Al vertigen

by Núria Perpinyà

Una història d’amor obsessiu i vertiginós Una dona amb els cabells glaçats irromp al refugi Quesler, al cor dels Tammarians, a punt de desmaiar-se. El René, el guarda, corre a ajudar-la i aconsegueix reanimar-la després d’aplicar-li cures amb moltíssima delicadesa. Un cop refeta, la seva decisió de quedar-se als Tammarians a fer de guia provocarà una allau rere l’ les passions que l’envolten portaran els protagonistes al caire de la follia i el vertigen de l’atracció amorosa rivalitzarà amb el de l’alpinisme.

Al vertigen és la història d’un gran amor, d’un triangle inusual i d’una escaladora enigmàtica i solitària, la Irena Besikova. I també és la història de l’enfrontament entre la natura salvatge i la civilització urbana. Les vocacions són incompatibles, i més quan són idealistes i extremes. Escrita amb una prosa intensa i elegant, Al vertigen és una novel·la romàntica i d’aventures, un homenatge a l’alta muntanya on els personatges, atrets per impulsos irrefrenables, es barregen amb alpinistes reals.

460 pages, Paperback

First published September 5, 2013

About the author

Núria Perpinyà i Filella (Lleida, Segrià, 25 de maig de 1961) és una escriptora catalana.

Reviews

[Carles Terès · Rating 2 out of 5]

Li sobren com a mínim la meitat de les pàgines. Una bona història, esguerrada per infinitat de divagacions, cartes cursis amunt i avall, multitud de detalls tècnics... De la meitat del llibre per avant, vaig desistir i anava saltant paràgrafs sencers per veure per on tirava el fil. Fins i tot al final vaig passar les darreres pàgines a tot estrop per veure on anàvem a parar.
És una llàstima, perquè la idea és bona, el llenguatge impecable, l'ambientació molt atractiva i els personatges estan prou ben dibuixats. Potser la feinada que li va dur la documentació exhaustiva del món de l'escalada, li va fer impossible renunciar a multitud de detalls tècnics que no aporten res al lector que vol seguir la trama. I el que he esmentat de les cartes i mails "d'amor" se'm va fer insofrible. Les divagacions o monòlegs interiors també, però potser els hauria paït millor amb una bona esporgada.
En fi, si sou escaladors, potser us agradarà. O si us identifiqueu amb la situació (sempre que tingueu temps i paciència). És la meua humilíssima opinió.

[Fàtima · Rating 5 out of 5]

Des del començament la historia t'enganxa totalment. Semblava que els protagonistes eren la Irena y René però després veure'm apareixer en escena lEduard. L'amor que sent aquest últim per la protagonistas és preciós, les cartes d'amor que l'hi enviava són meravelloses. La prosa es maca i m'ha semblat molt poètic el llenguatge. Et dona dades relacionades a mb l'alta muntanya (l'alpinisme) que desconeixia.