). Maybe if it was done different I wouldn't have bored like I did.
And the ending... How I hate feeling like this after reading a book. Its gets me a bit irritated.