Calia fer una segona part de "Victus"? O potser ens hauríem de preguntar, ens trobem davant la segona part de "Victus"? El que ja no preguntem és si hi haurà, com a mínim, una tercera part, ja que el final obert de la present obra deixa clar que el negoci continua endavant. El que ja esdevé més inconex és la relació amb "Victus". Comencem l'endemà de l'11 de Setembre de 1714, i el que succeí aquell dia esdevé omnipresent i causa del que es va explicant a les pàgines posteriors. I s'explica no una, sinó diverses històries, d'interès molt irregular, tan si ho llegeixes amb ulls d'historiador com amb ulls de lector de novel·les. El llibre permet al lector profà conèixer interessants esdeveniments històrics (la revolta indígena a Carolina del Sud el 1715, la guerra franco-espanyola de 1719 en que es va plantejar la restitució de les institucions catalanes,...), i la ironia es converteix, potser, en el millor (les pàgines en que el protagonista desmitifica la batalla de Dettingen, el 1743, davant d'una audiència que anava a escoltar-ne les excel·lències, és del més divertit que he llegit mai).
Lectura agradable, divertida i interessant, però amb un cert sentiment d'irregularitat. Sensació, a voltes, que l'autor ha decidit apostar pel negoci fàcil, editar la continuació de la que, molt possiblement, acabarà essent la seva obra de referència. Una continuació que és un poti-poti d'històries interessants, ben explicades, amb grans dosis d'ironia,... però li recomanem que no s'excedeixi en l'explotació al màxim aquest personatge, ja que hom té la impressió que arribarà el moment en que se li acabarà la corda. I amb risc de perdre un lectors que ara té força garantits.