Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs

by Enric Vila

Companys era el president de la Generalitat i va morir dignament, d’acord. També Rahola i molts altres, de tots dos bàndols, van morir dignament tenint molt menys a guanyar, si se’m permet l’atreviment. I no oblido l’horror d’afrontar un piquet d’afusellament. Però recordem que, esvaïda l’esperança de viure, Companys hi guanyava molt aguantant el tipus i, en canvi, perdent-lo acabava de tirar per la borda la carrera política per la qual ho havia sacrificat tot -hi insisteixo: tot- a la vida. Tenia un consol que altres no tenien i, en el testament, ell mateix ho esmenta amb la seva habitual prosopopeia i costum de solucionar-ho tot amb paraules boniques. Trobo, doncs que la mort de Companys no és suficient per santificar-lo, sobretot si això ha d’impedir analitzar a fons la seva vida i actuació política, que resultaria més exemplar i alliçonadora pels qui encara estimen el país, vista sense les enlluernadores garlandes de la glòria.»

432 pages, Hardcover

First published January 1, 2006

About the author

Enric Vila i Delclòs (Barcelona, 1972) és un escriptor i periodista català. Llicenciat en Història Contemporània i doctorat en Periodisme, ha publicat, entre d'altres, el llibre entrevista Què pensa Heribert Barrera (2001), l'assaig Néstor Luján: el rostre o la màscara (2003), la biografia Lluís Companys, la veritat no necessita màrtirs (2006), el llibre de records de Macià Alavedra Entre la vida i la política (2007), El nostre heroi, Josep Pla (2009) i Londres-París-Barcelona: Viatge al cor de la tempesta (2014), una barreja de dietari, assaig i novel·la. Durant anys va ser columnista del Punt Avui i a la revista Sàpiens. Actualment és un dels noms més destacats que escriu al digital El Nacional, i al seu blog Dietari a destemps (també a través del micromecenatge Patreon). Vila, a més a més, imparteix classes de periodisme i comunicació audiovisual a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Reviews

[Eulalia]

376 pàgines mooooolt intenses, perquè Enric Vila, penso, vol deixar moltes coses per escrit. Aquest llibre és una 2a edició i definitiva. La 1a va sortir el 2006. Enric Vila: Llicenciat en Història Contemporània i doctorat en Periodisme. A veure, si tot el que es reflexa en aquest llibre és cert i entenc que sí, (perquè sino, la família de Companys el pot pelar 😅) és un llibre dur, no, duríssim: és crític amb Lluís Companys, amb la seva vida personal i política. Amb la perspectiva que dóna el pas del temps, es poden analitzar les coses des d’altres perspectives, com també menciona al llibre (a toro pasado…). Vaig assistir a la presentació d’aquest llibre a Llibreria Documenta i Enric Vila va ser clar. L’acompanyava Borja Vilallonga: crec que està grabada. Sino vaig entendre malament, la família d’Enric Vila, van formar part d’Estat Català, que també es menciona en aquest llibre. Un altre llibre que molts no voldran reconèixer, però que de ben segur s’hauran llegit. A Enric Vila se l’ha de llegir i escoltar. El que està clar és que no es pot opinar sense saber una mica d’història.

[Darth Reader · Rating 5 out of 5]

Vaig llegir fa uns anys la primera versió del llibre i aquesta segona ho he fet una mica a contracor, no entenia quina necessitat pot tenir un autor de escriure de nou un molt bon llibre. Que jo recordi, no hi ha res de nou, l'autor s'ha dedicat amb bon criteri a treure palla i centrar-se en lo més important que no es res mes que la figura del pitjor president de la història de Catalunya, tot i que d'aquí a uns anys, potser sigui Carles Puigdemont qui tingui aquest honor.

A partir de la figura de Companys, Enric Vila, explica la història del país amb la seva habitual lucidesa i llibertat, aquest no es casa amb ningú. La seva tesi es que les esquerres del país amb el president màrtir al capdevant, són les que van entregar Catalunya als espanyols, ja sigui els fatxes, els comunistes o els anarquistes, per cert, aquests últims surten escaldats al llibre i amb raó i una mica fantasia, potser. Ho dic per la part que l'autor afirma que les forces d'assalt arribades de València durant els fets de Maig, foren rebudes quasi com alliberadors, doncs altres autor afirmen que es van comportar com a conqueridors. Si els espanyols porten dos segles que encara no saben si han de ser monàrquics o republicans, els catalans de principis de segle no sabien si primer era Catalunya o la revolució.

Tot i que en Vila, a vegades jutja la figura del president desde un punt de vista personal, no despotrica ni es fa pesat amb el seu missatge, sinò tot el contrari. El seu judici està basat en fets, diaris de gent que va tractar amb el president i al final, jutja el polític i compren a la persona.

És un llibre que recomano a qualsevol que vulgui introduir-se a la historia de Catalunya de principis de segle i als que vulgui aprofundir en la figura de Lluis Companys, el Bartomeu de la política catalana.

[Joaquim Alvarado · Rating 1 out of 5]

Malgrat el seu trist final, la figura de Lluís Companys és molt discutible. La seva actuació com a President el Sis d'Octubre i davant la revolució i la guerra civil deixen molt a desitjar. Però l'autor vol anar més enllà, vol denigrar-lo com a persona. L'objectiu del llibre és demostrar que Companys, pel seu caràcter, orígens, dificultats personals,... no era la persona adequada per a ser President. Riure's del fet que és fés advocat d'obrers i pagesos... Insinuar que un dels principals motius del Sis d'Octubre era que Companys volia impressionar la seva amant... Objectiu exclusiu del llibre: la calumnia per la calumnia. I de retruc, plantofada a les esquerres catalanistes, d'aleshores i d'ara. Llibre d'encàrrec realitzat per un "intel·lectual de partit" que veurem si el premi serà una conselleria de segona categoria o alguna direcció general que li doni poca feina i una bona remuneració.

[Carles Fabrego-Vinyeta · Rating 3 out of 5]

Una biografia molt interessant que també és un bon repàs a una part molt important de la història de Catalunya, la que va de primers de S.XX fins que el president màrtir és assassinat al 1940. Constata que aquesta va ser una època molt convulsa amb constants crisis polítiques i socials que gairebé sempre apuntaven solucions bel·ligerants. Presenta Companys com un home molt gris i mediocre, un republicà incondicional però gens nacionalista. Ideològicament més proper a Lerroux que a Macià, però a qui l'ambició personal va portar a ser President del Parlament primer, i després President la Generalitat. En un epíleg genial, l'Enric vila es defensa i justifica de les crítiques que suposa rebrà per aquest llibre, i es pregunta perquè el fet de ser màrtir i símbol del país ens ha d'impedir conèixer a fons la persona que va tenir el futur del país a les seves mans.