“Estava sola.
Només quedava una ciutat immensa,
silenciosa i buida.
Les places que jo coneixia,
les escales on m’havia assegut,
els jardins on havia fet l’amor,
tot era allà, encara, però buit i destruït.
I ningú.
Ni una remor d’homes vivents.
Ni un so de veu.
Recorria la gran ciutat on havia nascut.
Només quedava, per envoltar-me,
el silenci de les pedres
i l’espetec del foc, en alguns punts. “
-Dolça Sodoma meva.