Les obres que presentem en aquest volum es troben entre les més emblemàtiques de Santiago Rusiñol i del modernisme català. L'alegria que passa és planteja l'enfrontament de l'artista i la societat, un contrast entre el món ideal del poeta i el món material del burgès. El jardí abandonat és un quadre poemàtic on el jardí simbolitza la lluita entre l'individu i la realitat.
Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista. Va iniciar la seva carrera creativa com a pintor, i amb posterioritat es va dedicar a la literatura amb més de noranta títols de tots els gèneres. En teatre, primer va fer petits monòlegs i, de seguida, obres com L'alegria que passa (1891) i El Jardí abandonat (1900), d'alt contingut simbolista. Format a París, va ser un dels precursors del modernisme a Catalunya, amb plataformes com El Cau Ferrat, a Sitges, o Els Quatre Gats, a Barcelona. Es va convertir en un dels escriptors més reeditats de la seva època. D'una de les seves novel·les més conegudes, L'auca del senyor Esteve (1907), en va fer una versió teatral, que ha esdevingut un clàssic del teatre català.
Segons Rusiñol, vivim en un món de Prosa (materialista, prosaic) i ens falta Poesia (bellesa estètica) i la societat només es pot salvar gràcies al poder transformador de l'art. Rusiñol equipara art amb religió i l'artista amb un sacerdot; tot és plantejat des d'una òptica dualista (massa simplificadora); existeix un biaix elitista (que l'autor aniria rebaixant progressivament en obres posteriors); les metàfores i símbols són massa transparents; i, tanmateix, l'autor posa sobre la taula un debat que encara avui dia resulta interessant. A L'alegria que passa creu que aquest conflicte (artista-societat, Poesia-Prosa) és irreconciliable i que l'art és quelcom que només uns escollits poden entendre i apreciar, però a El jardí abandonat comença a plantejar quelcom que serà més explícit a L'auca del senyor Esteve: que sense la societat, l'artista no pot existir, i a l'inrevés. Que són dos mons que es necessiten l'un a l'altre i que existeix, encara que mínima, una possibilitat d'entesa.
(setembre 2022) l'he llegit a lite catalana i, de debò, m'ha sorprès gratament, molt senzill i dinàmic de llegir, però alhora també complex i amb un rerefons ideològic bastant xulo! a més a més, tota l'ambientació/elements són molt guais, la música d’enric morera, el circ, els paisatges del poblet... amb moltes ganes d'anar a veure l'obra de teatre algun dia !!!
(gener 2024) re-lectura per anar a veure l’adaptació teatral de dagoll dagom!
(abril 2025) aquest cop hem llegit “el jardí abandonat” (que encara no ho havíem fet). no tinc gaire res a comentar, a mi Rusiñol sempre m’agrada… Ganes de parlar-ne a classe!!
- ¿I qui li diu que no és vostè qui m'ha fet néixer aquest somni de córrer terres enllà, com parella d'orenetes? - ¿I qui li diu que no és vostè qui m'ha fet dir coses sèries an a mi, la filla del riure?
"Marxo perquè sóc jove, me sento ales i voldria deixondir-les i estendre-les arran de la terra o enlairar-les fins als núvols. Veig en somnis la fortuna i tinc delit de seguir-la. Me sento ambiciós, Aurora."
L'Alegria que passa: Obra que he llegit a Literatura Catalana. M'ha agradat moltissim la idea principal de la història i com l'autor la desenvolupa. Sí que es veritat que és molt curta, però Rusiñol fa que el lector capti el missatge. A més, té una forma molt bonica d'escriure. També destaca l'ambientació per sobre els personatges o l'acció, característica popular de l'època i aconsegueix donar-nos una imatge ben clara del lloc on ens trobem, cosa que ajuda al lector a endinsar-se més en la lectura. M'ha sorprés cap a bé i realment m'ha agradat!
El Jardí Abandonat: 4'25/5 Si l'Alegria que Passa m'ha agradat, doncs el Jardí Abandonat em sembla una obra encara millor. En un total de 10 escenes, Rusiñol aconsegueix explicar la vida d'Aurora. Observem aquest ambient decandentista del jardí, que reflecteix com era la societat a l'època de Rusiñol. A més, trobo que l'autor sap com utilitzar les paraules i les col·loca de tal forma que et meravella amb la seva prosa. Aurora és una protagonista molt peculiar i m'ha agradat molt com la construeix Santiago.
En resum, ambdues obres de teatre son increíbles però destaco sobertot El Jardí Abandonat.
És una obra de teatre breu, senzilleta, bonica, que retrata perfectament el context dualista del modernisme a partir de contrastar dos móns, dues maneres de viure i dues maneres de pensar: vida de poble vs. vida de bohèmia, diners vs. art, prosa vs. poesia. M'ha semblat molt interessant la llengua viva que parlen els personatges, un retrat del català d'aleshores (castellanismes, "an ella", pronoms febles, etc.).
"L'alegria que passa" és una obra bastant lleugera, m'ha agradat molt com escriu Santiago Rusiñol i hi ha moments macos i divertits.
"El jardí abandonat" m'ha agradat menys en quant la trama però m'ha agradat molt més com estava escrit. Bàsicament sempre es feien comparatives i referències amb la natura i la veritat es que jo no em queixo jeje ;)
només n’he llegit ‘El jardí abandonat’ (tot i que, de fet, ‘L’alegria que passa’ també l’he llegida vàries vegades) per la uni. la veritat és que m’ha semblat una obra molt rodona, amb un llenguatge molt delicat, però sobretot curat. tinc ganes de parlar-ne a classe.
l'hem llegit en dues classes de lite catalana i sincerament m'ha sorprès positivament. molt dinàmic, prou senzill d'entendre i amb un fons bastant xulo!! d'aquí uns dies llegirem el jardí abandonat
4 Estrelles per L’alegria que passa i 3 estrelles pel Jardí Abandonat. Obres de classe. M’ha agradat, fàcil de llegir pero els personatges no m’han arribat gaire.
Entiendo lo que quiere hacer, ¡pero no significa que lo disfrute! A ver, son unas meras 30 páginas, tampoco es que tenga todo el tiempo para explayarse, pero no sé...
deu ser com el cinquè cop que me l'he de llegir en menys d'un any.... ja sé que probablement no estigui sent objectiva però em té fins els nassos em sap greu 😭