El mestre d’obres Prim Llombard rep l’encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d’una intriga que pretén que un altre senyor s’apoderi del comtat. Confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible en l’intent d’aturar les misterioses intrigues dels conspiradors. Vingut de la Llombardia amb el seu pare, el fill adolescent del mestre d’obres, Ítram, es veu abocat als perills d’aquesta lluita pel poder, però al mateix temps accedeix al món secret dels jueus, on coneix la captivadora Jezabel. Com demostren les 15 edicions venudes fins ara, El pont dels jueus és una novel·la trepidant i evocadora, que transporta al Besalú medieval i enganxa de manera irresistible de la primera pàgina.
Llicenciat en Filologia Anglesa i en Periodisme, ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com El Punt Avui, La República i L’Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen El pont dels jueus (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes; La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008; L’arqueòleg (2010), L’últim abat (2012) i El primer heroi (2014), que també han estat traduïts a diverses llengües. El 2015 va publicar Strappo, la novel·la de l’espoli del romànic català, i el conte infantil El nen dibuixat. L’any 2018 va guanyar el Premi Ramon Llull amb La força d’un destí, amb més de 30.000 exemplars venuts i traduïda al castellà, l’anglès, l’holandès i el búlgar. El 2020 va publicar Paraula de Jueu, l'esperada continuació del seu long-seller El Pont dels Jueus. El 2021 ha publicat l'àlbum il·lustrat Un talp al meu jardí, amb il·lustracions de Coaner Codina.r
Por desgracia, la obra de Gironell es el primo pobre de Los Pilares de la Tierra. Guste más o menos, Follet sabe escribir. Sabe jugar con los tempos y crear historias a gran escala. Su descripción y exhaustiva documentación de los métodos de construcción en el medievo eran sorprendentes, incluso aunque rozaran el enciclopedismo más farragoso. El puente de los judíos todo se abarca de forma superficial. Absurdamente simple en todos sus frentes, con referencias históricas metidas con calzador, más para demostrar la documentación del autor que por añadir valor al relato. No entiendo en absoluto el éxito de Gironell con una obra tan sumamente pobre y floja. Igual seré el único, porque el escritor acumula más de seis novelas diez años después de publicar este decepcionante y nada recomendable sucedáneo de novela histórica.
Poti-poti d'històries mal lligades i mal acabades, així com d'una mala combinació entre història i llegenda. Impressió que l'autor no ha volgut prendre's el temps necessari per a documentar-se millor.
My main issue with this book is that it tried to do too much in its measly 240 pages: you had a love story, political commentary, religious friction, themes of corruption as well as magic and sorcery all in the backdrop of 12th century Catalonia. I understand the bridge of besalú being used as a motif of religious and political unity but it just didn’t end up moving me in any type of way. Also far too much explanation about the physical architecture of the bridge and it’s erection that added no substance nor was used a tool to progress storytelling. I give two stars because kind of reminded me of skyrim at parts
2.5/5 La primera meitat del llibre m'ha agradat força. I he de dir que ha estat un encert escoltar l'audiollibre narrat per l'autor. Però crec que el llibre vol abarcar més del compte. Hi ha "mini trames" per tot arreu, sovint inconexes i que no sempre aporten al conjunt de la història principal. I a títol personal, m'ha sobrat molt tot el tema de la superstició.
Aquest llibre porta a les estanteries esperant a ser llegit 14 anys. Des de 2007.
He estat revisant altres opinions d’altres lectors i bè, només dir que a mi m’ha agradat, les trames, les subtrames (inclós les fantàstiques), en 3 dies me l’he polit i no se m’ha fet gens llarg.
Si que hagués sigut interessant que fos una mica més llarg per gaudir-ne més, per l’he gaudit molt, intens i curt després d’haver estat a Besalú.
Si voleu passar una bona estona, aprendre com era la Catalunya medoeval, les costums dels jueus i una bona trama de novel.la (no perdem el mòn de vista, que és una novel.la) crec que us ho passareu bè si no ho heu fet ja en aquests 14 anys passats des de que es va editar.
Quina gran decepció. Culpa meva per venir amb les expectatives altes de "Dins el darrer blau". Havent llegit aquella magnífica novel·la històrica sobre les terribles vicissituds dels jueus mallorquins del segle XVII, la premisa d'aquesta ficció de Martí Gironell prometia molt, i s'ha quedat en res. D'entrada, el to i la prosa d'aquesta novel·la deixa molt per desitjar. Hauria dit que és un novel·la juvenil si no fos per diverses escenes explícitament adultes o directament desagradables que deixen la narrativa de l'autor en una decepcionant mediocritat. Tot i que la història en si és prou entretinguda (un dels pocs motius que m'ha fet acabar el llibre), la construcció dels personatges és deficient o inexistent a vegades. L'argumentació dels girs de guió és pobre a tot estirar i fa que quedi un resultat planer i coixejant. He mencionat certes escenes problemàtiques, i no és tan sols perquè és desagradable i no crec que ningú tingui interès en llegir sobre la sodomització d'una truja, però altres escenes de sexe per exemple amb Jezabel estan recolzades sobre un molt pobrement exposat festeig o directament són escenes de sexe gratuït que no respon a cap raó coherent més que incloure-la perquè sí. Un altre conflicte d'aquesta novel·la és la relació i el balanç entre la realitat i la fantasia. Malgrat ser el primer que agraeix una fantasia ambientada en terres catalanes i algun toc històric o, d'altra banda, una novel·la històrica amb tocs ficticis per engrescar la trama, aquest llibre cau en un terrible terreny mitjà on, al no estar prou sustentat per cap dels dos cantons, cau en el fatídic llac de la confusió. Crec que el problema és que la novel·la es ven com a històrica, quan definitivament no ho és. Hi han masses elements fantàstics i personificacions que no m'encaixen amb el context històric. Però alhora els elements fantàstics queden escampats com les gotes perdudes de pintura que un pinzell distret deixa caure amb voluntat atzarosa. Massa difuminats com per poder-los apreciar, com si l'autor no tingués prou confiança en ells per fer-los lluïr. En resum, una premisa prometedora que queda en decepció total.
This was the second time I tried to read this book. I thought the historical context was clumsily presented, and I didn't like where the story was going. Maybe I'll try again in a few years.
En la Besalú condal del siglo XI y gracias a una riqueza procedente del saqueo del palacio de Medina Azahara en Córdoba se decide construir un puente. Pero no todos apoyan el proyecto.
Ambientat al segle XI, a la ciutat catalana de Besalú, l'argument narra certs esdeveniments que succeeixen en aquesta ciutat durant la construcció d'un pont fortificat per part d'un mestre d'obres llombard. De fet el narrador és el seu fill. Ha estat decebedor.
En primer lloc, no acaba de tenir una línia argumental massa clara, ja que el tema de la construcció del pont és com una mena de pretext per parlar d'una conxorxa orquestrada per un comtat rival, i pel mig hi ha la qüestió dels jueus com a ensamblada... En segon lloc, no entenc que té a veure el títol del llibre amb el que ens conta el llibre, ja que no veig la relació entre el pont i els jueus...
Per altra banda, títol apart, la història que planteja té elements suficients com per crear un novel·la històrica entretinguda i interessant, amb prou coses per enganxar al lector: conxorxes militars, construcció medieval, jueus, éssers màgics... El problema és que és un narració com a precipitada: esdeveniments centrals per a la novel·la es despatxen amb una brevetat inexplicable, mentre altres coses intranscendents se'ns conten amb tot detall.
Per mi és un llibre que parteix d'un bon plantejament però que l'autor és incapaç de desenvolupar, potser per un excés d'ambició en voler recrear l'edat mitjana.
Aquest és un llibre que no puc odiar, per motius personals (ha estat el meu primer llibre en català!) i perquè, si més no, es fa amè. Però, té un enorme defecte: sembla evitar intencionalment ésser interessant.
És un llibre que descriu la relació d'un home i un porc durant més d'una pàgina, mentre redueix una literal batalla entre magos (que abans no se sabia ben bé que ho eren) a tres (3) paràgrafs. I així la resta: no s'aprofundeix en les batalles ni les desgràcies, que succeeixen en un parell de paràgrafs i després s'avança al futur, però a detalls que realment no importen gaire sí s'hi dediquen paràgrafs complets o més.
Això és, per a mi, el seu defecte més gran, perquè realment el material és bon i se'n podria fer una història a l'altura dels Pilars de la Terra, però a la fi no s'aprofita gens.
És una lectura ràpida i entretinguda, per a mi la primera de Martí Gironell. Puc dir que he estat tant a Besalú com a Banyoles i Girona, i és tot un goig tenir artistes com Gironell que en facin de tan bonics indrets llocs desitjables, descrivint, si menys no amb l'ajuda de la ficció, els vells costums catalans i jueus de l'època medieval. No obstant això, fa relativament poc que vaig acabar de llegir Los pilares de la Tierra, i he de dir, que hi he trobat barates similituds.
Penso que la història avança amb passos accelerats, donant-li protagonisme a certs personatges que després no tenen forta relació amb el relat principal. A més, m'ha decebut el punt fantàstic que incorpora l'autor, fins al punt que sentia que en certs moments s'havia tornat boig.
De las pocas lecturas que termino pese a que en ningún momento me he enganchado a ella. Testaruda como soy, no la abandoné pese a que en las primeras páginas supe que no iba a ser de mi gusto. Hay escenas, además, que me causan rechazo. Otras me parecen absurdas. Hay datos de personajes que no vienen a cuento con nada. Hay sucesos tan paranormales que a saber de dónde han sido sacados. Esperaba algo más realista siendo una novela histórica como es. O algo más fiel a la zona y a las tradiciones de la época. Pero bueno, la parte buena es que ya he terminado de leer esta novela y ya puedo volver a buscar lecturas que enganchen.
260 pàgines que en teoria parla de la construcció d'un pont, però no passa quasi res durant tot el llibre i acaba construint el pont en 3 línies al penúltim capítol. És un llibre molt descriptiu, té un component didàctic sobre l'època medieval, però crec que l'autor es perd en aquestes descripcions (algunes d'elles totalment irrelllevants) i s'oblida de la trama. Trama que costa de seguir, perquè no és contínua, va saltant de capítol en capítol i deixa sensació d'una mena d'sketchs de programes de TV. De repent, al final passa de tot i acaba tot súper bé, construixen el pont i final feliç. Hi ha hagut parts que han quedat pegot, com aïllades de la història general.
El libro es interesante aunque le cuesta coger ritmo. Las 100 primeras páginas podrían resumirse perfectamente en 50, haciendo que no costase tanto coger el libro al principio. Una vez pasado ese punto sí que es verdad que el libro engancha. Al final parece que el autor quiere correr, y que las 50 páginas de más que puso al principio le impiden dedicar unos párrafos más en esas últimas páginas, lo cual es una lástima.
Es una novela con demasiados frentes abiertos para el número de páginas que tiene. Es posible que ese sea el motivo por el que se pase por los diferentes temas de puntillas y alejándose un poco del lector a la hora de crear lazos con los personajes. Es posible que el hecho de haber escrito una segunda parte pueda poner solución a esta situación. El punto fuerte es la manera en la que está escrita.
És el primer llibre de Martí Gironell que vaig llegir, allà pel 2007 i el vaig tornar a llegir el 2020, abans de llegir "Paraula de Jueu", tot i que es poden llegir de manera independent. Me'l vaig comprar a Besalú amb ganes de descobrir més sobre el pont i la comunitat jueva que hi havia viscut. Crec que és un llibre per fer-hi una lectura reposada, sense esperar una acció que ens mantingui amb tensió durant tot el llibre. Hi trobareu descripcions de la vida a Besalú i de com es vivia a la Catalunya Medieval.
No està tant malament com algunes ressenyes diuen però es veritat que a mi, personalment, no m'ha agradat l'estil i penso que la història queda bastant poc lligada... Tot i això, penso que s'ha fet una bona investigació sobre la ciutat de Besalú. O almenys ho sembla ja que no he comprovat que les dades siguin certes...