Catalanament és un homenatge al català del segle XXI; una obra per divertir-te mentre recuperes paraules «d'abantes», descobreixes maneres de dir 'titola' o 'parrús' i aprens anglicismes per a boomers.
Estima amb els apel·latius amorosos més adorables de la nostra llengua i odia fent servir els renecs més nostrats. Sorprèn-te amb l'etimologia d'algunes dites populars, intenta pronunciar embarbussaments impossibles i descobreix paraules úniques i intraduïbles. Repassa les confusions més freqüents del català i posa't a prova amb els passatemps més gamberros. Preparat per viure en català sense demanar permís ni perdó?
Obre el llibre per qualsevol pàgina i fes match amb el català.
Quan una va tirant cops d'ull a Biblio digital em van sortint llibres interessants o divertits que es van a la meva llista de pendents, Catalanament va ser un d'ells, des del primer instant en què el vaig veure es va guanyar tota la meva atenció i quan vaig tenir disponible l'aplicació, després d'un error informatic, em vaig anar directa a ell. I com ho gaudeixi i quins records em va portar, amb dir-vos que aquest és el segon llibre que escriuen i m'aniré en cerca del primer sense dubtar-lo.
Entre embarbussament, insults o frases fetes em vaig endinsar en una de records d'infància i adolescència que em van fer riure bastant, per no parlar que cada capítol comptava al final amb una activitat relacionada amb aquest i estava durant totes les seves pàgines esperant aquest moment i us juro que em podíeu veure en les estones mortes del treball tota concentrada intentant descobrir que eufemisme anava amb el seu significat, dient embarbussament o mirant quina lletra era la que estava mal, per no parlar de les hores en català… una bogeria, però em va fer riure tantíssim i em va portar tants moments de frustració, perquè si, l'hora van ser moments de frustració en castellà, en català i en tots els idiomes que em posis. De veritat, tots els que hem crescut parlant en català hem de llegir aquest llibre, els riures estan assegurats i els records també.
També després d'aquesta lectura m'ha quedat més que clar que vull treballar més el català, encara que solc llegir en aquest idioma, el vaig estudiar a l’escola i sempre m'ha agradat escoltar música i veure cinema, a part de comunicar-me amb tothom que ho precisi, tant pacients com amics, en català, sí que he sentit que hi havia paraules que se'm feien més costa amunt i em costava trobar el significat i no vull que se m'atrofiï, així que m'agradaria posar-me com a meta llegir mínim un llibre al mes en aquesta llengua, a veure si soc capaç, el compleixo i us puc anar portant ressenyes. Per descomptat, un d'ells serà la primera part d'aquest que us ressenyo avui…
No tot està perdut! I gràcies a l’activisme lingüístic de les noies de La Incorrecta anem fent passos per evitar que aquesta llengüa tan bonica es dissolgui i quedi perduda. Com diu al final del llibre (i no és cap “spoiler”): Parla, escriu i llegeix en català sempre que puguis!!