Què ens van transmetre, les nostres mares, per fer-nos dones? Una reflexió important sobre la transmissió de la feminitat.
La reconeguda sociòloga Marina Subirats reflexiona sobre el vincle mare-filla a partir de l'experiència viscuda, i sobre la transmissió de la feminitat.
"Més enllà de parlar de les culpabilitats o de l'enyorament que sentim per la mare, cal que ara explorem un altre què ens van transmetre, per fer-nos dones? Quins eren els seus missatges, les seves imposicions, els seus temors, les seves exigències? Com era criar una filla en una societat tan regida pels homes que gairebé no hi havia espai per tenir criteri propi? Tot això continua sent vigent? Fins a quin punt ens hem lliurat d'aquests models i mandats? Això és el que tracto d'explicar. Començant per l'experiència més fonda, la viscuda personalment. Però intentant saber també que els ha passat a les altres dones, les del passat i les del present, per tal d'imaginar què els pot passar a les del futur."
"Mares i filles" és un assaig estructurat al voltant de dues parts. La primera, és una revisió de la transmissió de la feminitat de mares a filles, al llarg de la història i a nivell global. Analitza com les dones han transmès la feminitat a les filles a través de mutilacions (físiques i mentals) per aconseguir que encaixessin en societats fortament patriarcals. La segona part parla del canvi de paradigma que s'està produint a Occident pel què fa al concepte de feminitat i la manera com es transmet. És en aquesta part on l'assaig enceta múltiples temes que no acaba de tractar ni desenvolupar. Tot i que aporta reflexions interessants, especialment en el transcurs de la primera part, la impressió és que el llibre es queda massa a la superfície i que, en definitiva, li manca concreció sobre un tema molt interessant, però d'una enorme complexitat.
Recomendación y regalo de Anna Planas. Gratitud inmensa por las dos cosas.
Una auténtica joya, tanto desde el punto de vista textual como intelectual. Marina Subirats tiene oficio con la palabra, agudeza como observadora de la sociedad, intuición al identificar el qué antropológico, y muchos años de estudio sobre el género. El resultado es delicioso en la lectura, claro en el análisis, honesto en la visión; y quizá (solo quizá) un poco tibio en el posicionamiento político desde la perspectiva feminista (se alinea con el feminismo clásico, mal llamado ahora radical; y cita a las clásicas; pero acaso con demasiada prudencia). Maravilloso a todas luces.
Un llibre que fa pensar molt molt i molt. Sobre la vida humana i el seu sentit, revisant el passat i a l’expectativa del futur. Reflexiones sobre la creació i la destrucció, sobre el poder i la submissió, els desitjos i les renúncies, la llibertat i l’amor. No el recoman a qui no estigui disposada o disposat a canviar de xip. Aquesta lectura és perillosa perquè et pot fer canviar…
Meravellós llibre que obre una porta per reflexionar sobre la relació entre mares i filles, i sobre la evolució de la dona a la societat durant el últims anys fins a l'actualitat. Molt ben escrit, amb dades i una bona bibliografia.