Mar i cel (Llibres infantils i juvenils - Clàssics a mida)

by Àngel Guimerà

Aquesta obra és una de les tragèdies romàntiques més conegudes d'Àngel Guimerà, que consolidà la seva carrera com a dramaturg i li donà fama internacionalment.
L'obra narra l'amor impossible entre un pirata sarraí i una jove cristiana. Ambdós intueixen que la seva història els arrossega cap a un desenllaç terrible, però malgrat això prenen la decisió d'arribar fins al final.

Genres: Classics, Plays, Theatre, School, Romance, Adventure, Fiction

106 pages, Kindle Edition

First published January 1, 1973

About the author

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 - Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle xix.
Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on es va adaptar ràpidament. Fou una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària estigué dedicada al teatre. Ben aviat va aconseguir reconeixement internacional (Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l'última dècada del segle xix, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, i destaca en el seu currículum María-Rosa (1894), Terra baixa (1896), o La filla del mar (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista

Reviews

[mou · Rating 5 out of 5]

“So, so, so, so, so, so good
Good, good
So, so, so good
So, so, so good
So, so, so good
So good
Mmm, so good” -la rosalía (sobre mar i cel)

[Emi · Rating 3 out of 5]

Després d'anar al teatre a veure el musical encara tenia més ganes de llegir l'obra original.

L’obra està ambientada 20 anys després de l’expulsió dels moriscos d’Espanya. El protagonista és en Saïd, capità d’un vaixell pirata que ha fet presoners uns espanyols i va camí de l’Alger per vendre’ls com a esclaus. Entre els presoners viatja Blanca, una noia diferent de les altres de la que s’enamora perdudament i ella li correspon tot i les diferències que els separen.

El musical no deixa de ser una adaptació i, per tant, hi ha coses que són diferents, algunes s'entenen millor a l'original i algunes escenes tenen més força veient-les a escena (no puc treure'm del cap la cançó "No estàs sola". De tota manera, m'he quedat amb ganes de tornar a llegir-lo, l'edició que vaig trobar era molt antiga i no resultava fàcil distingir entre els diàlegs i les anotacions per l’actor (s’ajuntava tot en la mateixa línia), així que en algunes parts m’he fet un embolic amb tot plegat.
Quan el torni a llegir, faré una ressenya en condicions.

[mar · Rating 4 out of 5]

la meva nova personalitat

[Llibres__ Ari · Rating 4 out of 5]

La trama i l’ambientació m’han agradat molt, no m’ha costat gens imaginar-me un escenari com el que apareix a les pel·lícules de “Piratas del Caribe”🏴‍☠️

Ha sigut la primera vegada que he llegit el guió d’una obra de teatre i al principi creia que seria molt més complicat del que ha sigut, l’Àngel escriu d’un amanera molt àgil on veus les idees i pensaments de tots els personatges🎭 També ha facilitat la lectura el fet que ho llegíssim a classe i cadascú interpretés una figura.

Ressenya completa a Instagram @llibres__

[Nat Moon · Rating 4 out of 5]

Un clàssic dramatúrgic de teatre en català i pare d’una de les meves obres teatrals favorites; esclar que l’havia de llegir!!
Tot i això, és evident que el musical es guanya el meu cor (bàsicament perquè les cançons d’Albert Guinovart són insuperables).
Ara sí, com a dona del segle XXI fan de la romantasy, val a dir que això ha estat un descobriment total!
Vull dir, Guimerà és pràcticament el pare dels enemies to lovers, forbidden love, i un llarg etc. (impaktada).
Frases com “Deixeu-me morir per vos” o “Dona’m un món per entregar-lo a ella” ens porten a pensar que Saïd és l’estàndard!
Al final del dia, I’m just a girl…

[Magda Ferrer · Rating 5 out of 5]

Llibre genial, desperta emoció i expectació.
Els temes centrals de l'obra són el racisme, la intolerància, l'amor prohibit i la lluita per la llibertat. A més, l'obre combina elements històrics reals, com l'expulsió dels moriscos, amb una història fictícia.
És una obra atemporal i totalment vigent en els nostres temps.
L'obra està estructurada en tres actes, un què presenta el conflicte cultural i personal, un nus on sorgeix la història d'amor, i un desenllaç tràgic.
M'agradat força!

[Maria Herondale · Rating 4 out of 5]

Lo he tenido que leer para el instituto y es la segunda vez que lo leo y lo he disfrutado tanto como la primera vez. Siento que la pluma de Guimerà es una pasada, cautivadora e ntrigante, sabiendo describir perfectamente las escenas y los personajes.
Blanca i Saïd tienen una historia muy interesante: es un amor prohibido. Ella es una captiva cristiana y él es su captor, un pirata musulmán. A pesar de las diferencias entre ellos, se acaban enamorando.
Además, cuando entiendes el título es muy interesante y está muy bien pensado.
Al ser una obra de teatro se lee muy rápido y se te pasan las páginas volando. También me he visto el musical, que está muy bien representado.
Considero que no es un libro para todo el mundo pero que a mi me ha gustado mucho. Eso sí, al principio cuesta entender la historia y con tantos personages, te pierdes. Pero al final, lo acabas disfrutando.

[Mai · Rating 2 out of 5]

2,5 El vaig llegir després de mirar el musical xq era una necessitat vital. Òbviament el musical guanya moltíssim amb les cançons i els canvis que s'han fet. No se, el llibre no es dolent, però m'ha passat com amb el musical el primer cop, que se m'ha fet una miqueeeta lent. A més es nota q es antic i q no estic acostumada a llegir coses clàssiques. Però està bé. No el tornaria a llegir però ha estat bé per passar l'estona.

[mar · Rating 3 out of 5]

ets una bona noia que es fixe en el noi incorrecte.
diem que sí a portar la contrària
i apropar-nos a altres cultures
ganes de veure el musical

[Júlia · Rating 3 out of 5]

tinc ganes d veure el musical jeje

[Paula Martín · Rating 5 out of 5]

Me ha gustado mucho, una lectura muy ligera, que a pesar de estar en catalán antiguo, se entiende muy bien y ayuda a comprender como era la sociedad en el siglo XVII. En realidad es triste porque viendo la de racismo que hay todavía, parece que mucho no hemos evolucionado...

[Ivet · Rating 4 out of 5]

THIS IS SOOOOO GOOOOODDD OMG

the og enemies to lovers, forbidden romance, he falls first, lotss of jelousy, misunderstood villan… it has everythinggg

I was screaming for the entire duration of the book

Àngel Guiemerà et superes

[Kazu · Rating 4 out of 5]

Es un llibre que encara que està en valencià antic es molt fàcil de llegir. La història de pirates i amor enganxa des del principi.

[Albs · Rating 5 out of 5]

Com m'agrada un bon "enemies to lovers"

[Alejandro Donaire Salvador · Rating 3 out of 5]

Potser no és necessàriament el tipus de teatre que m'agrada llegir, però estic molt segur que m'agradaria veure-ho (sí, sé que actualment a Barcelona es pot).

I faig aquesta diferència, entre llegir i veure, ja que sento que el teatre d'Àngel Guimerà, almenys Mar i Cel, és un teatre fet per representar-lo, per sentir-lo, per donar-li vida. En canvi, altres tipus de teatre, com el de Jean-Paul Sartre, semblen escrits també per ser llegits.

En aquest sentit, Mar i Cel l'he sentit a vegades gairebé com un llibre d'instruccions per als actors o directors, cosa que li ha tret una mica de màgia a aquesta història. Història que, personalment, trobo molt bonica i emocionant, tot i conceptes que es repetien potser massa sovint, com el de les creences religioses, o algunes escenes una mica forçades.

[Josep Maria Zapater Mestre · Rating 4 out of 5]

Vaig veure fa uns anys el musical de Dagoll Dagom. Vaig gaudir i em vaig emocionar. Ara per curiositat he volgut reviure l’experència i he llegit aquesta obra. Com en la majoria dels clàssics de literatura cal una lectura crítica i consultar bibliografia per poder captar l’essència i el context del temps quan va ser escrita. Val la pena l’esforç.

[Júlia · Rating 4 out of 5]

Havia llegit el text adaptat fa uns anys i estic molt agraïda de haver llegit ara l'original. He gaudit molt de llegir aquesta història d'amor carregada de reivindicació. Enamorada completament de com Guimerà a expresat l'amor tan pasional que tant en Saïd com Blanca es proclamen.

[Anna Giribet · Rating 5 out of 5]

Saïd t’estimo

[Júlia Baltasar i Gómez · Rating 5 out of 5]

pfff increible, en molts aspectes impressiona més que l'obra tot i que no tinguis un vaixell gegant als morros perquè et sents com si estiguessis tu al vaixell. qui soc jo per fer una crítica a guimerà, però bueno. per un treball que podia ser de qualsevol cosa i em sembla que he triat bé. estic molt i molt contentaa!!!!! (a més ahir vaig anar a veure l'aranya i estic molt en mood guimerà)

[Maria Fernandez · Rating 4 out of 5]

M’ha atrapat des de la primera pàgina i gairebé l’he llegit d’una tirada. Sentia una mena de FOMO veient tothom parlant del musical… i ara m’en penedeixo de no haver-hi anat. És una llàstima que ja hagin abaixat el teló. Una història que m’ha colpit, amb una narrativa preciosa i un final que et deixa el cor en un puny. No sé com he pogut trigar tant a descobrir aquesta meravella.

[Jordi Guapo · Rating 4 out of 5]

4/5 ⭐

Fa un parell de dies vaig anar a la biblioteca i vaig veure tres llibres d'Àngel Guimerà junts i com que sóc un friqui vaig dir "tu, me'ls pillo i me'ls llegeixo ara que hi ha vacances de Nadal". Aquest és el primer dels tres que he llegit.

Havia escoltat a parlar de Mar i Cel pel musical de Dagoll Dagom però mai l'he vist així que no sabia massa de què anava, només tenia al cap els tòpics literaris guimeranians de "personatge protagonista marginat", "dona que encarna la puresa" i "triangle amorós". Best believe que tots aquests tòpics també surten aquí però què guai com els compagina i com els elabora al llarg de l'obra.

En Saïd és una mica subnormal però bueno my boy is traumatized així que li perdonem tot 🙏🏼 la Blanca és rara de collons però no m'ha caigut malament i això que la meva experiència amb personatges femenins guimeranians és bastant dolenta (Marta a Terra Baixa i Munda a Sol, Solet quines persones més pesades per favor). En general una obra molt en la línia del que fa Àngel Guimerà i això ens encanta però el que m'ha agradat sobretot és el final tan catastròfic dels personatges... Buah com m'encanta un drama que acaba fatal a l'estil Romeu i Julieta... my favourite genre fr

El simbolisme de Mar i Cel és súper divertit d'analitzar i cada vegada que apareixia en Joanot naixia un gatet 🙏🏼 he's a ray of sunshine el millor personatge de l'obra només espero que Jesucrist nostre senyor el perdoni per fer-se passar per morisc si és que ell en realitat ho feia amb bona voluntat jo hagués fet el mateix 🙏🏼

[Rubén López · Rating 5 out of 5]

Una obra leída y releída en más de una ocasión. Tiene la fuerza de poder gustarte cada vez más según vuelves a leerla, y es que es, personalmente, una de las mejores obras que he leído en mi vida.

Hace poco tuve la oportunidad de ir a ver la obra representada en el teatro y he de reconocer que valió la pena ver todas aquellas escenas que leí años atrás representadas en carne y hueso. Si ya es emotivo leer cada escena, verla en directo no tiene precio.

[Esther Gutiérrez Tuset · Rating 3 out of 5]

Las expectativas que tenía cuando empecé con este libro eran… bueno, ni muchas ni pocas, eran normales. Este libro está en mis estanterías porque fue una lectura obligatoria en el instituto y me lo quedé porque me gustó. No es que la portada de este libro me haya gustado demasiado en todo el tiempo que lo he tenido, pero la sinopsis sí que fue algo que me llamó porque habla de un tema que sufrimos hoy en día, el racismo porque aunque tratan otros temas como el tema de los piratas, se nota que el racismo siempre está ahí.

Este libro nos cuenta la historia del racismo en el siglo XVII, en como quisieron resolverlo en Valencia, o mejor dicho, la decisión que tomó el Rey para acabar con los marroquíes que poblaban sus tierras. Todo tiene sus consecuencias y los españoles lo descubren tiempo después cuando aquellos a los que expulsaron, toman represalias. No hay mucho más que pueda contar sin haceros spoiler, ya sabéis que este blog está libre de spoilers.

A ver, con este libro tengo que admitir que tengo sentimientos encontrados. ¿Por qué? Porque por un lado la historia me gusta, es una historia que explica el problema del racismo que se vive desde hace años y años, un racismo que se debe erradicar pero que como una enfermedad terminal no hace más que crecer… al menos, eso parece. También explica las repercusiones que puede tener hacer algo en contra de otras personas, pero después nos encontramos con un trozo de la obra que no me gusta nada como está escrito y no le entiendo demasiado la lógica de ese hecho, quizás porque yo prefiero que las cosas se vayan viendo. Me ha gustado, no digo que no, pero habría mejorado con el hecho de que una de las cosas se hayan ido contando poco a poco. Debo decir que el tema no es que sea original, pero si la forma de afrontarlo porque no lo tratamos en una época actual, si no en una que ninguno de nosotros ha vivido.

La historia me ha parecido interesante, ver como aquellos que fueron desterrados, se cobraban la justicia por su mano, pero para mí han querido ir demasiado rápido. El ritmo ha sido demasiado rápido y no me ha gustado para nada, porque como he dicho antes aquel detalle que no me ha gustado porque no veo una lógica a algunos detalles porque la velocidad no me ha dejado ver la lógica que yo necesitaba para verlo y entenderlo, por eso creo que el ritmo debería haber sido un pelín más lento, sé que es una obra de teatro pero haciendo un par de escenas más, todo habría sido diferente.

Ese detalle que a mí me desconcierta y que me deja sin saber cómo ha llegado a pasar, es el romance que aparece entre dos personajes del libro que no diré para no hacer spoiler. No entiendo cómo llegan al punto de enamorarse el uno del otro, como pueden sentir algo que ni siquiera ha tenido tiempo de crecer con unos pocos encuentros o unas pocas palabras, llamadme rara, pero yo necesito un poco de historia, poder ver cómo va naciendo ese sentimiento, que sí, que en una obra de teatro quizás todo es más rápido, pero no creo que sea tan difícil hacer unas pocas escenas más o meter alguna otra cosa para hacer más creíble la situación, al menos, en mi opinión.

En este libro hay demasiado personajes, tanto que creo que hay que leer el libro para entenderlos. Además, yo tenía que leer quien estaba hablando en cada momento y pensar en quien era para saber lo que estaba pasando porque llegaba a perderme en varias ocasiones. Supongo que lo más principales podríamos decir que son Saïd, Hassen, Idriss, Joanot y Blanca. No os puedo contar mucho de ellos sin haceros spoiler porque entenderéis que siendo una obra, no se puede contar mucho de los personajes sin decir lo que hacen, pero os aseguro que aunque quise, no llegué a sentirme identificada con ninguno, ni siquiera con Blanca.

Admito que me hubiese gustado que las cosas se hubiesen llevado de otra forma, pero es algo que he repetido tantas veces en esta reseña que creo que no tiene razón volverlo a decir. Por eso, creo que no tengo mucho más que decir, el libro está bien y me han dicho que la obra de teatro está muy bien, pero a mí no me ha encantado.


Por todo lo que he dicho anteriormente, este libro se ha llevado 3 de 5 estrellas, ya he dicho que no me han gustado ciertas cosas que han pasado y eso es lo que ha hecho que le dé una puntuación que no pongo muy a menudo. Por eso, es posible que si hubiese sido explicado de otra forma… hubiese sido de otra forma, pero no es así.

[Candela Reguero · Rating 5 out of 5]

Si hagués d’escollir un únic clàssic de la literatura catalana, sens dubte aquest seria Mar i cel d’Àngel Guimerà.

Estem davant d’una obra teatral que va ser estrenada el 1888 en el Teatre Romea i tot i estar contextualitzada en el 1629, just 10 anys després de l’expulsió dels moriscos executada per Felip III en el 1609, tracta un tema d’última actualitat com és el racisme i els prejudicis que pateixen les persones musulmanes.

Blanca una noia jove viatja des de Mallorca a Barcelona per ingressar en una ordre de clausura juntament amb el seu pare Carles, però en el moment més inesperat el vaixell és segrestat per un grup de pirates entre els quals es troba en Saïd, un jove pirata musulmà mogut per la venjança d’haver vist la seva mare expulsada de la seva terra estimada. L’objectiu és portar el vaixell, direcció l’Alger per vendre els presoners i enviar les dones a l’harem perquè siguin explotades sexualment. Tot semblar seguir el seu curs fins que l’amor s’apodera del Saïd i la Blanca fent que l’odi i els prejudicis previs cap a les seves creences siguin qüestionats.

Estem davant d’un drama amorós desenvolupat en una velocitat de vertigen amb múltiples girs de guió que fan que et quedis enganxat a la història de principi a fi. A més, un dels altres aspectes que més m’agraden d’aquesta història és el gran empoderament que viu Blanca, que passa de ser una dona callada, sense opinió, que viu sota les ordres del seu pare a convertir-se en una dona forta, independent i que segueix el seu propi criteri per defensar el Saïd.

[Tam · Rating 5 out of 5]

"SAÏD (a part):

Sí, sí; jo tot vull dir-li abans que arribin. (Alt).

Senyora…! Blanca…! Perdoneu-me: us miro

per sobre d’aquest món. Vós en la terra

no heu nascut, no, com han nascut los homes.

Vós sou d’altres espais, d’on s’engendraven

los somnis endolcits de ma infantesa.

Al veure-us, al sentir-vos…! Sols amb l’aire

que moveu al passar, tota ma vida

tot lo meu ser, cos i ànima es desperta,

i sent, vibrant, que mor i viu alhora!

I amb goig i penes, i amb desigs i angúnies

l’alè que heu respirat cerco i aspiro,

i en ell m’ofego i m’hi rebolco l’ànima!

I una onada potent, com la que arrenca

del fons del mar les roques per llençar-les

contra del sol, la lluna i les estrelles,

una onada de sang, sospirs i besos,

i bramuls de salvatge i clams de joia,

i llàgrimes i queixes i harmonies,

esqueixant-me al pujar trossos d’entranyes,

a mos llavis acut, i en ells rebenta

per a dir-vos, oh Blanca, que us estimo

més que s’estima vostre Déu als àngels,

més que estima a ses hurís Mahoma,

més que s’estimen tots los sers que alenen,

que tots los que han viscut i els que han de viure,

esperits i mortals en cels i terres!"
[...]

"SAÏD (amb desesperació):

L’abandoneu? La prenc! És meva!

Morim plegats, ma esposa! Abraça’m!

CARLES (arribant al mig de l’escena seguit de tothom):

Filla!

SAÏD:

Al mar!

BLANCA:

Al cel!"

El Romeu i Julieta català. Avui i sempre, la millor obra de teatre en català.

[Diego · Rating 3 out of 5]

Llegué hasta el "Mar i cel" de Guimerà después de quedar seducido por la historia y la exitosísima adaptación al teatro musical del drama, que hizo Dagoll Dagom, y que, muchos años después, se sigue representando.

Es cierto que el texto tiene la pátina, el estilo y las formas del teatro de finales del siglo XIX y eso complica su acercamiento al lector actual. Sin embargo, el texto original de Àngel Guimerà tiene pasajes de una belleza poética contemporánea y la historia mantiene su fuerza abordando asuntos tan vigentes como el odio al diferente, la intolerancia, el fanatismo religioso, la traición, la redención o el amor en sus dos caras, el más puro y el no correspondido.

Todo ello, tejido en torno a la historia de Blanca y Saïd, una Julieta y un Romeo a la mediterránea, ambientada en un galeón pirata que ha hecho cautivos a don Carlos, su sobrino y su hija, cuando la llevaba a profesar desde Mallorca hasta Barcelona, y con el escenario de la expulsión de los moriscos decretada por Felipe III en 1609.

[Veronica Almeida · Rating 5 out of 5]

Cuando me llegaron a mencionar está obra catalana, me pareció interesante, y una interesante forma de salir de la zona de confort (por leerlo en forma de obra de teatro)
¡¡¡Ha sido increíble!!!
Aquí si hay un auténtico amor prohibido (de dos religiones distintas en el siglo XVII), pero también se vislumbra la propia religión, la traición, el tema del racismo, y de lo que pasaría realmente si dos personas totalmente distintas abren su corazón al amor más puro (uyy, me he puesto nostálgica)

Si queréis leer reseñas más detalladas, entrad en mi canal de Vero World:
https://www.youtube.com/channel/UC5a-...
O en mi Instagram:
@veroworld1

[nayara m · Rating 3 out of 5]

Este libro, para mí fue una lectura obligatoria para el instituto y el título creó u expectativas muy altas en mí. Realmente no me decepcioné, pero tampoco me encantó, es una lectura tolerable ya que no te quedas con ganas de más pero tampoco lo llegas a odiar. Y el detalle que hizo que esta obra me llegará a gustar es que es de esos finales que no te llegas a esperar en ningún punto de la historia, pasa de un momento a otro que eso es lo que te deja expectante. Es una obra que recomendaría a aquellos que buscan leer obras teatrales o simplemente lecturas cortas.

[Café Con Libros · Rating 5 out of 5]

Mar i Cel va ser el primer musical que em va emocionar fins a plorar fa uns 10 anys. En guardo molt bon record. He volgut rellegir l’obra de Guimerà i no puc sinó recomanar-la a tothom.

Aquesta obra mestra aconsegueix captar l'essència de la tragèdia humana i els conflictes morals amb una gran destresa, oferint un relat que transcendeix el temps i que combina amb una sensibilitat impressionant el drama, l'amor i la passió.

[Koi Snova · Rating 2 out of 5]

No es una mala historia, es bastante entretenida. Pero será porque hace mucho que no leo novelas ni obras de teatro en catalán y no muchas escritas como esta. Así que ha habido momentos que me ha costado un poco comprender lo que decían cada personaje. Además de que me pareció sobre actuado, pero supongo que se trata más bien del estilo de trama teatral.