Debut literari d'una veu intimista i trencadora. Geosmina narra el viatge físic i vital d'una noia que, arran de la mort sobtava de la seva mare, necessita trobar respostes a una infància sense vincles maternals.
La Llúcia viu a Irlanda i acaba de deixar-ho amb en Liam. La trucada inesperada del seu pare li anuncia que la mare ha tingut un accident de cotxe i és morta.
La tràgica notícia capgira la vida de la Llúcia, que torna a casa, al poble ebrenc de la seva infància, adolescència i primera joventut, on ha d'enfrontar-se no només a la mort de la seva mare, sinó també al seu record i a la relació que tenen totes dues.
Quan decideix refer el trajecte cap a Astúries, que tenia previst fer la Blanca abans de morir, la Llúcia no sap que també serà un viatge cap al seu passat. Entre el passat matern i del seu present, la Llúcia es troba amb camins vitals farcits de renúncies, secrets i fugides escampats entre Irlanda, Astúries i la Barcelona dels últims anys de la lluita antifranquista.
Geosmina és el viatge intimista de la Llúcia, una noia que necessita trobar respostes a una infància sense vincles maternals i a un present on la sensació de desarrelament continua apoderant-se dels àmbits de la seva vida.
No hi ha cap bon moment imaginable per rebre la notícia de la mort d'una mare. Encara que la teva mare fos una dona esquerpa, freda i distant. La Llúcia ha d'afrontar aquesta situació just quan fa poques setmanes que s'ha separat d'en Liam. Ara haurà de deixar Cork i tornar a casa a fer costat al seu pare.
La Llúcia condueix el fil d'aquesta història, però la veritable protagonista és la seva mare Blanca. Caldrà descobrir per què era tan infeliç i sempre s'havia mostrat tan esquiva amb la seva família. La Llúcia li va retreure tota la vida, fins i tot s'havien enganxat diverses vegades. Però no tot és com sembla. Per seguir la pista de la seva mare, haurà d'emprendre un viatge a Astúries, però també serà un viatge interior que l'ajudarà a conèixer-se a ella mateixa.
La trajectòria vital de la Blanca es reconstrueix a base de records i des de la perspectiva de diversos personatges. Els salts entre el moment present i els fragments del passat de vegades són una mica confosos. Es tracta d'una bona història, molt llegidora, però semblant a d'altres que ja he llegit, això la fa poc original. També resulta una mica reiterativa en algunes fases. Si no li busquem comparatives, però, és prou interessant i destaca amb un llenguatge treballat, un puntet guarnit, i amb un bon domini de la paraula.
Secrets familiars, falses aparences, insatisfaccions, descobriment personal, si us agraden aquesta mena d'històries, 'Geosmina' pot ser una bona opció. He de dir que no són les meves preferides, però us pot fer passar una bona estona, hi ha molt per descobrir i se'ns va revelant en el moment just per mantenir la tensió narrativa.
Un apunt final, una alegria per mi tornar a llegir llibres nous del segell La Magrana, segur que ens tornarà a aportar grans moments lectors!
Em va costar una mica entrar-hi, però un cop hi ets dins no en surts fins que el deixes acabar!
Comprendre la vida amb tot el que l'ha fet tal com és, el pes del que hauria pogut ser, el que reproduim inconscientment per lleialtat als qui estimem (sense veure com ens pot arribar a condicionar)... Toca temets macos de reflexionar-hi🥰
La Magrana torna a editar i ho fa de la mà de Cinta Farnós, amb la seva primera novel·la.
En aquesta novel·la, que intercala dos plants temporals entre present i passat, la Llúcia es retroba amb ella mateixa i amb les seves arrels després de la mort de la seva mare, a qui s'adona que coneixia molt menys del que pensava.
A mesura que es van introduint els personatges, la història i els seus nusos es van fent previsibles. El primer tram de novel·la passa lent, i contextualitza. El segon tram va fent girs i és impecable.
Una novel·la que m'ha agradat, on la protagonista endreçarà la seva vida després de la mort de la seva mare, de qui ha fugit sempre, amb qui ha tingut una relació freda però que ara que ha marxat per sempre, comprendrà.
En aquesta història hi ha unes cites precioses i alhora crues com la vida mateixa.
La mare li diria si pogués: "No es pot viure i pretendre que la vida no et sacsegi. Permet que els esdeveniments et transformin, t'arrosseguin a prendre decisions i et facin viva. Viure una vida que no vas decidir per por, sentir que has estat poruga per no atrevir-te a decidir entre els camins, et deixa un pou de frustració que no et permet estimar i el fa cruel amb la gent que t'envolta".
• Geosmina: La geosmina és un compost orgànic de característica aroma terrosa, responsable de l'olor de terra mullada.
Jo no ho sabia! Ho vaig haver de buscar. Ho sabíeu?
És el final d'una partida d'escacs. Només queden quatre peces i es mouen fins a l'escac i mat final. Potser hi ha alguns moviments en fals, però la resolució es de 5/5.
Geosmina, novel·la de debut de l'autora ebrenca Cinta Farnós, ens explica el viatge de la Llúcia a Astúries, un recorregut que volia fer la seva mare quan va morir en un accident. Més enllà del viatge físic, suposa també un viatge al passat de la Llúcia i sobretot, de la seva mare, la Blanca. La protagonista intenta encaixar les peces de la relació freda i distant que tenia amb la seva mare i acaba descobrint fets que no coneixia. És un llibre que parla del viatge d'un mateix per entendre i acceptar el perquè de tot plegat. És una història agradable de llegir, que a mesura que passen les pàgines va agafant volada.
Una novel·la sobre el viatge espiritual de la protagonista arran de la mort sobtada de la seva mare. El plantejament està molt bé, però no he sabut acabar d'entrar-hi i creure-m'ho de veritat.