Aquest volum inclou tota l'obra narrativa breu de Jesús Moncada, apareguda prèviament en tres Històries de la mà esquerra (premi Joan Santamaria 1971; edició definitiva, 1981), El cafè de la granota (1985) i Calaveres atònites (1999). La majoria de les narracions giren al voltant de la vida de la gent de Mequinensa -el poble natal de Moncada, a la Franja de Ponent-, abans que l'engolís el pantà de Riba-roja. Moncada aconsegueix rescatar el passat perdut gràcies a una imaginació poderosa, una llengua atenta a les inflexions del parlar de la seva terra i una sàvia dosificació de tendresa, humor i tremendisme.
Jesús Moncada i Estruga fou un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa (Baix Cinca) el 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny de 2005. La població de la Franja d'Aragó, on va viure fins a la seva desaparició anegada per l'embassament de Riba-roja d'Ebre, és l'escenari principal de la seva obra literària.
Se'l considera un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre premis per la seva obra, entre d'altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premio de la Crítica el 1988 per Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 2001. El 2004 va rebre el Premio de las Letras Aragonesas i a títol pòstum fou considerat fill predilecte de Mequinensa.
Jesús Moncada fou un dels autors més traduïts de la literatura en català, tanmateix ell fou traductor d'autors com Guillaume Apollinaire, Alejandro Dumas, Jules Verne y Boris Vian.