Els tràfecs de l'alegre Barringa Barranga, prostituta retirada; les il·lusions d'en Poquilluca, un cec que ven cupons, tabac i fotos de noies en biquini; la rivalitat de mossèn Pere i del reimer Xic Pitarra... són, entre molts altres, elements que fan xup-xup a Carn d'olla, un plat variat que té per marc de temps els anys de la transició i una geografia que gira entorn del barri de Sant Antoni de Barcelona.
Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947) is a philologist and Catalan writer.
Graduated in Catalan Philology by the University of Barcelona, high-school professor in leave of absence and teacher to the University of Lleida, member of the Philological Section of the Institut d'Estudis Catalans.
During many years he has combined literary writing with teaching. He has also worked in the television and cinematographic scripting. With Joaquim Maria Puyal he was the creator and scriptwriter of the first Catalan television series: La Granja (1989-1992), after which followed other titles like Estació d'Enllaç (1994-1998), Crims (2000) and the tvmovies La dama blanca (1987), Nines russes (2003) and Sara (2003). He has also written, together with Jaume Fuster, Vicenç Villatoro and Antoni Verdaguer, the script of the Antoni Verdaguer's films La teranyina (1990), based on his novel, and Havanera (1993).
Reconec que soc un incondicional de Jaume Cabré. El seu estil m'agrada tantíssim que hi ha molt pocs dels seus escrits que no haja valorat amb cinc estrelles. Carn d'olla va ser la segona novel·la que va escriure i ho va fer mentre vivia al país valencià, cosa de la qual deixa constància en la dedicatòria i també en part del lèxic usat en la narració (eixir, esplaet...). En aquesta narració hi ha uns personatges humans i tendres que te'ls acabes estimant tots. La trama és senzilla. A mi se m'ha fet una lectura molt agradable.
3,5 Pot dir-se que aquesta novel·la primerenca és un assaig germinal del que després farà de Cabré un gran escriptor. Aquí tot comença bé, però a la llarga -malgrat que la novel·la és curta- l'estil s'acaba fent farragós perquè a les cabòries d'alguns dels personatges els falta càrrega argumental i la sopa acaba resultant un pèl aigualida.
"Jo confesso" que després de llegir l'obra de maduresa d'en Jaume Cabré, volia llegir alguna de les seves primeres obres. En saber que "Carn d'olla" era l'única de les seves primeres obres de la que no renegava, vaig optar per ella.
L'ambientació de la novel·la també m'atreia: personatges singulars del barri de Sant Antoni i del Raval, banda plaça del Pedró. Una zona en la que vaig viure anys i amb la qual tinc una forta vinculació sentimental.
Tenir "Jo confesso" com a referència, m'ha passat factura en aquesta lectura. Les meves expectatives eren extremadament altes. Tant altes com per passar per alt tota la feina d'evolució de l'autor entre "Carn d'Olla" i "Jo confesso".
L'obra m'ha agradat, l'ull de l'autor per retratar diferents aspectes de personatges polièdrics segueix, es pot entreveure ja en aquesta novel·la. També es veu en aquesta novel·la la importància dels amors de joventut. Com els somnis i expectatives tinguts en l'adolescència ens condicionen en la nostra vida adulta. Tots ells, elements desenvolupats posteriorment per l'autor.
És una obra que recomanaria a gent fascinada per la vida urbana d'una Barcelona ja extingida.
Aquesta novel·la és diferent de les altres d'en Cabré. És costumista, popular, retrata un barri ben viu en algun moment del s. XX barceloní. L'estil és bastant experimental, senyal que és una obra de joventut. Vaja, això és dit a la introducció, però es veu. Molta part de les històries (perquè és més un mosaic que una sola història) gira entorn de la religió, el que contrasta amb el personatge principal, una prostituta jubilada, que acaba sent la més bondadosa de totes les dones. D'una durada més aviat curta, es llegeix força bé i ens fa passar un bon moment.