A l'ínclita, catòlica i gairebé immortal ciutat de Torrelloba, un matí de novembre de 1957, el jove estudiant mequinensà Dalmau Campells i l'inspector Melquíades Serrador es creuen amb un motorista que porta notícies que influiran decisivament en les seves vides...Amb la por, la misèria i les carències de la postguerra de fons, aquest és el punt d'arrencada de La galeria de les estàtues, novel·la que, publicada per primera vegada el 1992, va confirmar Jesús Moncada com un dels més sòlids escriptors contemporanis."La galeria de les estàtues conté els mateixos mèrits que van fer de Camí de sirga la gran novel·la que tots coneixem. ... És una obra ambiciosa quant a argument, estructura i recursos literaris... L'aparent complexitat de la trama exigia un pols molt segur per travar tot el conjunt i oferir-lo sense renunciar a la seva magnitud i sense exigir alhora al lector cap més esforç que el de deixar-se endur per la força de la història que se'ns narra. Moncada ho ha aconseguit plenament.", Joan Josep Isern. Avui
Jesús Moncada i Estruga fou un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa (Baix Cinca) el 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny de 2005. La població de la Franja d'Aragó, on va viure fins a la seva desaparició anegada per l'embassament de Riba-roja d'Ebre, és l'escenari principal de la seva obra literària.
Se'l considera un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre premis per la seva obra, entre d'altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premio de la Crítica el 1988 per Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 2001. El 2004 va rebre el Premio de las Letras Aragonesas i a títol pòstum fou considerat fill predilecte de Mequinensa.
Jesús Moncada fou un dels autors més traduïts de la literatura en català, tanmateix ell fou traductor d'autors com Guillaume Apollinaire, Alejandro Dumas, Jules Verne y Boris Vian.
L'únic defecte que té aquesta novel·la de Moncada és que no és Camí de sirga: l'ombra d'una obra mestra és sempre difícil de defugir i entela injustament la lectura i la valoració d'altres obres del mateix autor. La galeria de les estàtues és una novel·la summament ben travada, amb uns personatges rodons que es caracteritzen a poc a poc al llarg dels episodis que, hàbilment, l'autor ens ofereix de forma engrunada, mitjançant càpsules d'informació que repercuteixen en la visió d'allò que s'ha llegit prèviament. A més a més de l'encertada estructura narrativa (amb una bona dosi de sorpreses argumentals) i de l'excel·lent joc de veus i focalitzacions, l'ús del llenguatge del que fa gala Moncada és excepcional, així com el to entre humorístic i greu que acaba convertint aquesta obra coral en una amarga sàtira de la situació del país durant la posguerra i no només, ja que els simbolismes que hi entren en joc poden aplicar-se igualment a la situació que vivim actualment. En conclusió, una delícia, la lectura de la qual ha de desvincular-se de les expectatives creades per la novel·la més coneguda de Moncada.
Mantenir l'equilibri entre la comèdia i la tragèdia no és fàcil, però Jesús Moncada ho fa amb molta habilitat en aquesta novel·la, retrat d'una època i un país que varen patir els nostres pares i avis. Com tota la seva obra, de lectura i relectures imprescindibles per gaudir de l'idioma.