"El llibre de les bèsties" és una de tantes lectures obligatòries que sempre et cauen quan estàs estudiant però que no arribes a apreciar totalment fins que dones el pas de fer una rellegida voluntària. En el meu cas ja em va agradar molt quan el vaig llegir a Batxillerat, però és només quan prens distància de la "obligatorietat" que arribes a apreciar en la totalitat aquesta obra.
És un llibre minúscul, ridícul, que es llegeix en poques hores. Cal dir que no és realment una obra completa, sinó un extracte del "Llibre de les meravelles" del mateix autor, que es pot llegir individualment de la resta de l'obra, perquè té una temàtica molt distinta.
Aquest "Llibre de les bèsties" és un recopilatori de fàbules i contes moralitzants que tenen com a protagonistes els animales (bèsties) a la manera com ho va fer el grec Esop i altres fàbules i contes tradicionals medievals que l'autor, Ramon Llull, ja coneixia en la seua època. Però és més que un simple recopilatori de fàbules ja que darrere de les accions, consells i interaccions del animals que són protagonistes, Llull fa una dura crítica de la societat de la seua època i pretén fer una guia per a bons governants, basant-se en la justícia i en el temor de Déu.
Ah, sí... perquè Ramon Llull era un monjo. Ho sabem, no? Em fa gràcia la gent que critica el llibre perquè predica la moralitat cristiana. Què esperàveu? És una obra escrita en 1289, per part d'un home que havia sigut cortesà, casat i amb fills, però que més tard es va fer monjo i va estudiar lletres i religió per a ser missioner a Berberia. De veritat que hi ha gent que es queixa del contingut cristià, antisemític, misògin i moralista del llibre? Però des de quan una persona no és filla del seu temps? Si no voleu pols no aneu a l'era. A més Llull va ser prou lúcid com per a criticar la societat del seu temps i prou original per a fer-ho a través de obres escrites didàctiques, contes i fàbules, escrites en la llengua vulgar del poble (el català) i en un llatí adaptat.
En aquest sentit el "LLibre de les bèsties" és una obra relevant del pensament medieval que resulta amena i ràpida de llegir, tant si vols profunditzar en el missatge que Llull realment està transmitint, com si simplement vols passar una estona disfrutant de una fàbula d'animalets. En certa manera, única i imprescindible.