El misteri de l'amor

by Joan Miquel Oliver

Qualsevol persona que s'hagi meravellat amb les cançons de Taxi o Batiscafo Katiuscas no quedarà indiferent davant El misteri de l'amor, primera novel·la de Joan Miquel Oliver, compositor i lletrista d'Antònia Font. Toni Amengual, alter ego de l'autor, ens guia pels meandres mentals d'una trama plena de sorpreses, que es va relligant amb soliloquis surreals i episodis un filòsof que va per les cases i pensa a domicili, un escultor que desafia l'ordre de la Creació esculpint una vulva gegant, una parella que viatja al futur per conquerir el seu destí...

237 pages, Paperback

First published March 1, 2008

About the author

Joan Miquel Oliver i Ripoll (Sóller, Mallorca, 1974) és un compositor, escriptor, cantant i guitarrista mallorquí. Començà la seva carrera musical com a integrant dels grups Fora des Sembrat i La Fosca. Més endavant, Oliver esdevengué compositor, lletrista i guitarrista del grup de pop mallorquí Antònia Font, on s'establí com una de les figures prominents del panorama musical illenc i català. El de facto líder del grup, Oliver marcava «l'ADN d'Antònia Font» i fou cabdal en la creació d'àlbums aclamats per la crítica i el públic com Alegria (2002), Taxi (2004) o Lamparetes (2011). Paral·lelament, Oliver desenvolupà una carrera en solitari amb els discs Surfistes en càmera lenta (2005) i Bombón Mallorquín (2009).

Reviews

[Andrea]

Muy divertido!

[Meritxell]

Com anava allò de "no jutgis un llibre per la portada"? Doncs justament m'hi vaig fixar per la portada i vaig decidir donar-li una oportunitat.

No sé si ni tan sols vaig arribar a la meitat, ho confesso. Entenc que la intenció era oferir una prosa fresca, gamberra, irònica i amb el puntet aquell rebel que suposa saltar-se les normes de puntuació i escriure sense punt i seguit i aquestes coses que sonen tan trencadores segons com.
Potser és perquè no ha envellit gaire bé, però jo l'etiquetaria com a "novel·la de modernets". O potser soc jo, que no he envellit bé, i que no li veig la gràcia a reduir sentiments a una fórmula capriciosa segons la qual la gent estimem per cinisme. O avorriment. O el que sigui. Vaja, que no he connectat amb la visió aquesta de que tot plegat és una broma i prou. Això si és que he plegat el sentit del llibre, clar.

Això sí, he de dir que he agraït la presència de col·loquialismes i algun moment de bogeria còmica.

[Libros Prohibidos]

¿Esto funciona o no funciona? Hay que decir que algunas de las idas de olla son genialidades con las que me he reído a mandíbula batiente. Y en general, El misterio del amor funciona bastante mejor de lo que cabría esperar para una obra escrita con brújula en vez de mapa. Pero, como toda obra escrita con brújula, tiene partes que no están a la altura. Creo que le hubiera venido bien un buen podao, sobre todo porque son 240 paginacas, que se hacen un poco cuesta arriba cuando no hay una trama que nos mantenga en vilo. Crítica completa: http://www.libros-prohibidos.com/joan...

[Alícia]

Una anada d’olla escrita amb molta gràcia. A estones no entens res, però si agafes el fil de pensament de l’escriptor i el llegeixes a bon ritme, et sentiràs com pujar al Dragon Khan dos cops seguits després dels 30 anys.

[Mercè]

Irregular. Divertit , he rigut, algunes pàgines emocionen altres m'han avorrit.

[GeorginaRTorren]

Bon entreteniment. Prosa tal com raja del pensament. Divertit sobretot per la gent de la mateixa quinta.

[nofre]

Molt divertit.

[Lluna]

inacabat per circumstàncies de la vida però els primers capítols ja es mereixen un 10

[Natàlia]

no l'he acabat, no estic connectant gens amb la manera d'escriure ni explicar res d'aquest home

[Eliazar Lebrón-Díaz]

meh

[Andrufu]

Com si l'escribis d'una tirada. Fa somiar i somriure

[Patry]

Me leí el 50% y no me enteré de nada... Se me hizo bastante cuesta arriba...

[Emma Granyer]

És innegable que en JoanMi té una veu pròpia i un estil narratiu únic, però a mi m'ha costat moltísssssssssim entrar-hi. Se m'ha fet molt difícil aclarari-me amb els personatges i amb la trama en general. No és una lectura fàcil ni àgil.

És un llibre que parla bàsicament de sexe, però amb l'humor sarcàstic característic de JM Oliver, a qui se'ns dubte li donaré una altra oportunitat

[Jordi]

Una anada d'olla refrescant.