Amb la tercera novel·la protagonitzada pel Dani Santana m'ha semblat que Xavier Bosch es desinfla en més d'un sentit. Dues trames paral·leles que no arriben a convergir mai, un estol de personatges que compliquen massa unes subtrames que en realitat no tenen gaire rellevància. El final és tan sobtat com poc creïble. Aquesta novel·la, estructuralment dista molt de ser rodona. És entretinguda i prou, i tampoc no gaire. D'altra banda, es nota un declivi molt obvi de la llengua, que en les dues novel·les anteriors Bosch havia cuidat molt. La veritat, he de reconèixer que amb Eufòria, Xavier Bosch m'ha decebut força, i em sap greu.