Jump to ratings and reviews
Rate this book

Arde el mar

Rate this book
Arde el mar pertenece a esa estirpe de libros cuya significacion historica parece haber superado su mas estricta significacion literaria. Diversos factores hicieron de ese libro algo mas que un conjunto de quince poemas de un autor joven casi novel. Su inmediata consagracion publica, como Premio Nacional de Poesia de 1966, fue solo el primer peldaño de una fulgurante escalada que hizo aparecer la eufonica simetria del titulo como el santo y seña de una nueva poetica de ruptura.

El perfil dal adolescente insultantemente maduro que habia sido Pere Gimferrer lo esbozan sus colaboraciones, en las que un sugestivo repertorio de autores y obras, apenas presentes en las paginas y en los catalogos editoriales del pais, constituye el mejor testimonio de una mentalidad de vanguardia que busca en lo nuevo y rebusca en lo viejo para formar ese mundo de raros y curiosos que acabaran ingresando en el universo poetico del autor.

176 pages, Paperback

First published January 1, 1966

1 person is currently reading
121 people want to read

About the author

Pere Gimferrer

135 books17 followers
Pere Gimferrer (Barcelona, 1945). Poeta, prosista, traductor i crític literari. Estudia Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i molt aviat destaca com a poeta amb les seves primeres obres en castellà: Mensaje del tetrarca (1963), Arde el mar (1966, Premi Nacional de Poesia) i La muerte en Beverly Hills (1968). Amb Els miralls (1970) enceta la seva producció poètica en català. A aquesta obra la segueixen els títols Hora foscant (1972) i Foc cec (1973). Amb L'espai desert (1977) obté la Lletra d'Or del 1978. L'any 1981 aplega els títols anteriors a Mirall, espai, aparicions, on inclou l'obra Aparicions. Amb El vendaval (1988) guanya els premis Ciutat de Barcelona, Nacional de literatura i Crítica Serra d'Or. Encara en el terreny de la poesia, publica La llum (1990), Mascarada (1996), El Diamant dins l'aigua (2001), El castell de la puresa (2014) i Marinejant (2016). El 1985 és escollit Membre de la Real Academia Española i el 1989 li és concedida la Creu de Sant Jordi. És Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1998) i Membre numerari electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2008). Com a crític col·labora en diverses publicacions i és autor d'una important obra assagística: La poesia de J.V. Foix (1974), Antoni Tàpies i l'esperit català (1974), Max Ernst o la dissolució de la identitat (1977), Miró, colpir sense nafrar (1978), Radicalidades (1978), Lecturas de Octavio Paz (1980), Los raros (1985) o Les arrels de Miró (1993). Ha traduït al castellà autors com Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Ausiàs March o Mercè Rodoreda i, al català, Stendhal, Voltaire o Flaubert, entre d'altres.

See also: Pedro Gimferrer

Ratings & Reviews

What do you think?
Rate this book

Friends & Following

Create a free account to discover what your friends think of this book!

Community Reviews

5 stars
12 (24%)
4 stars
16 (32%)
3 stars
13 (26%)
2 stars
4 (8%)
1 star
5 (10%)
Displaying 1 of 1 review
Profile Image for Alejandro Saint-Barthélemy.
Author 16 books101 followers
September 7, 2017
Premio Nacional de Poesía... porque se lo concedió un amigote en el jurado del que Pere hablabla bien en las revistas. Algunos poemas dan vergüenza ajena («Cuchillos en abril», poema de chaval que se pasa el verano en casa mirando las fiestas del pueblo por la ventana [lo cual estaría bien desde la lucidez sarcástica, como la de Morrissey en "Ask"]); los que no, son simplemente juguetes de plástico indolentes (escudados en la retórica de la sensación, iconoclasta en su época de poesía social, iconoclastia que Jean Baudrillard definió así: «Esta postura moderna consiste en fabricar una profusión de imágenes en las que no hay nada que ver»).
El título del poemario es bueno (es de Octavio Paz). El menos malo de todos los poemas es «Una sola nota musical para Hölderlin», que, cómo no, Gimfe tiene que destrozar con esa fealdad y estulticia de la rosa muerta que aguanta como las pilas Duracell (el hombre no fue capaz ni de esconder su falta de talento detras de un sólo buen poema sin claras fallas, qué cruz).
Displaying 1 of 1 review