Aquesta novel·la és diferent de les altres d'en Cabré. És costumista, popular, retrata un barri ben viu en algun moment del s. XX barceloní. L'estil és bastant experimental, senyal que és una obra de joventut. Vaja, això és dit a la introducció, però es veu. Molta part de les històries (perquè és més un mosaic que una sola història) gira entorn de la religió, el que contrasta amb el personatge principal, una prostituta jubilada, que acaba sent la més bondadosa de totes les dones. D'una durada més aviat curta, es llegeix força bé i ens fa passar un bon moment.