Contes

by Pere Calders

Amb aquesta edició que aplega en dos volums tots els contes de Pere Calders, i fins i tot alguns inèdits o mai recollits en llibres, Rosa dels Vents acull de nou en el seu catàleg un dels autors capitals amb que Josep Janés va inaugurar aquest segell editorial el 1936.

Les il·lustracions d'Ignasi Font, d'una delicadesa extraordinària, enriqueixen aquesta bella edició que captivarà els lectors de Calders i farà descobrir un dels grans escriptors catalans a aquelles persones que encara no l'han llegit.

Aquest volum, Contes (1936-1968), inclou els llibres El primer arlequí (1936), Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), Aquí descansa Nevares (1967), Demà, a les tres de la matinada (1959), els "Contes diversos" inclosos a Tots els contes (1968), i diversos textos inèdits.

El volum Contes (1978-1992) reuneix els llibres Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves: 32 contes que acaben més o menys bé (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992).

552 pages, Hardcover

Published November 8, 2018

About the author

Escriptor, periodista i dibuixant. Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts. Es donà a conèixer a L'Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època amb Avel·lí Artís i Gener.
El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.
Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.

Reviews

[Marc Pastor]

Poques coses puc dir que no s'hagin dit ja de Calders, més que és un referent absolut i que, cada cop que estic escrivint, el llegeixo per absorvir-ne al màxim aquest to foteta, d'observador agudíssim i una mica descregut.
Aquí Descansa Nevares o Cròniques de la veritat oculta em semblen autèntics monuments. Em fan menys el pes els contes fora de col·leccions, tota la part final del recull, en què es nota que són força primerencs. Això sí, fa gràcia que hi hagi un relat tipus dungeon crawler amb els miners de Terol (no en recordo el títol i no penso aixecar-me a consultar-ho, ara mateix, que tinc pressa).

[Enric Herce]

Primer volum dels contes complets de Pere Calders, aquest inclou la seva producció dels 24 als 56 anys. Conté des d'obres primerenques, algunes de més experimentals aparegudes a revistes com Catalunya o Pont blau, a llibres publicats com Cròniques de la veritat oculta, sense oblidar les que va escriure influenciat per la cultura i societat mexicanes on va viure l'exili: Gent de l'Alta Vall i Aquí descansa Nevares. Obres que, pel meu gust, suposen un salt qualitatiu important.
En aquestes alçades tampoc vindré jo ara a descobrir a Calders i tot el volum transmet el que un espera d'aquest autor: enginy, imaginació desbocada, i aquesta barreja tan personal de costumisme amb unes gotes de surrealisme que mai saps com acabarà i que tan bé sap reflectir el factor humà.

[Pedro Carrillo]

Em causa un cert malestar presentar-me insistentment com a protagonista d'histories inversemblants. Això no obstant, confio encomanar a les meves confessions un to de sinceritat tan gran, que la gent m'hagi de creure raonablement verídic. He de fer constar que mai no he cercat deliberadament l'aventura i que, per altra banda, tots els fets que reporto són, com tothom sap, de fácil i immediata comprovació. He qualificat a contracor d'inversemblants les meves histories: prego que això sigui interpretat com una concessió a l'esperit toca-son dels meus contemporanis, puix que a criten meu la inversemblança és una cosa relativa. Passa, simplement, que fets naturals i gairebé vulgars, per davant dels quals la gent desfila insensiblement, quan jo els explico provoquen un general escepticisme.

Rellegint les ratiles precedents, constato amb orgull que han coincidit amb mi, en l'estil de preparar el lector, escriptors tan prestigiosos com Adalbert von Chamisso, Daniel de Foe i Arthur Conan Doyle, per no esmentar més que els qui gaudeixen d'un major universalisme; sé que tinc el dret de reclamar que aquest fet sigui tingut en compte com a dada al meu favor.

[Tània Sierra]

Els contes van guanyant en forma i contingut a mesura que passen els anys. Allò que se'n diu madurar, suposo. Calders té una manera molt personal d'associar idees i conceptes i troba maneres sorprenents de descriure el que pensa. M'agradaria escriure com ell.

Les il·lustracions d'Ignasi Font són magnífiques.

[Lluís Calvet]

Penso que és la manera més genuïna d'escriure en català! M'agradaria per un dia veure la vida amb els ulls del Pere Calders!! Està francament bé! He de dir que hi ha hagut contes que m'han apassionant i d'altres que no m'han agradat gaire, això sí però, sempre amb una qualitat literària excel·lent!!! Visca Catalunya i visca Pere Calders!!!

[Marina]

Calders!! Poc puc dir que no s'hagi dit d'ell, però té una veu inigualable i és qui va fer-me enamorar dels contes.

[helena]

m'obsessiona des de segon de la eso q vaig a dir q no siga: perfecte