Joan Fuster fou un cas modèlic d’autor vocacional, que va saber convertir en professió una necessitat personal de comunicar-se mitjançant l’escriptura col·laborant habitualment en la premsa escrita. El resultat de la seua intensa dedicació foren milers d’articles apareguts en periòdics i revistes de periodicitat setmanal, mensual o anual, una tasca que no sols va ser la seua professió, sobretot entre els anys cinquanta i setanta, sinó que havia de ser i és un aspecte definitori de la seua manera d’escriure, de la seua escriptura. Més de quatre mil col·laboracions foren publicades en mitjans com ‘Jornada’, ‘Levante’, ‘El Correo Catalán’, ‘La Vanguardia’, ‘Avui’, ‘El País’, ‘Diario de Valencia’, ‘Informaciones’, ‘Serra d’Or’, ‘Destino’, ‘Jano’, ‘El Temps’, ‘Por Favor’, ‘Tele/eXprés’, ‘La Nostra Revista’ o ‘Pont Blau’, entre altres. Aquest volum inclou cinc estudis d’especialistes (Josep Lluís Gómez Mompart, Joan Manuel Tresserras, Empar Marco Estellés, Francesc Pérez i Moragón i J. Àngel Cano Mateu) que presenten visions detallades sobre parcel·les ben significatives del periodisme i el pensament fusterià. El conjunt aprofundeix en aquest aspecte de la seua producció, poc analitzat per la bibliografia existent fins ara.
em posa trista que haja procrastinat aquesta lectura tant de temps, però no ha sigut en vano. les enquestes m'han frustat massa perque de vegades eren inconcluses per culpa de la gent q participava. crec que aquest anàlisi mereixía més q això
que el tancament haja sigut texts innèdits de Serra d'Or m'ha deixat descolocada, sobretot l'article voltant la manera en la que escribim, perque es un pensament que tinc quasi tot el temps i lo ha descrit perfectament, com es propi de joan fuster
jo, honestament, pogués llegir tot el que ha escrit aquest home i espere que algún dia, algú faci un anàlisi del meu caràcter com tots els acadèmics fan amb ell.