Un grup de joves sobreviuen com poden en un món destruït per la crisi global, les bandes criminals i l'escassetat d'aliments enmig de les runes i de mil perills mortals que els assetgen a cada cantonada. En aquest escenari, la Duna es retroba amb el seu germà bessó, a qui creia mort des de feia molts anys.
“Gossos Salvatges” és una novel·la post-apocalíptica juvenil ben plantejada, potser un pel massa genèrica, però que enganxa i manté l’interès tot i que podria haver volat més alt amb una mica més de cuina. És possible que el que jo he trobat a faltar (un worldbuilding més detallat i menys genèric, una mica més de “brutícia” en la construcció dels personatges i de les seves vides quotidianes, més espai per desenvolupar arcs de personatges sense dreceres…) sigui, precisament, el que fa que la novel·la funcioni com a aventura: va totalment al gra, té pols narratiu. M’agradaria saber com funciona amb adolescents, però sospito que molt bé.
Crec que és la primera novel·la de l’autora, i tinc curiositat per saber que farà ara. És recomanable i et dona una o dos tardes d’emoció. Estic fent campanya perque la llegeixi la meva filla gran, però com que no em fa cas, en aquestes coses…
“Gossos salvatges” de Georgina Dalmau. Publicat per Fanbooks en setembre 2022.
Una jove dona, la Duna, viu en un món on la civilització ha col·lapsat després d'una sèrie de crisis econòmiques encadenades. Orfe després que l’assassinat de la seva família a una edat jove, ha anat ajuntat amb una família trobada, una dona i un home uns anys més d’edat que ella i una altra dona la mateixa edat que ella, qui han viscut la vida vaguejant d’un lloc fins a un altre. Però, pensen a anar a parar en un lloc per intentar viure més tranquil, però allà la Duna retroba el seu passat mig oblidat on malsons tornen a emergir i els morts potser no són tan morts com van semblar...
És una lectura ràpida i entretinguda on aquest món postapocalíptic sembla prou violent i fotut, però que al final potser ofereix la possibilitat d’un món en aquesta situació de col·lapse on la violència no ha de ser l’amo del pati. També serveix com una reflexió sobre si hi ha la possibilitat de redempció per les persones qui han fet coses bastant horribles. I sobretot és sobre l'amistat i la família.
Moltes vegades no cal escriure una obra grandilocuent per aconseguir una molt bona novel·la i aquí tenim un molt bon exemple. Una petita història distòpica apocalíptica sobre un grup de nens que tenen com únic objectiu la supervivència quan cau la civilització.
Bons personatges i una trama que guarda més d'un gir inesperat i sorprenent.
Cal remarcar que el que m'ha agradat especialment d'aquesta novel·la és que trenca amb vàries tendències actuals de la literatura juvenil catalana: no és una novel·la realista, aposta per la brevetat i conté llenguatge políticament incorrecte (insults).
7/10 Novel·la curta en un context post apocalíptic que es llegeix en un obrir i tancar d'ulls amb un estil àgil i una bona trama que fa endinsar el lector en una voràgine continua d'acció i reflexió sobre la condició humana.
Llegit d'una tirada. La veritat és que enganxa aquesta novel·la. La podrem criticar per diverses coses, que no aprofundeix en els personatges secundaris? Cert, però sol passar fins i tot en els nostres quefers diaris, i en una narració tan curta, que ens centrem en un o dos protagonistes, a mi no em calen més històries. Ben ambientada es pot llegir d'una seguda, i no decep. Bona narració que no cal que sigui anotada a la de lectura juvenil. Una lectura amena que enganxa i distreu, i fa pensar com anem per aquest món, i per on podem anar. Bona òpera prima.
3.5* Distopia juvenil post apocalíptica molt ben escrita, de ritme mesurat però àgil, amb una trama que veus venir però que, tanmateix, t'atrapa. En resum, una bona història amb personatges sòlids en un futur llòbrec que bé podria arribar a esdevenir però amb brins d'optimisme. Lectura curta molt recomanable que convida a seguir les obres futures de l'autora.
3,5🌟 Una novel·la juvenil que es llegeix d'una revolada perquè enganxa i tot i que la trama és una mica previsible té algun gir interessant. Crec que és molt bona lectura per a joves poc lectors que busquen llibres on hi hagi acció. Una història apocalíptica i distòpica que recomanaré al bibliobus a alguns joves
És molt estrany. La història m'ha semblat interessant, però no m'agrada la forma d'escriure de l'autora. El recomano molt més per adults que no acostumin a llegir històries de princeses (res a veure amb el tema).
Aquest juliol he aprofitat per anar llegint llibres juvenils, pel nostre club juvenil. I aquest cop hem buscat una distopia, que m'ha semblat molt interessant
Es tracta de "Gossos salvatges" de Georgina Dalmau i editat per fan books.
Ens situem en un futur no gaire llunyà, on la societat ha patit u col·lapse a tots els nivells. El món tal i com el coneixem ha desaparegut, i en el seu lloc, tenim un entorn hostil, dominat per grups criminals, amb bandades de gossos salvatges (tot i que ho son molt més les persones), i on les persones s'han acostumat a fugir i a amagar-se per tal de sobreviiure. La Duna és una jove que ha perdut els pares i el seu germà bessó, sobreviu amb tres joves més i tots ells formen un petita família en un món cada vegada més hòstil i dificil. Però tot es capgira, el dia que per casualitat la Duna es troba amb el seu germà bessó que ella creia mort i potser seria millor, ja que el seu germà forma part d'una banda criminal, que es dedica a robar tot el que pot i també a acometre assassinats sense miraments.
La Duna voldrà salvar al seu germà però ho aconseguirà.
No us vull avançar gran cosa més, ho haureu de descobrir
Ens trobem davant d'una novel·la distòpia juvenil, on els capítols alternen la veu dels dos germans bessons, i així anirem descobrint que va passar i veurem la narració des dels dos punts de vista, i això amanit amb els retalls del diari que la mare dels bessons va deixar escrit i que ens va posar context a tot el que va passar al món abans de l'arribada dels bessons.
Aquesta fòrmula de combinar les veus fa que la lectura sigui més àgil i entretinguda. Un dels aspectes que més m'ha agradat ha estat que s'ha fet servir la darrera paraula de cada capítol per enllaçar el títol del següent, m'ha semblat una proposta molt original i que feia que m'enganxés més a la lectura.
Amb una prosa planera i directa, es una lectura que poc agradar als joves lectors, que de ben segur ens sentiran identificats amb els protagonistes i la seva trama et manté en tensió fins al final.
No va ser un dels meus preferits, i em dol una mica perquè sé que la història tenia molt potencial, però parts d'ella estaven explicades molt per sobre, i sento que han abreujat molt una història que calia molta més profundització.