Raó del cos , obra pòstuma de Maria-Mercè Marçal, en paraules de Pere Gimferrer «una de les nostres veus poètiques més altes», és el seu últim recull poètic que ens ha llegat. Del pròleg de Pere Gimferrer: «Maria-Mercè Marçal ha arribat a un punt de nuesa desolada i essencialíssima...»«un tema..., el de la pròpia malaltia (un càncer) i la pròpia mort.»«La tensió i l'atenció de la poeta no defalleixen mai; és més aviat la nostra tensió el que hem de procurar que no defalleixi, llegint-la.»
Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a més d'activista política, cultural i feminista, catalana.
"Sometida dondequiera que vayas a la ley de extranjería, sombra serás desde ahora, desposeída en todas partes, porque sólo te es patria lo que ya has vivido."
M’ha semblat que no era el millor llibre de Maria Mercè Marçal. Al final he llegit que alguns poemes estan inacabats. Parla d’amor, vida, mort, mots, terra i dona. Hi ha poemes preciosos, com el que encapçala “Raó del cos”: Amb fils d’oblit l’agulla enfila. Desfà l’estrip que veu, deixa el que troba. Encerta pell morta, teixit, aire, carn viva: cus la memòria, la sargidora cega.